La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Noticia: MERCADONA (o potser MERCA-RONYA?) obri un gran supermercat en el centre de Madrid… No és or tot el que llueix!.

Ahir la premsa va publicar que Mercadona obria el seu primer supermercat a la zona centre de Madrid, en haver fet una inversió de 2,5 milions d’euros que servirien per a crear crear 64 llocs de treball fixos.

La noticia també assenyalava que Juan Roig mantenia així la seua «aposta decidida» per la Comunitat de Madrid, on l’any passat va crear 1.800 llocs de treball, després d’inaugurar el passat mes de març una  botiga a la milla d’or madrilenya, en invertir quasi tres milions d’euros per obrir un supermercat de 1.400 metres quadrats en l’ABC del carrer Serrano.

En llegir la noticia, em va vindre al cap un article que vaig llegir fa poques setmanes a la versió digital de ‘The Wall Street Journal’ sobre l’empresa valenciana de Joan Roig.

L’article en qüestió exposava que el “secret del seu èxit” residia en funcionar amb “una recepta a l’estil alemany”, amb la finalitat d’aconseguir una major productivitat. També parlava de les condicions de treball flexibles per als seus empleats, amb una tasca lligada a l’èxit de ‘bonus’, una “barreja poc comú” a Espanya, deia.

Destacava així mateix a la seua portada que Mercadona va contractar 6.500 treballadors l’any passat, més que qualsevol altra companyia espanyola, amb unes vendes que es van elevar un 8% i que continuen en ascens.

En el article Juan Roig deia que “Havíem de trobar un model que ens diferenciara dels nostres competidors”. Actualment al voltant del 90% dels treballadors tenen contracte fix a temps complet, enfront d’altres competidors espanyols, en què el 60% de la plantilla treballa a temps parcial.

El diari subratllava, a més, la inversió de la cadena valenciana en els seus empleats i la formació que reben. Mercadona s’ha convertit en un referent a Espanya, encara que portarà un temps què qualsevol altra companyia puga copiar-la. “Mercadona ha invertit en els seus empleats per anys i anys”, deia l’article..

Segons el periòdic, Mercadona també paga salaris superiors a la mitjana i mai ha dut a terme acomiadaments massius. “Si l’empresa realitza determinats objectius de beneficis, quasi tots els empleats rebran un bo de fins a dos mesos de salari”. A canvi, afegeix, Mercadona exigeix ??dedicació dels seus empleats, que de vegades són cridats a ajudar amb altres feines diferents de les que habitualment realitzen.

“Els treballadors són entrenats per mantindre una estreta vigilància sobre les necessitats del client. Quan un comprador s’atura davant un prestatge d’aliments frescos, per exemple, un empleat pot oferir-li ajuda en al voltant de set segons”, indicava la informació.

La campanya per l’eficiència ha ajudat a augmentar les vendes per empleat un 62% des de 2004, i diu que que l’absentisme en Mercadona se situa en l’1%, molt per baix de la mitjana espanyola, amb una rotació anual de personal del 5%.

L’article també apuntava que la major productivitat dels seus treballadors permet a Mercadona mantindre els preus sota control, que s’han reduït un 10% només el 2009.

La seua quota de mercat ha augmentat al 21% en l’actualitat des del 15% que tenia el 2008, i afegeix què ja s’està preparant per a un nou desafiament: explorar la seua expansió fora de l’Estat espanyol, començant per Itàlia.

El març passat es va fer púbic a la premsa que Mercadona havia superat per primera vegada al grup El Corte Inglés per vendes en l’exercici 2011, en què va registrar un volum de negoci de 16,448.000 d’euros, 670 milions per sobre de la facturació del grup de grans magatzems.

Així mateix va elevar les seues vendes (sense IVA) un 7,9%, mentre que la xifra d’El Corte Inglés va baixar un 3,9%. Mercadona ja havia avançat a El Corte Inglés el 2010 per beneficis.

L’any fiscal 2011, El Corte Inglés va guanyar 210,200.000, però per davant estaven els guanys de Mercadona amb 474,200.000 d’euros.

Certament a Juan Roig, un dels membres més influents de l’oligarquia valenciana, li agrada treure pit.

El passat 7 de març d’enguany va presentar a Puçol (l’Horta nord) el balanç de resultats de l’empresa corresponent al 2011.

L’èxit, certament, no admet qüestió des del punt de vista financer: 474 milions d’euros de beneficis (un increment del 19% respecte a l’any anterior). En el seu particular dia de la victòria, un Juan Roig eufòric es va esplaiar al seu gust: “Cada vegada hi ha més basars xinesos perquè tenen la cultura de l’esforç que no tenim a Espanya… Estic completament d’acord amb la reforma laboral, jo hauria anat molt més lluny “, i també afegí aquesta perla: “Cada un dels espanyols ha de preguntar-se què pot fer pel país… o puja la productivitat o baixa el nivell de vida “.

Per les mateixes dates la revista Forbes publicà la llista de multimilionaris de 2012. El president de Mercadona figurava com el valencià més ric, el tercer home més ric de l’Estat espanyol i el número 223 del món, amb un patrimoni que ronda els 4.700 milions de dòlars i que va incrementar en un 62% durant l’últim any… quasi res!

Mercadona compta amb 1.357 supermercats repartits en 46 províncies espanyoles, segons diu la web de l’empresa. Més de 4,5 milions de llars realitzen diàriament la compra a les botigues de Mercadona, on treballen 70.000 persones.

Des dels seus orígens, la companyia de Juan Roig ha pretès vincular-se a la idea de “confiança” cap als seus clients, a partir d’un model de gestió amb dos principis rectors: “Qualitat total” i “Sempre Preus Baixos (SPB)”.

Aquesta “qualitat total” s’estén, teòricament, als “recursos humans”. De fet, “el treballador és el segon objectiu de l’empresa, després del client”, diu la web de Mercadona. Exemple de tot això seria la generalització del contracte indefinit a pràcticament tota la plantilla, el pagament íntegre del sou en cas d’incapacitat laboral, uns salaris que superen la mitjana del sector i la inversió destinada a formar els empleats (450 euros per treballador el 2011).

Fins ací la “Mercadona-tècnia”… l’èxit sembla evident vist des de fora de l’empresa.
Vistes les dades oferides, pocs qüestionarien la idea que Mercadona “tracta molt bé als seus treballadors”.
Pocs negarien, així mateix, la condició de Joan Roig com empresari exemplar i home de negocis fet a si mateix.

No obstant això, la veritat és tossuda i no és or tot el què llueix!

En bastants ocasions han eixit a la llum, sobre tot a la xarxa, declaracions realitzades per alguns dels seus treballadors (alguns encara eren en plantilla, i altres acomiadats per diferents circumstàncies), que han manifestat un punt de vista diguem-ne “alternatiu” al que ofereix Mercadona en el seu màrqueting.

Mercadona concep l’activitat empresarial d’una manera “corporativa” i “paternalista”. I a això s’afegeix una tradicional política antisindical, que impedeix la defensa activa dels drets dels treballadors.

L’organització del treball en els supermercats s’estableix per “mètodes”. Tasques de reposició, cobrament en caixa, neteja d’un passadís, decoració, etc … Tot és mesurable i quantificable en funció dels més de 500 “mètodes” estipulats. Es controlen al detall temps i vendes. Es regula el nombre de productes que els treballadors han de vendre, en la línia de caixa o en les diferents seccions, per això moltes vegades es veu que han de dirigir-se als clients quasi com agents comercials, açò a mi m’ha passat varies voltes.
En cas que no es complisquen els mètodes, el coordinador (una figura central en tot l’engranatge) pot amonestar o sancionar l’empleat. El coordinador és també l’encarregat de sotmetre a pressió (de vegades asfixiant) als treballadors i vetllar perquè es satisfacen els objectius marcats.

Una de les “mesures estel” de Mercadona, i que millor ha venut Juan Roig a l’opinió pública, són les condicions del permís de maternitat, que a la seua empresa s’amplia a cinc mesos (enfront de les 16 setmanes estipulades legalment) amb el sou íntegre. Els problemes arriben, però, quan la treballadora es reincorpora al lloc de treball després del part, si pretén acollir-se a la reducció horària que estableix la legislació laboral.

En aquests casos Mercadona rebutja de manera automàtica la proposta de la emprada (la remet als “horaris de graella”, és a dir, els normals en l’empresa), en comptes de d’intentar un acord. 

Així les coses, si la treballadora necessita realment un horari específic (i acollir-se als drets arreplegats en l’article 37.6 de l’Estatut dels Treballadors), no té més remei que reclamar per la via judicial, amb la pèrdua que això implica en temps i diners a l’espera de la sentència ferma.
En aquests casos “l’empresa no t’acomiadarà, ja que està molt clara la cobertura legal, però sí que et faran la vida impossible en el treball fins que tornes a l’horari que segons ells et correspon, no el que has guanyat en judici”.

“A Mercadona no hi ha absentisme laboral”, ha proclamat ufanós Juan Roig en més d’una ocasió. Però… com ho aconsegueix?
Doncs mitjançant mecanismes de pressió amb què els què es pretén escurçar i reduir al màxim les baixes laborals.
Segons els treballadors consultats, els metges de l’empresa i la mútua que opera amb Mercadona intervenen activament en aquests processos. Així es trasllada a l’opinió pública la idea que els treballadors mai es posen malalts ni pateixen accidents. No és estrany el cas d’empleats que, pel fet de seguir les orientacions del metge de la seguretat social, han rebut un burofax al seu domicili en el qual se’ls informava de l’acomiadament… Així, de passada, s’alliçona als companys de treball sobre els perills de la indisciplina… la doctrina del “pal i la zafanòria”!

Una altra qüestió són les condicions en què es produeix la reincorporació al lloc de treball després d’un període de baixa.
Una empleada va assegurar en un mitjà de comunicació que, després de passar una setmana a casa per una contusió al peu, el coordinador la va reconvertir a la funció de caixera perquè així no hauria de moure’s.
Una altra treballadora de la secció de forn, la funció de la qual consistia en la descàrrega de congelat a -24 º C, es va lesionar i va contreure una hèrnia discal. Després dels dies de repòs prescrits per la mútua (de manera il.legal), va tornar al seu lloc de treball on va patir una recaiguda i, amb això, una altra hèrnia discal una vèrtebra més amunt.
Després d’aquesta recaiguda, el coordinador li va dir: “la culpa és teua. Tens les hèrnies perquè vols, així que el teu lloc ara és la cua de l’INEM “!
 

I que passa amb les baixes per malaltia?
Doncs posar-se malalt a Mercadona tampoc és oportú, si l’empleat aspira a cobrar la “prima per objectius”, retribució equivalent a un sou que l’empresa ingressa als treballadors el mes de març, sempre amb dues condicions: primera que s’hagen satisfet els objectius de venda i gestió previstos per l’any en curs, i segona que el treballador supere una entrevista de valoració personal que realitzen els coordinadors dels centres.
A més de que l’entrevista, segons diuen alguns treballadors, “resulta totalment subjectiva”. Si l’empleat es troba de baixa o en repòs prescrit per la mútua, l’empresa el convida a demanar l’alta mèdica voluntària. En cas de no fer-ho, pot suspendre la valoració i, en conseqüència, perdre la “prima per objectius”.

Mercadona es pretén així mateix una empresa “propera” i de “confiança”, però també “familiar”.

I ho és, no només per la presència (molt notable) de la família Roig a la direcció de la companyia, sinó què és familiar també perquè no resulta estrany trobar a diversos membres d’una mateixa família com a empleats. Això fa que, en cas de conflicte entre un treballador i l’empresa (per exemple, exigir qualsevol dels drets recollits en el conveni o en l’Estatut dels Treballadors), no són estranys els casos en els que els familiars propers s’han vist també perjudicats.

Per a l’empresa no té cabuda el conflicte entre capital i treball. Als empleats se’ls adoctrina perquè senten l’empresa com a pròpia.

En aquest context, el dia a dia en el supermercat pot tornar-se difícil.
Així ho va explicar una treballadora. Porta 8 anys treballant a Mercadona: “Aguante tot el que em facen, i això que et pressionen per tot arreu. A la fi convius amb la pressió i les circumstàncies. Hi ha qui es medica per suportar-ho, mentre que altres acaben per acostumar-se. És així, i no hi ha una altra. T’insisteixen molt per a que gestiones la teua feina tal i com si fora la teua pròpia empresa, que t’identifiques al màxim amb Mercadona, em pregunte a més qui fixa els temps de treball, ja que a ningú li dóna temps de complir-los. Moltes vegades has d’entrar a treballar abans del que marca el teu horari. Tampoc pots abandonar el teu lloc de treball per anar al metge especialista, si no canvies el torn amb un company”.

Aquesta treballadora va afegir que el compliment dels objectius és quasi una obligació. “El coordinador actua com un negrer, no es pot tirar cap producte a les escombraries. Abans que caduquen, els treballadors ens veiem forçats a comprar-los, ja què cal complir els objectius”.

A una altra treballadora la van acomiadar mentre estava de vacances, amb 12 anys d’antiguitat a l’empresa.
El motiu? … Baixar el preu del peix (ella era responsable de la secció de peixateria) per evitar llençar-lo al contenidor, “una cosa que encara que formalment no estiga permesa, havíem fet en moltes ocasions i no va passar res”.
Aquesta única falta ocasionà el seu acomiadament. Mai abans havia tingut cap problema a Mercadona, va assegurar. Un cop comiat, l’empresa li va oferir 3.000 euros pels 12 anys de treball.
En el judici, sis ex-companys, fortament coaccionats per l’empresa i alliçonats prèviament pels seus advocats, van testificar contra ella per por de represàlies en el seu lloc de treball (és aquest un fenomen habitual en els judicis per acomiadament contra Mercadona). Finalment el jutge va declarar “procedent” un acomiadament que hui està en fase de recurs.
 

Un altre ex treballador va declarar com, després de 10 anys de treball a Mercadona, va ser acomiadat mentre es trobava de baixa per ansietat.
El seu treball era el de repartiment a domicili, quan en una caiguda fortuïta es va trencar el canell. Incorporat abans de termini perquè l’empresa s’estalviara el cost de la baixa, va patir una recaiguda que el va obligar a passar una altra vegada pel quiròfan.
Quan va tornar a la feina, el van traslladar a una altra botiga (a la secció d’alimentació), on el coordinador li feia la vida impossible. Com a resultat de l’assetjament, demanà la baixa per ansietat i el trasllat de botiga. L’empresa va rebutjar la petició i li va plantejar un ultimàtum: “O continues a la botiga o arribem a un acord d’acomiadament”.
A la fi es va arribar a un acord pel qual l’empleat va percebre 45 dies per any treballat.

L’empresa tampoc dóna facilitats per compaginar la feina i els estudis oficials.
Una altra treballadora denunciava en xarxa que “tenint dret a llicència retribuïda per assistir als exàmens finals a la universitat, el meu superior més directe pretenia que molestara a les meues companyes perquè em canviaren el torn de treball, a la qual cosa em vaig negar. Van intentar, cada vegada que tenia un examen, fer creure a la resta dels meus companys que eixirien de la seua jornada laboral més tard per culpa meua. Fins i tot van arribar a dir-me que triara entre treballar o estudiar, ja que les dues coses eren incompatibles”.

A més de “vendre” les condicions laborals a les seues botigues com a ideals, Mercadona insisteix en una altra idea amb força a l’hora de presentar la seua gestió davant l’opinió pública.
Ofereix productes “frescos”, “de qualitat” i “sempre a preus baixos”. Però no s’explica el model de distribució subjacent a aquestes consignes, que per altra banda no és exclusiu de Mercadona, ja que el comparteix amb la resta de les grans companyies distribuïdores.

Segons l’especialista en sobirania alimentària, Esther Vivas, el paradigma actual (en què un grapat de grans empreses controlen més de la meitat dels aliments que es compren a l’Estat espanyol) “promou una agricultura industrial, intensiva i insostenible, en què l’agricultor cada vegada cobra menys pel seu producte i el consumidor paga més. És la gran distribuïdora qui s’enduu la diferència”.

En el seu ‘article “La distribució moderna: la invasió dels supermercats”, Esther Vivas afegeix que la nostra alimentació “es basa en el consum d’aliments cada vegada més llunyans, amb la consegüent contaminació mediambiental, i la pèrdua d’informació sobre l’origen i la manera de producció dels mateixos. A més, s’indueix a l’estandardització i l’uniformització productiva “.

Una mera ullada a les prestatgeries de Mercadona permet assolir productes dels cinc continents, encara que en alguns casos s’arriba a ocultar la seua veritable procedència.

Així, tenim cloïsses (Xile), oli (Tunísia), carbassa (Panamà), cereals (França), gambot ( Argentina), banana (Equador), peix congelat (Àfrica i Amèrica del sud), musclos i cloïsses (Xile, França i el Marroc), llet envasada com espanyola (França i Portugal), coco (Costa d’Ivori), jueva plana (Marroc ) i pinya (Costa Rica), entre d’altres.
L’oli d’oliva Hacendado, de molt baixa qualitat, s’envasa a Sovena, una companyia situada a Portugal. El seu principal accionista és Roberto Centeno, casat amb una filla del senyor Juan Roig. Aquest mateix Roberto Centeno ha comprat milers d’hectàrees d’oliveres al Marroc per a vendre-li l’oli a Mercadona.

El mateix passa amb la xufa de la denominació d’origen de València, amb els torrons de les denominacions d’origen de Xixona i Alacant o amb un producte tan bàsic com l’arròs. No estem parlant de qualsevol producte. Parlem de productes agrícoles estel del País Valencià, del qual Mercadona és originària. Tot producte amb denominació d’origen i que pot “obligar” a pagar més als productors, és eliminat dels prestatges per així permetre l’entrada de productes estrangers més barats.
El cas de la xufa és molt representatiu, ja que
Mercadona venia entre el 40 i 50% de tota l’orxata que es ven a l’Estat espanyol, de manera que l’eliminació de la xufa valenciana dels prestatges suposa una perjudici molt gran per als xicotets productors valencians. D’aquesta manera, es porta xufa africana a baix cost, amb una qualitat que no té res a veure amb la de la xufa valenciana… Mercadona apunyala als agricultors valencians, en importar taronges d’Argentina.

Mentrestant, la realitat segueix el seu curs tot i la crisi.
Segons informacions d’El País, el president de Mercadona, Juan Roig, va obtindre una retribució personal de 3,8 milions d’euros el 2011, un 73% més que l’any anterior.
La retribució del Consell d’Administració de la companyia es va incrementar un 50% en el mateix any (de quatre a sis milions d’euros).
D’altra banda, el conjunt d’alts directius va passar de percebre un total de 12 milions d’euros el 2.011, enfront dels 9 milions de l’any anterior (una mitjana de 360.000 euros per directiu)… Per a tots ells la crisi és una paraula què no està en el seu diccionari.

No es pot negar que la “Mercadotècnia” funciona, però les denuncies dels seus abussos laborals i de les seues pràctiques de mercat depredadores no les podran silenciar mai.

Patraix, València, a 22 de novembre de 2012.



  1. Vamos a ver, vaya artículo patético has escrito. No olvides que Mercadona es una empresa cuyo objetivo es única y exclusivamente maximizar sus beneficios, y no hacer la vida feliz a los agricultores, la redistribución de la riqueza le corresponde al Estado, y no a las empresas, y si a alguien le molesta, que se monte un negocio, compre al agricultor a 10 y lo venda a 11 si puede, porque el consumidor solo está dispuesto a comprar por 8.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent