La paella mecànica

Per terra, mar i aire. La desproporció i la inutilitat social de les inversions en determinades infraestructures públiques només sembla ser directament proporcional a l’estupidesa i la desraó dels diferents governs espanyols, i alguns d’autonòmics.

Tots coneixem bé la lamentable història de l’aeroport de Castelló, capritx i obsessió d’un polític corrupte, Carlos Fabra, que en pocs dies trepitjarà la presó, després de ser finalment condemnat per la justícia. Però que també ha estat el reflex d’una determinada manera de fer política, en la qual s’ha anteposat sistemàticament a l’interès general dels ciutadans els interessos de poder, polítics i financers, d’unes oligarquies econòmiques, ja siguen espanyoles o regionals. Perquè la història de la inversió ruïnosa i el malbaratament que ha suposat aquest aeroport, s’ha repetit al peu de la lletra en altres llocs de la geografia espanyola sotmesos al poder caciquil de determinats governs autonòmics.

Mentre algunes de les infraestructures de comunicacions més lligades a l’interès col·lectiu, siga social, econòmic o empresarial, pel que representen en el desenvolupament i en la creació de riquesa en els territoris pels quals discorren, com ara el Corredor mediterrani, són sistemàticament ignorades pel govern central espanyol, n’hi han d’altres a les que es dóna absoluta prioritat, malgrat la seua nul·la aportació a la creació de riquesa o al benefici social.

Fa unes poques setmanes llegia en un diari digital el següent titular: “Els 28 habitants d’Otero de Sanabria tindran una estació d’AVE nova”.

I heus ací l’interessant contingut de las notícia: “El Ministeri de Foment que presideix la zamorana Ana Pastor ha garantit de manera definitiva que hi haurà una estació d’AVE a la localitat d’Otero de Sanabria, que serà parada del tren d’alta velocitat que cobreixi la línia Madrid-Valladolid-Zamora-Galícia. Per executar l’estació hi ha un pressupost lleument superior als 5 milions d’euros.

Aquest emplaçament (en un poble de 28 habitants, dins del municipi de Palaus de Sanabria, amb 282 veïns en total) complirà una reivindicació veïnal històrica de tota la comarca de Sanabria per no perdre el tren de les comunicacions, una comarca que en el seu conjunt suma a hores d’ara 6.656 habitants amb les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística a la mà. El nombre de veïns sanabreses, posats en comparació amb la seua extensió, suposa un de les ràtios més baixos de densitat de població de tot el país.

En Sanabria les manifestacions i recollides de signatures, així com les iniciatives parlamentàries, es vénen succeint des de fa anys, a partir que el Partit Socialista es comprometés a executar aquesta estació de nova construcció a Otero de Sanabria, a més de la de Zamora capital (…) No obstant això, recentment el que va ser secretari d’Estat d’Infraestructures, Rafael Catalá, va garantir que Otero de Sanabria es beneficiarà de la declaració de la línia Madrid-Galícia com de Servei Públic Obligatori i tindria la seua estació, que passaria de l’inicial Lloc de Avançament i estacionament de Trens (Paet) a estació d’AVE. Hi ha qui es congratula del que hagi pogut pesar en aquesta decisió el fet que la ministra Ana Pastor siga natural de la província zamorana”.

Perfecte! Una estació d’AVE construïda en una comarca deserta, dins d’una nova línia Madrid-Galícia que es preveu hiperdeficitària econòmicament. Però clar, tot te una explicació: l’actual president del govern espanyol és gallec, i l’actual ministra d’infraestructures és de Zamora, la província en què es construirà l’esmentada estació fantasma. Grans i poderoses raons que solament es poden entendre en un país com Espanya.

Però per si això fora poca cosa, fa uns dies vaig llegir aquest altre titular, també a la premsa digital espanyola: “Feijoo posa al port fantasma de La Corunya com a exemple de “política eficaç i constructiva”.

A la notícia es podia llegir el següent: “El port exterior de La Corunya, una obra mastodòntica a la qual s’han invertit ja 600 milions d’euros, i que dos anys després de la seua inauguració rep una mitjana d’un vaixell a la setmana, és un model a seguir, segons el president de la Xunta de Galícia.

En una reunió sobre aquesta infraestructura situada al terme municipal d’Arteixo, que la ministra de Foment ha mantingut avui a la ciutat herculina amb representants del teixit econòmic i social de la Corunya i la seua àrea d’influència, Alberto Núñez Feijóo ha definit el port exterior com l’exemple d'”una política eficaç i constructiva”.

La instal·lació, oberta fa dos anys i les defenses contra l’oceà s’han mostrat insuficients per garantir la seguretat de les operacions de càrrega i descàrrega de vaixells, obligant tal com revela Empordà a construir un contradic valorat en 56 milions d’euros, ni tan sols compta amb connexió a la xarxa ferroviària.

Amb l’AVE com a principal objectiu inversor del Ministeri de Foment (més d’un terç del total pressupostat per 2014 anirà a construir línies per a l’ús exclusiu de passatgers), el departament que dirigeix Ana Pastor busca ara fora del pressupost públic els 105 milions d’euros que es calcula que costarà construir aquesta connexió.

Pastor, que ha reivindicat els ports com a “element clau” per al desenvolupament industrial a Espanya, reclama que siguen els inversors privats els que consoliden les necessitats de la fallida instal·lació, i assegura a la vegada que sol·licitarà finançament a Europa per aquesta línia de tren amb destinació a la dàrsena buida de Punta Langosteira.

El port exterior de La Corunya, que en tot el mes d’agost només va rebre a un vaixell i que en el moment d’elaborar aquesta informació no donava abric a cap vaisell, segueix en obres 11 anys després dels primers treballs, i es calcula que el cost final es dispararà per sobre dels 1.000 milions d’euros”…. Amén!

Sense un tren d’alta velocitat per a passatgers que transcorri per la costa mediterrània, amb una autopista de peatge que ens dessagna econòmicament des de fa 40 anys i amb un corredor de mercaderies que compta amb trams de via única pel que han de passar tots els trens de passatgers i de mercaderies, tot i comunicar els dos territoris amb les economies més exportadores de l’estat, la comparativa què es pot fer amb la necessària inversió en infraestructures de comunicació en l’àrea del Corredor mediterrani, resulta simplement insultant.

Perquè, evidentment, per la lògica política i ideològica nacionalista espanyola, la inversió en estacions buides de línies d’AVE sense passatgers, o en ports sense vaixells i sense connexions amb línies de comunicació, malgrat l’absurd, és prioritària, perquè reforça la seua estratègia nacionalista identitària espanyola.

El territori de la nova una-grande-y-libre sorgida desprès de la tan cacareada i modèlica transició, ha de quedar cosida i ben rematada amb línies de ferro per tot arreu de la pell de bou, amb un únic punt comú central: el km. 0 al centre de la capital total, Madrid. Aquesta política ha estat i és innegociable, no importa que el govern espanyol o l’autonòmic siga del PP o del PSOE. En cap altra cosa podria haver majora acord i estar més unit el partit únic espanyol, el PPsoE.

Un cas inèdit en les polítiques d’infraestructures de tots els països que ens envolten.

València, a 4 de febrer de 2015.