La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
L’economia valenciana i els enemics interessadament inventats pel PP valencià.
Aquesta setmana s’ha fet pública la intenció de Ford de tancar tres de les seues plantes de fabricació d’automòbils a Europa (2 a UK i una altra a Bèligica), i traslladar part d’aquesta producció a la planta valenciana d’Almussafes.
Fa unes poques setmanes, la multinacional austríac-canadenca Magna, líder mundial en fabricació de seients per a automoció, va decidir també instalar-se al costat de Ford Almussafes.
Per a mi, que sóc enginyer d’automoció i treballe en una important multinacional estrangera radicada a prop de València, considere que ambdues noticies representen un important respir per la nostra economia, tot conscient de que la situació d’atur que patim al País Valencià és realment angoixant, la més elevada de tot l’Estat espanyol.
Per altra banca, tothom sap que si Ford tanca fàbriques en altres països i s’en ve cap a València és, entre altres raons, per la situació d’esclavitud laboral que ha creat el PP en el regne d´Espanya, gràcies a la salvatge reforma laboral que aprovà fa uns mesos.
A les poques hores de fer-se pública aquesta noticia, el Vicepresident del Consell va fer unes declaracions en una reunió de treball amb l’Associació d’Empresaris Valencians (AVE), en les què deia que “si Ford decide dejar otros países para trasladarse a la Comunidad Valenciana, es porque aquí tenemos un potencial enorme… es porque algo bueno tenemos, es mucho lo que tenemos y todos hemos de ser capaces de ponerlo en valor…”.
El cas és què la vialibilitat futura d’aquestes grans empreses i de moltes altres empreses valencianes de caire exportador, depèn en gran mesura de què es pose en marxa el Corredor ferroviari del mediterrani de via ampla, que connecte la nostra economia amb el centre i el nord d´Europa i faça molt més competitius els nostres productes arreu del continent.
Per exemple, és realment tercermundista que entre Tarragona i Vandellòs continue existint un “coll de botella” de via única que posa fre a la nostra economia, tal i com han denunciat, entre molts altres, el lobby empresarial Ferrmed.
Entre altres coses, Ferrmed ha tornat a denunciar què les inversions que contemplen els pressupostos generals de l’Estat per al 2013 per al Corredor Mediterrani, estan “lluny” del pes socioeconòmic de les nostres infraestructures, que a més porta “un retard endèmic de 20 anys”.
I, mentrestant, des de Madrid, la capital de la metròpoli, la Ministra espanyola de Fomento Ana Pastor continua posant més i més entrebancs i pals en la roda del Corredor mediterrani, apostant alhora en favor d’el Corredor central, un corredor que necessita foradar els pirineus per a poder connectar amb França…
Per cert, aquest Corredor ferroviari central ha estat ja desestimat per la Unió Europea (UE) i pel Comité de Regions de la Unió Europea, perquè això de foradar el pirineus i fer transcórrer el dit Corredor a través de deserts econòmics entre Madrid-Saragossa i la frontera amb França sembla més una ocurrència del TBO què una proposta seriosa basada en un mínim de rendibilitat econòmica.
Però clar, si veus els fets i escoltes les declaracions dels prebostes del PP=PaellaParty valencià, resulta que els enemics dels nostre poble no estan a ponent, sino al nord… Ells són aqueixos malparits de la barretina que ens volen furtar la paella, les taronges, l’orxata i el Miquelet, deixar-nos sense “llengua” (o siga muts… en lo bonica que estaria la nostra Rita muda, sense obrir la boca semblaria Godzilla però intel·ligent i tot…) i fer de nosaltres una colònia de tercera categoria de Barcelona, la qual cosa resultaria inadmissible perquè ara què ens hem convertit en platja i colònia preferent de Madrid, perdríem categoria, i això no es pot tolerar de cap manera…
Qui són i on estan els veritables enemics del nostre poble ? … A ponent i els seus quinta-columnistes de casa nostra, no ho dubteu.
Patraix, València (L’Horta), a 27 d’octubre de 2012
no voler trencar amb Espanya,
si no enmancipar-se al si d’Europa, si no arriben a un acord,
sobre el concert econòmic i una hisenda pública pròpia catalana
com a primer pas cap a l’enmancipació.
En principi l’Espanya castellana no vòl perdre
la seva hegemonia constitucional de pacte i isofacte
des de la mateixa fundació del Regne de Espanya
a través d’un casament de conveniència entre cosins,
i jurídica des de la consecució final per decret fa tres-cents anys.
O siga tant catalans, com valencians com a components de la
confederació de l’antiga Corona d’Aragó
el primer és enmancipar-se a Europa, per què sembla
que sense emancipació no hi ha independència
ni més dret a decidir de cadascú
que el que vulga l’Espanya castellana hegemònica.
I mentre els valencians no optin per enmancipar-se,
per què una màjoria ho creu convenient
no tindran dret a decidir, ni administrar els seus recurs.
.
a les platges de Portugal
i pot ser els hi surt més barat i tot.