La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Per fi! Aquest passat vespre he pogut gaudir de l’observació d’una meravella de l’espai exterior: el cometa PanStarrs, des de l’Eliana (Camp de Túria)
Només és un xicotet tros de gel, roca i pols que ve de molt lluny.
Res més que això.
Però jo portava ja diversos dies desitjós de poder veure’l!
El van descobrir fa any i mig des d’un potent telescopi de l’illa de Maui a Hawaii, quan ja portava un temps caient vertiginosament cap al Sol.
Li van posar de nom PanStarrs, el mateix nom que tenia el telescopi amb el què el van veure per primera vegada.
Ve de molt lluny, probablement del núvol d’Oort, un núvol de cometes situat a més de 50.000 vegades la distància que separa la Terra del Sol i que conté trilions de germans seus esperant que algun feble impuls gravitatori els espente a viatjar cap al interior del sistema solar, tal i com li va tocar en sort a PanStarrs.
PanStarrs llueix ara en tot el seu esplendor dues belles cues, una de gas ionitzat i l’altra de pols, així com una esplèndida cabellera, per a delit i admiració de milions de terraqüis que, com jo, ens admirem de les meravelles de l’univers.
Després de diversos dies de adverses condicions metereològiques per a la seua observació, aquesta passada vesprada el cel vespertí de València presentava un aspecte quasi clar, perfecte per realitzar la seua recerca.
Després d’eixir de la feina, m’he desplaçat proveït de càmera reflex, trípode i prismàtics a casa d’un amic també aficionat a l’astronomia, situada a la urbanització de l’Eliana (Camp de Turia).
Hem pujat a la terrassa que té al terrat del xalet, i des d’allà, després d’una bona estona de recerca impacient mentre gaudíem d’una tranquila i fresca poqueta nit, l’he pogut localitzar… ¡PER FI!
Eren aproximàdament les 20.15 h., i el cometa es trobava ja bastant baix i prop de l’horitzó.
En trobar-se ja tan baix, la seua visibilitat no era la més òptima.
No obstant això l’he pogut captar en quatre fotografies, una de les quals il.lustra aquest post.
La fotografia l’he pres amb una Canon reflex EOS 1100D, zoom 300 mm., disparant a 5′ d’exposició; f5.6; ISO 400.
Espere impacient el seu recorregut per diverses constel.lacions del cel en els propers dies, en què guanyarà altura sobre l’horitzó i, per tant, serà visible durant més hores després de la posta del sol.
Tot un regal del cel!
Vos ho recomane, no vos ho perdeu!.
Patraix, València (L’Horta), a 16 de març de 2013.