La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Obrint Pas. Excel.lent i emotiu concert ahir vespre al Teatre de la Unió Musical de Llíria.

Ahir vespre vaig assistir-hi amb la meua filla de 16 anys, una fan de Xavi Sarrià, de Miquel Gironès, de Robert Fernàndez… una fan d’Obrint Pas i de les seues cançons… i jo també!

La capital del Camp de Túria rebia ahir al vespre, en un dels seus monuments més emblemàtics, el Teatre de la Unió Musical, a un dels grups valencians més emblemàtics, Obrint Pas… un magnífic indret per sentir el concert d’un magnífic grup.

El d’ahir era el segon concert que celebraven (després del de despús-ahir a Ontinyent) rere del comunicat en què varen anunciar la seua aturada temporal i indefinida.

I per això el concert, en acústic, va ser encara més emotiu.

Centenars de persones que hi assistirem varem corejar moltes de les seues cançons, algunes ja esdevingudes en veritables himnes de lluita, de resistència i de reivindicació per una societat més justa i solidària i per un País que vol ser lliure i viure plenament en la seua llengua i cultura pròpies.

En acabar el concert, diverses organitzacions culturals del Camp de Túria van rendir al grup un emotiu homenatge, que va culminar amb un castellet o muixeranga aixecat al costat de l’escenari, davant l’aplaudiment de tot el teatre posat en peu.

Des de l’any 1993, en què un grup de xics de l’IES Benlliure de València van decidir ajuntar-se per expressar musicalment el que sentien i canalitzar a través de la música les seues ànsies de llibertat i de reivindicació en un País sotmès i espoliat i amb una llengua atacada i menyspreada, fins ara, la llista de creacions musicals (moltes d’elles esdevingudes ja himnes) que s’han succeït durant aquestes dues dècades ha estat extensa: La Revolta de l’Ànima, Terra, La Flama, En moviment, Benvingut al Paradís,  Coratge…

Vull acabar aquest post amb la lletra d’un d’aquests llegats del grup que, sense buscar-ho, s’ha convertit ja en un veritable himne de reivindicació nacional: Del Sud, de l’àlbum En moviment:

Del sud,

d’allà on la terra mor,

d’allà on la calor no em deixa veure el sol. 

Sóc del sud,

i el meu caminar s’ha fet tant complicat que ja no veig el nord. 

Del sud,

la terra dels enganys,

la terra d’amargors que sempre assequen plors. 

Sóc del sud,

país que ja no hi és,

que s’amaga del temps dins el cor de la gent. 

Sóc del sud del meu cor,

sóc del sud del meu món,

sóc del sud del record,

d’uns països sense nom. 

Sóc del sud dels sentiments,

sóc del sud de les arrels,

sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur. 

Del sud,

d’allà on la terra mor,

d’allà on la calor no em deixa veure el sol. 

Sóc del sud,

i el meu caminar s’ha fet tant complicat que ja no veig el nord. 

Del sud,

la terra dels enganys,

la terra d’amargors que sempre assequen plors. 

Sóc del sud,

del front meridional,

del parlar refugiat,

del somni exiliat. 

Sóc del sud del meu cor,

sóc del sud del meu món,

sóc del sud del record,

d’uns països sense nom.

Sóc del sud dels sentiments,

sóc del sud de les arrels,

sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur.

Potser ens tornarem a veure en algun altre concert abans del vostre acomiadament definitiu l’any 2014.

I si no poguera ser així… bona senda i fins sempre, amics!

Patraix, València (L’Horta), a 24 de març de 2013.



Respon a jmsansalvador Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent