Una part del dia va estar a la ciutat de Castelló, acompanyada pel President de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, i pel batlle de la ciutat, Alfonso Bataller.
En el seu discurs, va anunciar el què ja havia anunciat en ocasions precedents, però allargant una volta més els terminis anteriorment anunciats: que en el primer trimestre del 2013 estaran licitades les obres per implantar el tercer carril on hauria de construir-se el Corredor mediterrani, i que aquestes obres estaran (?) acabades des de la frontera francesa fins a València i Castelló el 2015 i fins a Alacant el 2016.
També va assenyalar que el Govern sol.licitarà finançament comunitari per aquest projecte, de manera que aquest es presentarà tant als fons comunitaris de 2013 com de 2014 i es demanaran diners al Banc Europeu d’Inversions.
I ací cal dir clarament que la ministra espanyola ens està venent als valencians la moto, però una moto a la qual li falta una roda i que té a més el dipòsit de gasolina foradat.
Però el que més lamentable em sembla encara es què els nostres polítics i una part del nostre sector empresarial estan bojos per comprar-la.
I perquè dic açò?
Doncs perquè el tercer carril NO és el Corredor mediterrani, ni de prop.
La solució del tercer carril té un avantatge important: el cost econòmic. Perquè només requereix la col.locació d’un nou perfil de via sobre una plataforma ja existent. La implantació del tercer carril costaria 2,2 milions d’euros per quilòmetre, i la del Corredor mediterrani requereix una inversió de 20 milions d’euros per cada mil metres, ja què aquest necessita la construcció d’una nova plataforma paral.lela a la que ja existeix ara, amb tot el que això significa d’expropiacions, tramitacions ambientals, aplanament de terrenys, etc…
I quin és el gran desavantatge del tercer carril respecte del Corredor complet?
Molt evident: l’experiència ha demostrat que, allà on hi havia col.lisió d’interessos, les persones sempre tenim preferència sobre els productes.
L’alternativa del tercer carril no resol aquest problema: si bé permetrà que per una sola via circulen ferrocarrils amb amplada ibèrica i europea, no possibilitarà que és dissocie el transport de mercaderies del de passatgers.
I això, sobre unes vies que estan molt saturades de trens regionals i de rodalia, és un problema perquè no deixa espai ni temps per a la circulació de mercaderies.
De manera que aquestes continuarien transportant-se, com fins ara, només a la nit, quan no passen ni regionals ni trens de rodalia.
I quina és la moto avariada que la senyora ministra ens vol vendre?
Doncs que, probablement, l’assumpció del tercer carril com a solució per a garantir el transport ferroviari està aparcant la reivindicació històrica del Corredor mediterrani (podeu veure al respecte els meus posts anteriors: “El Corredor mediterrani a València …” The Neverending Story “ i ” Corredor mediterrani vs. tercer carril: història d’una nova desfeta valenciana amb genuflexió inclosa davant la cort madrilenya“).
És a dir, que l’alternativa presentada ara pel Ministeri espanyol pot acabar convertint-se en la solució definitiva per al transport de mercaderies a l’arc mediterrani.
Allò que havia de ser una solució temporal esdevinga definitiva, la qual cosa seguiria mantenint minvada la capacitat competitiva dels pols logístics de Catalunya i del País Valencià i, per extensió, dels propis territoris mateixos.
Tota una bona jugada dels espanyols envers els valencians i catalans!
A més de vendre’ns la moto del tercer carril mediterrani, a la senyora ministra li va donar temps també d’inaugurar la secció de peixateria que culminava la reforma integral del Mercat Central de València.
I la va fer en companyia, com no, de la nostra inefable batllessa, na Rita Barberà.
La senyora ministra va visitar les diferents parades del mercat, especialment les de la peixateria, i diuen les cròniques que va comprar d’una rica gamba “ratllada i grossa” pescada a Dénia, coneguda pels peixaters amb el nom de “Rita Barberà”, com podeu vosaltres mateixos comprovar a la foto que acompanya el post.
Les cròniques no assenyalen si la seua degustació va causar alguna indigestió a la senyora ministra, sobretot pensant en la voluminosa mida i en els collars de perles que caracteritzen aquesta varietat particular de gamba…
Patraix, València, a 19 de desembre de 2012.