La paella mecànica

És curiosa la història personal d’aquest individu, ara tan d’actualitat, arran d’haver-se fet públics els seus comptes multimilionàries en un banc suís i el seu presumpte paper de repartidor de sobres amb diners en negre durant anys a dirigents del seu partit, quan era a la tresoreria del Partit Popular.

Perquè recordem que Luis Bárcenas va ser membre de l’Executiva Nacional del PP, i des de les eleccions generals del 2008 el seu tresorer, càrrec del que va dimitir provisionalment el juliol de 2009 després de ser imputat pel Tribunal Suprem per la seua presumpta relació amb el cas Gürtel.

Abans d’anar a la rocambolesca història de l’alpinista Luis Bárcenas, voldria repassar abans breument la història polític-judicial recent d’aquest individu.

El febrer de 2009, Bárcenas era imputat en el cas Gürtel en un procediment instruït pel jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón.
El setembre de 2009 el Senat espanyol va concedir el suplicatori sol.licitat pel Tribunal Suprem per la seua implicació en el cas Gürtel.

L’abril de 2010 Bárcenas va demanar la seua baixa com a militant en el Partit Popular, després de l’aixecament del secret de sumari de la trama Gürtel a la Comunitat de Madrid, on hi havia indicis de finançament irregular per part seua i d’altres alts càrrecs del partit. Però el setembre de 2011 el jutge Antonio Pedreira del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TJSM) va arxivar la causa “per manca de proves”. No obstant això, el març de 2012 l’Audiència Nacional va reobrir el cas Gürtel contra Bárcenas i dos polítics del PP, a l’imputar per suposats delictes fiscals i evasió de capitals.

El Tribunal anul.lava així la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TJSM) del jutge Pedreira, que acordava el sobreseïment provisional i arxiu de la causa, en considerar que el jutge no tenia “competència objectiva” per a això ja que el TSJM ja havia decidit inhibir-se de la causa.

I així arribem fins ara en gener de 2013, en què el diari El Mundo revela el dels seus comptes a Suïssa i el pagament de sobresous a negre a alts càrrecs del PP.

I ara retrocedim 25 anys en la història personal de l’ex-tresorer del PP.

Una de les seues passions de joventut va ser l’alpinisme i l’esquí d’alta muntanya.

El setembre de 1987, Bárcenas va formar part d’una expedició espanyola a l’Everest.

L’expedició, el cap d’honor de la qual va ser Juan Carlos de Borbón y Borbón, va ser denominada eufemísticament “Expedició de les autonomies”, i estava formada per muntanyencs de diverses “comunitats autònomes”, entre els quals es trobaven Luis Bárcenas i altres 7 alpinistes de nivell, un d’ells posseïdor del rècord de permanència en alçada, aconseguit a l’Aconcagua durant 61 dies.

Era un projecte valent en el qual per primera volta es portava un parapent amb què alguns membres de l’expedició estaven disposats a baixar volant des del mateix cim de l’Everest.

Però el ben cert és que l’expedició va acabar en fracàs, i el que és pitjor, en una intensa polèmica de frau i de falsedats…. pel que sembla, la presència de Luis Bárcenas se sentia. Ja per aquell temps començava a mostrar les “qualitats” que tant li adornarien en el món de la política.

Ningú va coronar l’Everest en aqueixa expedició, ni ningú va obrir una nova via per la cara sud de la muntanya, tal com van afirmar els expedicionaris amb Bárcenas al capdavant (a la qual, per cert, van anomenar “Via espanyola”), ja que aquesta via ja havia estat traçada per una expedició japonesa uns anys abans.

El “Comitè nacional d’expedicions de la Federació Espanyola de Muntanyisme” va realitzar una exhaustiva investigació per evitar el descrèdit internacional de l’alpinisme espanyol, i com a conseqüència va qüestionar en un informe l’acensió, en declarar que “la memòria de l’aventura no s’ajusta a la realitat”. Així mateix s’afirmava que l’expedició “es va iniciar i finalitzar sense ètica” i concloïa que era “inapropiat” parlar de “via espanyola”, ja que aquesta coincidia amb la via japonesa creada amb anterioritat.

En aquest informe es retreia també als seus responsables que hagueren omès en la seua memòria la utilització de xerpes, i per haver confós l’opinió pública en assegurar que tres dels vuit participants havien aconseguit aplegar a la cota de 8.700 metres, quan, en realitat, només un d’aquests i un francès van poder aconseguir-ho.

Però les declaracions més rellevants sobre el paper que va tindre Luis Bárcenas en l’expedició van ser les que va realitzar un dels seus components, el basc Biscen Itxaso, que va donar la raó al Comitè de la Federació de Muntanyisme, i va atacar durament a Luis Bárcenas en la seua rèplica a aquest informe.

Biscen Itxaso va declarar que “Un cop a la glacera del Rengbuck, ens van convidar a signar un document privat en el qual reconeixíem l’autoritat de l’equip organitzador i ens comprometíem a no comentar res del que va passar durant l’expedició, canalitzant tot a través de Fraga (un altre dels expedicionaris, que no era Manuel Fraga!) i Bárcenas”.
Segons el muntanyenc basc, tot estava preparat perquè “Bárcenas i Fraga foren els que intentaren el cim… Aviat em vaig adonar que el que ells pretenien era que ens desgastàrem alguns, sobretot Antonio Ramos i jo mateix, amb la finalitat d’ells estar en òptimes condicions per afrontar, un cop tot preparat, l’atac final”.
A més, va denunciar el dopatge de membres de l’expedició: “No tenia coneixement que en el món de les altes cims s’emprara el ‘dopping’ per aconseguir ascensions, i algun dels components del grup van utilitzar elements d’aquesta mena per atacar la paret”.

I va ser molt clar en parlar de l’estratègia que es va dissenyar per l’ascensió: “Tota l’estratègia anava encaminada al triomf personal de Fraga i Bárcenas, i en moltes ocasions els vam fer saber el nostre descontent amb l’estratègia, encara que no hi havia res a fer, el seu rumb era molt clar .”

I sobre el suposat descens en esquís de Luis Bárcenas, va declarar: “Ningú havia mai descendit esquiant des de l’aresta nord-est… jo la vaig fer, i ací estic. Si jo haguera posat uns esquís a la motxilla i m’haguera arrossegat pel pendent, hauria aconseguit la mateixa gesta que Luis Bárcenas. Vam haver de pujar a buscar-lo, ja que quasi sense vista i sense forces va baixar arrossegant-se i caient-se contínuament”.

Biscen va afegir que tot s’havia preparat perquè “Fraga i Bárcenas volien ser elevats a la categoria de personatges públics, encara que no s’adonen que la bromera de l’ona que van creant els pot ofegar”… declaració premonitòria del que arribaria a succeir amb Luis Bárcenas!!

Luis Bárcenas mentider i egòlatra tant a la muntanya com en la política… la bromera de l’ona que va crear l’ha acabat ofegant, també a la política, com va dir en el que sembla ser una visió premonitòria aquell muntanyer basc!

Patraix, València, a 21 de gener de 2013.