La paella mecànica

Tenen noms i cognoms, i dirigeixen el trident que constitueix l’oligopoli de la energia elèctrica a l’Estat espanyol: Iberdrola, Endesa i Fenosa.

La representació teatral a la qual estem assistint aquests dies arran de la pujada de l’electricitat per part d’aquestes empreses i altres menors, i l’aparent i ben escenificat enuig del govern espanyol, no fa més què fer palés el poder que té aquesta oligarquia energètica espanyola.

Recordem que aquestes empreses, abans públiques i ara constituïdes en una casta oligárquica, destinen milions d’euros anuals en finançar lobbies que es troben incrustats en el mateix cor dels governs.
Uns lobbies que constantment greixen la “porta giratòria” per la qual alguns polítics espanyols han passat a engrossir les seues files després d’abandonar la política en actiu, com ara dos dels presidents de govern que ha tingut la partitocràcia espanyola després de la transició: Felipe González, contractat per Gas Natural Fenosa amb un salari de 126.500 euros bruts anuals, i José María Aznar, fitxat com a conseller de Endesa per la gens menyspreable quantitat de 200.000 euros bruts a l’any.

Les lloances d’Iberdrola cap a les reformes energètiques escomeses per l’actual govern no semblen obeir a una altra cosa més que al fet que, molt probablement, s’estiga ja preparant el desembarcament de Rajoy al consell d’administració d’aquesta empresa quan deixe de ser president del govern, en compensació als seus ingents esforços realitzats per assegurar els guanys multimilionàries d’aquesta empresa… ser agraït és de ben nascuts, diu la dita!

La Llei del sector elèctric aprovada enguany n’és una bona prova.

Una llei que va ser tramitada amb nul.la transparència i que desmantella el sistema de suport a les energies renovables, perpetua un model basat en l’ús de fonts contaminants i incrementa la dependència energètica exterior durant les properes dècades.
Una reforma feta a la mida de les grans empreses elèctriques. i que deixa als consumidors en mans dels seus interessos econòmics.

No es pot entendre, d’una altra manera, que la nova llei:

• Suprimisca el sistema de suport a les energies renovables amb caràcter retroactiu.

• Perpetuï el manteniment del funcionament del mercat elèctric dominat per les mateixes grans elèctriques. El seu poder els permet determinar el preu de l’energia elèctrica que paguem i amagar així els costos reals de l’energia, tal i com hem vist en el últims dies.

• Confirme el manteniment dels pagaments per capacitat de les centrals de cicle combinat, tot i que no són necessàries a causa del descens de la demanda i a la penetració de renovables en el sistema.

• No propose cap mesura per al tancament definitiu de centrals nuclears, de carbó o de gas que resulten innecessàries per la sobrecapacitat del sistema.

• Confirme la creació d’un registre per a l’autoconsum, que és una nova forma de control per poder aplicar el nou “peatge de suport” que penalitza als que les realitzen.

Una reforma que respon al full de ruta traçada per les grans companyies elèctriques, encapçalades per Iberdrola, que volen acabar amb la competència que els feien les renovables i evitar que els consumidors s’emancipen gràcies a l’autoconsum, mentre segueixen cobrant per les seues centrals de cicle combinats parades.

L’entrada massiva d’energies renovables en el sistema va reduir els preus de l’electricitat en els primers mesos de 2013, un efecte positiu que no ha repercutit directament en els consumidors.
La reforma energètica acaba definitivament amb el sistema de suport a aquestes energies netes que van col.locar a Espanya com a líder mundial en el sector i que cada vegada més països han copiat o adaptat. 

L’entrada en vigor de la Llei el 2014 impedeix a Espanya complir els nous objectius europeus per al 2030 i el full de ruta europea cap a la descarbonització i la dominància de les renovables en l’horitzó 2050.
Contràriament al que s’ha dit i repetit per la propaganda institucional, fortament influïda pels lobbies energètics, les energies renovables no són les causants dels mals del sistema ni les que eleven el rebut de la llum. Al contrari, són altament beneficioses per al medi ambient i la creació de llocs de treball.
 

L’espectacle al qual estem assistint en els últims dies confirma el fracàs de la Llei aprovada pel govern, encara abans d’entrar en vigor l’1 de gener de 2014, i reafirma la necessitat de realitzar un canvi d’enfocament complet per evitar que les grans companyies elèctriques organitzen, manegen i decideixen com s’ha de gestionar l’energia a l’Estat espanyol.

Aquest canvi d’enfocament hauria de contemplar qüestions com ara:

• La separació jurídica i patrimonial completa entre les empreses que tenen les xarxes de transport i distribució d’electricitat i les que tenen les centrals de generació, com succeeix actualment amb les cincs grans empreses elèctriques.    

• La fi a la moratòria a les energies renovables.

• La planificació energètica, amb perspectiva de llarg termini amb un calendari de tancament de totes les instal.lacions d’energia bruta i la seua substitució progressiva per energies renovables i eficiència energètica, per tal d’ aconseguir un sistema 100% renovable.

• La reforma del mercat on es venga amb els preus reals de la generació de l’energia, traient a la llum els costos ocults de la generació convencional.

• La regulació del dret a l’autoconsum amb energia neta.

Patraix, València, a 23 de desembre de 2013.