La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Publicat el 30 de maig de 2015

La desconeguda cacicada d’un historiador i contista anomenat Serafín Castellano.

“Fet i fotut, Castellano és un matriotaortodox: defensor d’un patriotisme amb dos collons, de mà dura, d’aquells que sap com mantenir la màtria a ratlla; aficionat i jugador de pilota; expert caçador de tords al vesc; defensor irritat del valencià xim-pam-pum-i-olè -això és sense addicions filològiques-; i, sobretot, anticatalanista entusiasta, dels que van per la vida amortallats amb la Senyera i amb una cullera de fusta a la butxaca dels pantalons per si es presenta una paella”.

Així descrivia el periodista valencià Francesc Viadel la figura de Serafín Castellano fa un temps en un dels seus articles. Difícilment podrem trobar una millor i més acurada descripció d’aquest histriònic personatge de la política valenciana dels últims temps.

El caçador caçat, Serafín es va convertir ahir també en el cap de la policia detingut per la seua pròpia policia. Tot un récord de l’absurd.

Perquè Serafín Castellano forma part de la rica cantera de personatges dignes d’una pel·lícula d’Almodovar que el PP valencià ens ha donat com una maledicció en els últims temps. Indigent políticament parlant i kulturalmente xenòfob cap a tot allò que fa olor de català, Serafín va assumir primer amb Zaplana, després amb Camps i finalment amb Fabra a la Generalitat el seu paper de defensor i garant de la llengua i de les tradicions “chenuinament valensianes”. I ho va fer amb orgull des del seu poble, Benissanó, situat al Camp de Túria.

Entre cacera i cacera amb el seu amic Vicente Huerta, de la empresa adjudicatària del contracte d’adjudicació d’incendis de la Generalitat, i fent us del seu pes a la política valenciana, Serafín Castellano va moure magistralment el fils per aconseguir que el nou Estatut d’Autonomia valencià, aprovat el 2006 quan ell era portaveu del PP a les Corts i redactor del text, es signara ni més ni menys que a l’imponent castell gòtic de la seua localitat natal, de poc més de 2.200 habitants.

Però va ser uns anys més tard quan es va a atrevir a fer una de les astracanades més sonades i per la qual és més conegut al seu poble: fer d’historiador i de cronista per tal de donar a conèixer a tots els xiquets del seu poble la història de Benissanó. La història vista, explicada i interpretada pel destacat historiador Serafín Castellano. No calia sol.licitar la col.laboració de cap expert en història ni de cap contacontes, ja que ell mateix i dos membres de la seua família es veien capaços de fer ells a soles la redacció i l’il.lustració de tota l’obra.

El llibre, que es va titular “Cuéntame una historia”, va ser patrocinat per la Diputació de València i l’Ajuntament de Benissanó, i va ser editat per la Comissió 750 Aniversari, que per cert i per pura coincidència presidia la seua dona, qui al seu torn era també regidora de Cultura del poble, també per pura coincidència…

El conseller cuentista

La Comissió 750 Aniversari va vendre els exemplars fets per Serafín Castellano i la seua famila a tres eures, què van servir per finançar les festes del naixement del seu poble.

El llibre repassava amb un llenguatge desenfadat i amb constants referències als “estimats xiquets” la història de Benissanó, una antiga alqueria anomenada Benaixut que es va convertir en senyoriu després que Jaume I li atorgara jurisdicció el 18 gener 1261.

El text del llibre anava acompanyat d’il.lustracions fetes a la cera realitzades… per una neboda de Serafín Castellano i també per la cunyada de la seua dona. Historiador, cronista, contista, redactor, il·lustrador i dibuixants, tot quedava en família. Això sí, tot a costa de l’erari públic, ja que els diners els ficava la Diputació i l’Ajuntament.

Benissanó, un poble dels de major percentatge de parla valenciana a la comarca de Camp de Túria, va veure com el pamflet històric de Serafín, tan amant i defensor de la llengua valensiana, va ser editat i escrit exclusivament en la llengua de Castella. Amb això Serafin potser va voler rendir un homenatge a la seua persona i al seu primer cognom, “Castellano”.

Potser en una propera ocasió Serafín tinga la oportunitat de contar i escriure la història de la presó de Picassent. Potser el seu llibre en aquesta ocasió li’l financie Institucions penitenciàries.

Tant de bo. Estarem al tant per poder llegir-lo amb plaer.

València, a 30 de maig de 2015.



  1. Ara entenc per què als xiquets de Castelló els envien al castell de Benissanó i no al de Morella o Peníscola; suposo que la Conselleria d’Educació li ha reconegut a Castellano la seua gran labor d’historiador i ha inclòs a Benissanó dins el catàleg d’excursions escolars de la província de Castelló.

    La meua pregunta, però, és: ¿el castell de Benissanó no estarà, per una casualitat d’eixes, regentat o gestionat per algun familiar de Castellano?

  2. L’article em sembla summament interessant, però hi ha una cosa que me’l caga al final. I és que no es pot dir el que es diu i escriure “el llibre S’HO financie”. No. Et lleva qualsevol autoritat per deixar en evidència ningú (ja que el que has fet ací no ho considere ni tan sols “criticar” ningú, sinó res ni més ni menys que descriure el que ha fet Castellano). No sé si has escrit l’article en castellà i després li has passat un traductor automàtic o és que realment no saps que en valencià (fins i tot en el de Castellano) diem “LI’L financie”. En qualsevol cas, és molt fort.

Respon a Pere Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent