La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
L’esperpent de la parla d’un esperpèntic president Fabra.
Des de fa uns dies circulen amb profusió per les xarxes socials uns vídeos en els quals es mostrava el president Alberto Fabra parlant en valencià en diversos discursos institucionals.
Un d’aquests discursos va tindre lloc a les Corts Valencianes, durant el darrer debat de política general celebrat el passat 23 de Setembre.
Algunes de les frases que van escoltar de la mateixa boca de tot un President de la Generalitat VALENCIANA, van ser aquestes: “No és temps de confeondre la societat amb plantatxaments (…) serà la que ens porte al lloc queon vulguena a arribar (…) per aixó hui també vuip de parlar (…) ixa bandera es pertanys a tótels valencians (…) Vull destacar la nostra aposta per l’estàlvic hídric (…) la reutilització de l’aigua depurada per a reigg dels nostres camps”.
La oposició en ple va alçar-se per aplaudir amb emoció l’esmentat discurs, no pel seu contingut, certament farcit de fal·làcies i demagògia, sinó per la parla i l’acurat vocabulari valencià utilitzat pel President.
Quan jo vaig sentir les paraules de Fabra, em va vindre al cap immediatament l’argumentació filològica que esgrimeix el seu partit, el PP valencià, què afirma que la llengua dels valencians és una barreja de romanç i d’iber. Es a dir, una llengua que fins i tot algú com el mateix Ausiàs March o el propi Joanot Martorell consideraria incomprensible i aliena a la seua literatura.
Tan incomprensible i aliena com per a la majoria dels valencians que parlem habitualment la nostra llengua.
La hilaritat que provoca tot un President de la Generalitat VALENCIANA amb aquests fets, no pot amagar la vergonya aliena que sentim tots els valencians de tindre al capdavant d’una institució tan honorable i multicentenària com la nostra Generalitat a tot un ninot de falla, que no sap ni parlar ni ha volgut aprendre la llengua pròpia del poble que simbolitza la institució que ell presideix.
Veure el president Artur Mas expressant-se perfectament en tres llengües, català, castellà i anglès, i veure a Alberto Fabra que només pot expressar-se en castellà, és certament significatiu i demostra la nul.la empatia que té Alberto Fabra amb el poble valencià al què diu representar.
Però aquest ninot de falla no em representa. I cada vegada menys als valencians que estimem la nostra llengua.
Vergonya, president, vergonya! Si es que alguna vegada ha conegut el significat d’aquesta paraula, que de segur no sap ni pronunciar correctament en aquesta llengua.
Patraix, València, a 3 d’octubre de 2014.
voldria posar en el seu coneixement que jo le sentit parlar-ne 4 en mitjans de comunicació, castella, catala, angles i tambe frances.
Un afegit: el president Mas parla, amés, perfectament en francès.
Val a dir que el president Mas també parla correctament el francès, com va quedar novament demostrat en la seva darrera conferència de premsa amb els mèdia estrangers. Salutacions.
n’Artur Mas no sols s’autoanomena representant institucional d’una part de Catalunya, també ho fa d’una part de Gascunya, car la Vath d’Aran és terra gascona, pas catalana. Aquet ome no parla gascó, no se n’amaga i mai cap xarneguista no li ho ha retret, és clar, atès que en la jerarquia de l’ome per raó de lyengua el català es considera superior al gascó; tot dins la mateixa piràmide racista que nomena l’espanyol i l’anglès més comunicatius que el català i el gascó. No se sap que a cap sessió, comissió, reunió o roda de premsa del Parlament cap parlamentari hi agi planejat gascó; mentre que hi ha munió que hi xarnega, i que no hi ha pas pudor a fer repetir en xarnec anglès o espanyol el contingut de les rodes de premsa desenvolupades fins lyavors en pla català. Tampoc cap periodista xarneguista (passeu-me la redundància) va tenir res a retreure que la comissió a l’ex-banquer Rató es fes en xarnec -oi en van tenir que un es lyevés l’espardenya com a truc retòric. i tantíssims altres xarneguismes.
El portanveu mediàtic de la Generalitat de Barcelona, CCRTVE, censura el gascó en les connexions amb la Vath d’Aran, com també el censura amb les poquíssimes connexions amb la resta de Gascunya i l’occità amb les altres poquíssimes que fa amb Lyenguadoc, el corresponsal de les quals té el deure de saber xarnegar francès en substitució del parlar pla. Menysprea concretament el gascó amb les autoparòdies 3/24 en aranés i Meddia Aran, alora que en fomenta la secessió respecte del gascó donant valor de realitat a una ortografia, una morfologia i una sintaxi extrema, excepcional i ispanitzada directament o a través del xava català. Açò, amb caràcter no sols exclusiu, també excloent: suspenen els alumnes i els funcionaris que escriuen en gascó literari. Concretament TVE3 va umiliar Gascunya amb programes folclòrics i paternalistes com els de Caçaire de Paraulas (ara Vath d’Aran), de Roger de Gràcia, i el Foraster (a Salardú), de Quim Masferrer, on el gascó hi era per fer gràcia, amb funcions lúdiques o decoratives.
Que hi agi òmens que parlin el català encar més malament que n’Artur Mas, no vol pas dir això que ely el parli gaire bé, tenint en compte el càrrec institucional que s’atorga ely mateix. El seu parlar és cacofònic, pobre en vocabulari i sintaxi, i estergit amb les mateixes xarnegades que fa cent anys que la generació d’en Fabra denunciava. Però és que el seus portanveus mediàtics -locutors, veus sense cos, guionistes, entrevistadors, cronistes, reporters- parlen i escriuen tres quarts igual. N’hi via un que se’n reia que en pla se’n digués de tal cosa ‘quitança’, tan entenedor que és dir-ho en xarnec! Les sèries i pellícules més bentrempades originals i traduïdes, són intelligibles si a un om no l’an violat prèviament a ver de saber espanyol (i anglès). Tot previsible i sistemàtic dins la immersió xarnega que es pateix, precisament, en els mitjans que s’anuncien com a planencs.
[Mentre escriem això, en un telecentre on tot ara també s’imparteix una classe d’informàtica, el mestre que inicia avui el curs, empic un alumne li contesta en xarnec, ely demana permís per continuar la lyiçó en pla. Unes altres vegades li ho an denegat; i encar unes altres la sola presència d’un xarnec ja és prou perquè s’apliqui a totom la presumpció xarnega -sobretot si el xarnec no és blanc ari; en aquest cas om no espera ni sentir-lo parlar. Açò, puix que en xarnec a ningú no li demanen si hi pot seguir la classe; se’n presumeix el coneixement perfecte amb caràcter universal, incondicional i natiu. Per això els mestres xarnecs engeguen sense demanar permís de fer-ho en espanyol; i no es inconvenient que els programes vinguin retolats en xarnec. El que oi fóra un inconvenient invalidant és que un alumne “gosés” anomenar les accions i els estris en pla, i no pas en xava (convertint la lyengua en un paradialecte del xarnec, vol dir); o que se n’adonés que ningú, com ara ely mateix, no entén pas la lyengua de la Metròpoli, car l’acció ‘fer entendre’ autoritza un altre subjecte.]
-jordi
COM MÉS GRAS MILYOR
PERQUÈ SOM CATALÀ, NO ENTENEM L’ESPANYOL
EL TREBALÝ PER VOCACIÓ FA VIURE; SI NO, FA SOBREVIURE
Només una petita aportació: en Mas també parla perfectament francès. Bon article!
I francès! Artur Mas també ha respost preguntes de mitjàns internacionals en francès.
Entre Pompeu i Alberto només tenen en comú la e i la o, o la o i la e d’oééé, oééé-oééé-oééé.