La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
L’ofensiva ideològica dels privatitzadors de la Sanitat.
Sergio Fernández Ruiz és vicepresident de l’Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de Madrid.
Pel seu interès, i en denúncia de l’ofensiva neoliberal que estem patint a tot l’Estat espanyol per privatitzar la sanitat pública, vaig a reproduir un interessant article que va publicar a la revista Nova Tribuna, després de traduir-lo al català:
L’ofensiva ideològica dels privatitzadors de la Sanitat.
“Un dels efectes més importants a tindre en compte com a resultat de les mobilitzacions professionals i socials que s’han produït contra les retallades i les privatitzacions sanitàries, és que han produït un rebuig majoritari a aquesta política i s’ha produït la pèrdua de l’hegemonia ideològica dels postulats privatitzadors, de manera que, hui en dia, la majoria de la ciutadania i del conjunt de professionals, treballadores i treballadors de la Sanitat Pública rebutgen de manera inequívoca aquestes privatitzacions.
Conscients d’aquesta situació, i de que el desmantellament de la sanitat pública i les transformacions a què volen sotmetre-la són difícils si no s’aconsegueix una certa capacitat de convicció i manipulació d’un sector significatiu de la població, les potents forces polítiques i econòmiques que pretenen fer negoci amb la privatització sanitària estan fent una doble maniobra.
Així, es parla de “externalitzacions” (paraula que la RAE no inclou en el seu diccionari) que pretenen “flexibilitzar”, “modernitzar”, “millorar la gestió”, etc., però sempre, és clar, amb l’afegitó de que en realitat es fa per “consolidar, millorar i garantir la sostenibilitat” de la Sanitat Pública.
La segona, una ofensiva en el terreny ideològic mitjançant multitud d’informes amb aparença d’”independència” que van apareixent com una “pluja fina” per crear un entorn favorable a les tesis privatitzadores. Aquesta tàctica ja va ser usada durant anys després de l’ampli rebuig social i professional que va concitar l’Informe Abril a 1991, i que va fer que les seues propostes no es dugueren endavant en aquell moment.
De qualsevol manera és important constatar la debilitat teòrica dels informes que van apareixent, així com les declaracions d’intencions (que contradiu el contingut i propostes concretes) i que, dient-nos que el que es tracta és de reforçar i millorar el sistema sanitari públic, en realitat fan exactament el contrari.
Aquesta instrumentalització fa evident la manca de consistència argumental i de base empírica dels que pretenen privatitzar l’atenció sanitària al nostre país i, al capdavall, donen un argument més als que pensem que l’important és la salut de la ciutadania per sobre dels beneficis de les empreses.”
Patraix, València, a 18 de novembre de 2013.