La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Publicat el 23 d'abril de 2014

La vergonyosa mistificació de Sant Jordi i del Centenar de la Ploma a la Catedral de València.

Als valencians sempre ens han fet creure que Sant Jordi és una figura aliena a la nostra identitat, i que la seua celebració se circumscriu exclusivament al Principat de Catalunya.

També ens han dit que el nostres patrons de referència són Sant Vicent Màrtir, per a la ciutat de València, i Sant Vicent Ferrer per al conjunt del territori valencià. Sant Jordi roman, per tant, un perfecte desconegut per a molts valencians, que no ho senten com a propi.

Però no sempre ha estat així, ni molt menys.
Com en tantes altres prohibicions i oblits referents a la nostra identitat, hem de retrocedir fins al segle XVIII, i en concret als anys posteriors a la guerra de Successió, per trobar l’origen de tants canvis interessats que han hagut en els nostres senyals d’identitat, canvis imposts bàsicament per reforçar el centralisme ideològic borbònic i afeblir la consciencia unitària del nostre poble.

Perquè Sant Jordi sempre ha estat una figura simbòlica importantíssima arreu dels territoris de parla i cultura catalanes.
A València i Balears va arribar amb els cavallers catalans que ho tenien per patró, i el seu nom està associat a ambdues conquestes, per la qual cosa els seus símbols i figura van ser protagonistes durant segles en les processons i festivitats de tots dos regnes, tant com al Principat.

De fet, Sant Jordi va ser instaurat patró de “la ciutat i regne de València” pel rei Jaime I, què li tènia una gran estima i devoció.

I precisament, fent-li honor, va sorgir la companyia del Centenar del Gloriós Patró Sant Jordi, més coneguda com Centenar de la Ploma, una antiga institució valenciana fundada pel rei Pere el Cerimoniós en 1365 i abolida, com tantes d’altres, per les autoritats borbòniques l’any 1707.

Els seus orígens es troben en la resistència que la ciutat de Morvedre (l’actual Sagunt) va oposar a les tropes castellanes, lluita en la qual van destacar les milícies de la ciutat de València a les quals el rei va voler premiar creant una companyia de cent ballesters sota la advocació de Sant Jordi.
Entre les funcions d’aquestes milicies destacava la de servir d’escorta de la senyera o bandera real dels quatre pals de gules, tant en el camp de batalla com en actes i processons.

Els membres del Centenar de la Ploma eren constantment renovats per tal de facilitar la participació de tots els habitants de la ciutat en aquesta institució, encara que sempre convivia un 50% sense experiència i un 50% de veterans.
A partir del segle XIV els seus contingents van ser ampliats a 300, cent cavallers, cent ballesters i cent arcabussers. Amb el temps començaren a ser coneguts com “de la Ploma”, per la que portaven els ballesters en el birret.

Com a record d’aquesta multicentenària institució ens queda una de les obres pictòriques més representatives de la història dels valencians, desgraciadament hui ocultada i mancillada en la ciutat del Cap i casal.
Es tracta del retaule del Centenar de la Ploma, que rep aquest nom per haver segut encarregat per aquesta confraria.
El retaule ha estat atribuït a Lluís Alcanyís i Andreu Marçal de Saix i datat en el segle XV.

En la seua part central es representa la històrica batalla del Puig de l’any 1237, destacant les figures del rei Jaume I i els seus guerrers amb el senyal real dels quatre pals de gules, al costat de la de Sant Jordi i la bandera de la creu de gules, lluitant contra les tropes sarraïnes en el lloc de Enesa, al costat de la localitat de El Puig.
Aquest retaule va ser custodiat en l’antiga església valenciana de Sant Jordi, capella que es trobava en el bell mig de l Cap i casal, però que va ser enderrocada i condemnada a l’oblit en algun moment posterior a l’any 1707. En l’actualitat l’original aquest retaule, una de les joies de l’art valencià, es troba en el Victoria & Albert Museum de Londres presidint una de les seues sales més importants.

Tot aquell que passege pel centre de València i envolte la seua catedral gòtica, es trobarà amb una diminuta capella que pretén honrar el lloc on suposadament Jaume I va realitzar la primera missa tot just després d’entrar a la ciutat en 1238.
Si u mira atentament a través de les reixes i el vidre que tanquen aquest xicotet espai (només sol obrir-se pel Nou d’Octubre), es trobarà amb una imatge de la primera patrona de la ciutat, la verge de Gràcia, i amb una taula d’aspecte gòtic que és una imitació de la taula central del retaule del Centenar de la Ploma…. però el més curiós de tot és que, encara que original i imitació semblem iguals, no ho són… ¡?

«Sant Jordi a la batalla del Puig de Santa Maria, any 1237», diu únicament el cartell que hi ha sota la taula.
La composició és tota idèntica a la del nucli central del retaule del segle XV, solament que en aquesta imitació realitzada en els anys 70 del segle passat per encàrrec d’una entitat de tarannà blaver (relacionada amb una organització anticatalanista i d’ideologia ultradretà anomenada Grup d’Acció Valencianista, més coneguda amb el nom de batalla de GAV), el que destaca és la figura en primer terme del sant i el seu cavall abillats amb la creu vermella sobre fons blanc característica del sant, assetjant amb la seua llança a un musulmà.
Però  en l’obra original el que està en el centre no és el sant, sinó Jaume I, vestint els senyals del rei d’Aragó de les quatre barres. Darrere d’ell queda Sant Jordi, amb la seua creu vermella al pit i a la muntadora.
Es a dir, en el retaule d’imitació el rei és el que apareix en segon pla, però “sorprenentment” no porta en aquest cas en el seu pit les quatre barres, sinó també la creu de Sant Jordi… la bandera original de Jaume I ha desaparegut completament en aquesta obra.

Per tant estem davant d’una vergonyosa mistificació en la qual s’ha fet desaparèixer tot rastre de la bandera dels quatre pals de gules.
Una volta més ens trobem amb una falsificació històrica, en un intent més d’amagar i de mentir sobre l’història del nostre poble per tal de beneficiar els interessos de poder d’unes determinades oligarquies que podem considerar hereves d’aquells lladres i criminals que entraren per Almansa i dels traïdors botiflers que ací els donaren suport.

Patraix, València, a 23 d’abril, dia de Sant Jordi, de 2014.



Respon a josep_blesa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent