La paella mecànica

Crida molt l’atenció el debat públic suscitat per l’alcaldessa de València en els mitjans de comunicació per la seua obstinació en una cosa que, sense dubte, és de vital importància per a la ciutat: el manteniment del tendal que cobreix la Plaça de la Mare de Déu. Una cosa certament determinant en la qualitat de vida dels ciutadans de València, com fàcilment podem suposar!!
 

Fa uns mesos la Comunitat de Propietaris de l’immoble número 4 de l’esmentada plaça, va presentar un recurs contra la instal.lació a la façana de la seua finca dels ancoratges per la fixació d’un immens tendal de 1.500 metres quadrats, la funció del qual és la de cobrir la plaça durant la celebració de determinats esdeveniments. El recurs ve motivat pel temor que la instal.lació d’aquests ancoratges deteriore la façana del seu l’edifici.

La instal.lació d’aquest tendal suposa tan sols uns mòdics 300.000 euros, mentre que, alhora, Càritas Diocesana de València, per exemple, denunciava que la partida referent a Benestar Social reduïa un 7 per cent el seu pressupost per atendre les necessitats de les persones més necessitades, o Jaume Serra, president del Banc d’Aliments de València, feia una dramàtica crida a les institucions i a la societat valencianes perquè els magatzems d’aliments de València s’estan quedant buits, coincidint amb l’increment de les necessitats de les famílies pel tancament dels menjadors escolars. 

El recurs presentat pels veïns va ser desestimat pel propi Ajuntament de València. El tema està ara en mans del jutjat.

Però l’alcaldessa no dóna el seu braç a tòrcer en aquest assumpte d’importància cabdal per a la ciutat.

Fa uns dies s’ha sabut que la pròpia Rita Barberà va enviar cartes personals als afectats per intentar arribar a una entesa que permeta instal.lar-hi el seu anhelat tendal sobre la plaça.
Rita declarava que la seua intenció “no és entrar en litigis judicials amb els veïns (…) És l’últim que vull i faria”, alhora que feia “una vegada més una crida al diàleg, a la comprensió, a la lògica i al sentit comú”, per acabar dient que “La meua voluntat continua sent no arribar als tribunals, però puc assegurar a tots els valencians que tendal haurà”… ‘pels meus ovaris’, es va oblidar de rematar la frase a Rita.

Al costat d’aquesta notícia es podia trobar aquesta altra a l’edició valenciana d’un important diari espanyol: “Calçada nova, torrasses ruïnosos. El Consistori executa l’obra més econòmica del Pla de la Muralla Àrab, mentre torrasses i mur es deterioren”.

La notícia denunciava que la rehabilitació de la muralla islàmica de València, construïda al segle XI sota el regnat d’Abd al-Aziz i descrita com una de les més perfectes d’al-Andalus, havia tingut fins ara quatre plans públics diferents (el primer d’ells enllà per l’any 1991), sense que s’haguera complert ni un sol d’ells.

Per donar idea del seu lamentable estat de ruïna actual, en ple centre històric de València, només cal pegar una ullada a les fotografies que adjunte al post.

El 2005 es va aprovar el Pla d’Urbanització de l’Entorn de la Muralla Àrab del barri del Carme. El projecte tenia quatre unitats d’execució, en les què quedarien visibles retalls de 137 metres de la muralla, a més de diversos torrasses, amb una antiguitat de 1000 anys.

Doncs bé, transcorreguts set anys des de l’aprovació del pla, només s’han iniciat les obres de menor pressupost, consistents en la renovació del paviment urbà, mentre trossos de les torrasses àrabs i de la muralla se segueixen caient a terra davant la desídia i l’abandonament de les autoritats municipals i autonòmiques.
Però aquest fet sembla no haver suscitat la preocupació ni les ires de l’alcaldessa, tal i com ha succeït amb la negativa dels veïns de la plaça de la Mare de Déu a la instal.lació del tendal, actuant en legítima defensa dels seus interessos com a propietaris dels seus habitatges.

Un parell de fets que deixen ben a les clares quina ha estat la sensibilitat i quines has segut les prioritats de les polítiques dutes a terme per Rita Barberà a la ciutat de València.

Patraix, València (L’Horta), a 10 de juny de 2013.