La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Publicat el 18 d'abril de 2013

Magnífica inauguració d’una exposició sobre el Valencianisme republicà ahir vespre al Centre Octubre de València.

Fa tan sols unes hores he assistit a la inauguració al Centre Octubre (OCCC) de València d’una magnífica exposició històrica sobre el Valencianisme republicà.

El pati central del Centre s’ha omplert de gom a gom de persones (jo calcule que unes cent cinquanta o dues centes) i de mitjans de comunicació desitjosos de conèixer aquesta història per a molts (com per a mi) tan desconeguda com és el del moviment del republicanisme al País Valencià des dels seus orígens, que l’exposició situa en l’any 1837, fins a l’inici de la Transició política després de la mort del general Franco.

He de confessar que l’exposició m’ha semblat magnífica: concisa, de fàcil seguiment cronològic des dels seus orígens fins a la Transició i molt ben documentada de text i de fotografies de documents històrics, ideal per a fer-te una bona idea en una ullada del que ha estat aquest moviment històric tan relacionat amb el sorgiment del sentiment identitari valencià en els últims cent cinquanta anys.

 

Si l’exposició m’ha paregut magnífica i molt interessant, no ho han estat menys els parlaments realitzats pels personatges convidats per inaugurar-la.

Les xarrades les ha iniciat Eliseu Climent, president fundador d’Acció Cultural del País Valencià, qui ens ha explicat l’anècdota del primer llibre que va veure escrit en valencià quan estudiava el primer curs a la facultat de Dret de València, una cosa inimaginable per a aquella època en plena foscor del franquisme.

Posteriorment han estat Josep Huguet, president de la Fundació Josep Irla, i Pau Viciano, de la Universitat de València els que han dissertat magníficament sobre la història del republicanisme valencià, amb constants mencions al republicanisme al Principat i als innegables vincles entre tots dos.

I per finalitzar potser la intervenció més esperada, la d’Oriol Junqueras, president d’ERC, qui per a l’acte s’ha tret la gorra de polític i s’ha posat la de la seua altra gran faceta, la d’historiador.

En tot just vint i cinc minuts ens ha donat als allà congregats una classe magistral d’història, remuntant-se a la Guerra de Secessió i a les seues calamitoses conseqüències per als Països Catalans, fent especial esment a la defensa de Barcelona durant els 1713 i 1714 per part de nombrosos resistents valencians, encapçalats pel General Basset.
Posteriorment Junqueras ha anat repassant històricament totes les etapes del republicanisme valencià, des dels seus arrels populars cartacteritzats per la seua premsa satírica i els sainets al segle XIX, seguint per la Renaixença i la seua inspiració en el moviment del Romanticisme europeu, els inicis del valencianisme polític de principis del segle XX i la seua consolidació en el primer terç del segle passat, l’eclosió republicana del moviment i la lluita per l’estatut d’autonomia durant la II República espanyola, la guerra civil i la posterior repressió franquista, sobre la qual ha assenyalat que va ser molt més dura i cruel al País Valencià que a Catalunya, potser perquè la frontera amb França va permetre a molts republicans del Principat escapar i exiliar-se.

Tal i com la defineix la fundació Josep Irta, “la història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d’un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D’una lluita conduïda a través de l’acció cultural, cívica i política”.

Repetisc, magnífica i molt didàctica exposició que recomane a tothom la seua visita i atenció.

Patraix, València (L’Horta), a 18 d’abril de 2013.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent