La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

La visita de la ministra Ana Pastor a València, el Corredor mediterrani, la peixatera del Mercat Central i la nova varietat de gamba “rayada de Denia toda gorda” anomenada Rita Barberà.

Ahir la ministra espanyola de Foment, Ana Pastor, va vindre al País Valencià.
I certament la visita la va aprofitar ben bé.

Una part del dia va estar a la ciutat de Castelló, acompanyada pel President de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, i pel batlle de la ciutat, Alfonso Bataller.

En el seu discurs, va anunciar el què ja havia anunciat en ocasions precedents, però allargant una volta més els terminis anteriorment anunciats: que en el primer trimestre del 2013 estaran licitades les obres per implantar el tercer carril on hauria de construir-se el Corredor mediterrani, i que aquestes obres estaran (?) acabades des de la frontera francesa fins a València i Castelló el 2015 i fins a Alacant el 2016.

També va assenyalar que el Govern sol.licitarà finançament comunitari per aquest projecte, de manera que aquest es presentarà tant als fons comunitaris de 2013 com de 2014 i es demanaran diners al Banc Europeu d’Inversions.

I ací cal dir clarament que la ministra espanyola ens està venent als valencians la moto, però una moto a la qual li falta una roda i que té a més el dipòsit de gasolina foradat.

Però el que més lamentable em sembla encara es què els nostres polítics i una part del nostre sector empresarial estan bojos per comprar-la.

I perquè dic açò? 

Doncs perquè el tercer carril NO és el Corredor mediterrani, ni de prop.

La solució del tercer carril té un avantatge important: el cost econòmic. Perquè només requereix la col.locació d’un nou perfil de via sobre una plataforma ja existent. La implantació del tercer carril costaria 2,2 milions d’euros per quilòmetre, i la del Corredor mediterrani requereix una inversió de 20 milions d’euros per cada mil metres, ja què aquest necessita la construcció d’una nova plataforma paral.lela a la que ja existeix ara, amb tot el que això significa d’expropiacions, tramitacions ambientals, aplanament de terrenys, etc…

I quin és el gran desavantatge del tercer carril respecte del Corredor complet?

Molt evident: l’experiència ha demostrat que, allà on hi havia col.lisió d’interessos, les persones sempre tenim preferència sobre els productes.

L’alternativa del tercer carril no resol aquest problema: si bé permetrà que per una sola via circulen ferrocarrils amb amplada ibèrica i europea, no possibilitarà que és dissocie el transport de mercaderies del de passatgers.
I això, sobre unes vies que estan molt saturades de trens regionals i de rodalia, és un problema perquè no deixa espai ni temps per a la circulació de mercaderies.
De manera que aquestes continuarien transportant-se, com fins ara, només a la nit, quan no passen ni regionals ni trens de rodalia.
 

I quina és la moto avariada que la senyora ministra ens vol vendre?

Doncs que, probablement, l’assumpció del tercer carril com a solució per a garantir el transport ferroviari està aparcant la reivindicació històrica del Corredor mediterrani (podeu veure al respecte els meus posts anteriors: “El Corredor mediterrani a València …” The Neverending Story “ i ” Corredor mediterrani vs. tercer carril: història d’una nova desfeta valenciana amb genuflexió inclosa davant la cort madrilenya“).

És a dir, que l’alternativa presentada ara pel Ministeri espanyol pot acabar convertint-se en la solució definitiva per al transport de mercaderies a l’arc mediterrani.
Allò que havia de ser una solució temporal esdevinga definitiva, la qual cosa seguiria mantenint minvada la capacitat competitiva dels pols logístics de Catalunya i del País Valencià i, per extensió, dels propis territoris mateixos.

Tota una bona jugada dels espanyols envers els valencians i catalans!

A més de vendre’ns la moto del tercer carril mediterrani, a la senyora ministra li va donar temps també d’inaugurar la secció de peixateria que culminava la reforma integral del Mercat Central de València.
I la va fer en companyia, com no, de la nostra inefable batllessa, na Rita Barberà.

La senyora ministra va visitar les diferents parades del mercat, especialment les de la peixateria, i diuen les cròniques que va comprar d’una rica gamba “ratllada i grossa” pescada a Dénia, coneguda pels peixaters amb el nom de “Rita Barberà”, com podeu vosaltres mateixos comprovar a la foto que acompanya el post.

Les cròniques no assenyalen si la seua degustació va causar alguna indigestió a la senyora ministra, sobretot pensant en la voluminosa mida i en els collars de perles que caracteritzen aquesta varietat particular de gamba…

Patraix, València, a 19 de desembre de 2012.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent