La paella mecànica

Marciano Sánchez Bayle és cap de secció de Pediatria a l’hospital Niño Jesús de Madrid i portaveu estatal de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública.

Pel seu interès vull reproduir un article seu que va publicar a Nova Tribuna, prèviament traduït al català: 

La necessitat de la cobertura universal dels serveis sanitaris. 

“La cobertura universal dels serveis sanitaris s’està convertint en l’eix sobre el qual es propugna el desenvolupament de la salut a tot el món, incorporant-se a l’agenda de l’OMS per a després de 2015 amb el suport de la majoria dels agents en la escena mundial de la salut.

És probable que la cobertura de salut universal esdevinga el leitmotiv que impulsarà les transformacions de salut en els propers anys i en la columna vertebral sobre la qual es construirà el programa de desenvolupament de la salut més enllà del 2015. 

La política a favor de la cobertura universal es produeix en un moment en que l’expansió de les polítiques neoliberals de privatització dels serveis sanitaris han produït en molts països una exclusió de grans sectors de la població i / o un increment excessiu dels costos, i per això moltes instàncies nacionals i internacionals, entre elles l’OMS, propugnen una política de cobertura universal que garantisca l’atenció sanitària a tota la població.

La pròpia Organització Mundial de la Salut, en el seu informe de 2010, propugna la necessitat d’una cobertura universal a tot el món perquè és conscient dels greus problemes de salut que provoca la manca d’accés als sistemes sanitaris d’un gran percentatge de la població. Per descomptat les multinacionals i les empreses privades estan intentant prendre protagonisme en aquest augment de la cobertura amb finançament públic, posant en risc els sistemes públics existents i l’avanç de molts països cap a un reforçament dels serveis sanitaris públics. 

Resulta ací molt important el garantir el caràcter públic hegemònic de la provisió sanitària i entendre que la provisió pública és l’única garantia que en l’actuació del sistema sanitari s’anteposen les necessitats de salut de la població als beneficis econòmics de les empreses.

D’altra banda, també hi ha moltíssima evidència científica de que la cobertura privada encareix notablement el cost de l’atenció sanitària i suposa per si mateixa un perill per a la universalització de la cobertura sanitària, perquè també inclou la lògica del mercat en la provisió sanitària, i evita la planificació i territorialització que són especialment importants per a l’atenció dels problemes de salut i per assegurar l’accessibilitat de tota la població a serveis sanitaris de qualitat, i no només a la població que viu a les grans ciutats i / o a les regions amb ingressos elevats. 

Un problema important lligat a la viabilitat dels sistemes universals i públics de salut és una agressiva estratègia comercial que influeix en l’equilibri entre la demanda i l’oferta de serveis sanitaris aprofitant de l’asimetria d’informació entre proveïdors i usuaris (els professionals i les empreses proveïdores tenen molta més informació que els ciutadans, i poden utilitzar-la per afavorir consums innecessaris i fins i tot perillosos. Convé recordar les “malalties inventades” que suposen més del 20% de la despesa sanitària als EUA).
Aquesta demanda innecessària és, moltes vegades, incrementada artificialment per les empreses farmacèutiques o de tecnologies, alhora que afavoreixen estils de vida inapropiats i de risc i suposades solucions que medicalitzen la vida sense aportar avantatges per a la salut. Aquest risc de sobreconsum sanitari ineficaç és un risc per a la viabilitat econòmica dels sistemes sanitaris i també per a la salut de les persones. 

En aquesta línia molts organismes i moviments internacionals estan propugnant dues estratègies paral.leles: d’una banda l’expansió de la cobertura universal basada en sistemes públics de salut en els països on no n’hi ha o són poc potents (l’exemple de Llatinoamèrica és molt important), i per l’altre la defensa i reforçament de la cobertura universal i dels sistemes de provisió pública allà on encara hi ha (a Europa, però també a Canadà, Austràlia, etc…). 

Patraix, València (L’Horta), a 8 d’abril de 2014.