La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
No es pot fer una truita sense trencar l’ou.
La cimera dels partits proconsulta catalans celebrada ahir va parir a última hora un escenari prou diferent i decebedor del què es venia anunciant des de fa mesos, es a dir, el d’una consulta popular el 9-N amb l’aval de la llei de consultes catalana.
Espanya ha anat tancant inexorablement, una a una, totes les escletxes de la legalitat per intentar deixar sense oxigen a tot un poble que respira llibertat per tots els porus de la seua nació, i que vol votar per decidir lliurement el seu futur.
Si fem cas, i cal fer-ne i molt, de les enquestes publicades en els últims mesos i de la quantitat de catalans que han eixit als carrers i a les carreteres les darreres tres Diades, el poble català vol majoritàriament la independència. Per a ell votar és només un instrument, però no ha estat mai l’objectiu. Perquè l’objectiu és, precisament, la independència, si aquesta és majoritària.
I aquest objectiu solament es podrà aconseguir trencant amb la legalitat espanyola. Tard o d’hora caldrà trencar-la!. O bé amb una DUI, o bé desprès d’unes plebiscitàries o bé desprès d’una consulta o un referendum on l’opció de la independència supere el 50% dels vots Tant se val quin camí es trie per arribar-hi.
Avui el president Mas farà una nova proposta a la resta dels partits sobiranistes i al poble de Catalunya, per tal de no trencar la legalitat espanyola. Potser serà un bon moment per recordar-li al president que no es pot fer una truita sense trencar l’ou.
València, a 14 d’octubre de 2014.