La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
“Para la libertad”. Setanta-dos anys de la mort de Miguel Hernández
Va náixer un 30 octubre 1910 a Oriola.
De jove va saber el que era viure lliure al camp, cuidant dels seus animals, on va escriure els seus primers poemes i es va forjar com un poeta que mostrava una inusitada força i compromís en els seus versos.
Els grans del segle d’or castellà van ser la seua inspiració, els seus mestres: Cervantes, Lope de Vega, Garcilaso, Calderón de la Barca, Góngora …
Neruda, Aleixandre van ser els seus companys de viatge literaris.
Des de la seua militància comunista, va lluitar per la república i la democràcia al front a Terol, a Andalusia, a Extremadura…
Acabada la guerra, va ser detingut, empresonat i condemnat a mort pel feixisme i la desraó.
Primer una bronquitis, després el tifus i finalment la tuberculosi van fer la feina bruta dels assassins per acabar amb la vida del genial poeta als 31 anys.
Va morir empresonat però la seua ànima sempre va ser lliure.
Miguel Hernández, para la libertad:
Para la libertad, sangro, lucho, pervivo.
Para la libertad, mis ojos y mis manos
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos.
Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas
mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en
los algodones
como en las azucenas.
Porque donde unas cuencas vacías
amanezcan
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas
piernas crezcan
en la carne talada.
Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en
cada herida.
Porque soy como el árbol talado,
que retoño:
y aún tengo la vida.
Patraix, València, a 29 de març de 2014.