La paella mecànica

El passat 24 d’octubre, Marciano Sánchez Bayle, president de la Federació d’Associacions en Defensa de la Sanitat Pública a l’Estat espanyol, va presentar a la llibreria Leo de València un interessantíssim llibre que ell ha escrit i coordinat: “La contrareforma sanitària. Anàlisi i alternatives a la privatització de la sanitat pública”.

El llibre és una obra col.lectiva, en la qual una dotzena d’autors analitzen els processos de privatització sanitària, un procés “de sistemàtic desmantellament dels sistemes de protecció social, entre ells, la sanitat pública”, en paraules del propi Bayle.
La seua realització i edició va ser promoguda per les plataformes en defensa de la sanitat pública de tot l’Estat, i en ell han participat tant metges i psicòlegs com a personal d’infermeria.

En l’acte van intervindre, a més de Sanchez Bayle, Maria José Mendoza, que va ser fa uns anys parlamentaria i portaveu de sanitat del PSPV en les Corts valencianes, i autora d’un dels capituls del llibre, precisament del que tracta de la privatització de la sanitat valenciana.
Pilar Garcia del Burgo, periodista i responsable de l’àrea de salut del diari Levante de València, va presentar l’acte i als dos convidats.

Al llarg de les quasi dues hores que va durar la xarrada, Sánchez Bayle i Maria José Mendoza van posar blanc sobre negre sobre els interessos que s’amaguen darrere d’aquestes polítiques privatitzadores, el principal propòsit de les quals és el de destruir el sistema de salut pública de la població espanyola i obtindre sucosos beneficis d’això.

Desprès d’una breu presentació de Pilar Garcia, què va qualificar les empreses privatitzadores de la sanitat com les “Caterpilers” del sistema públic de salut espanyol, va començar la xarrada María José Mendoza, metge d’atenció primària, perfecta coneixedora de la situació del sistema de sanitat valencià.

María José va assenyalar quines són les 3 fites en què es basen les polítiques privatitzadores de la sanitat valenciana: el pla de xoc de l’any 1995, en el qual s’assignen recursos privats per alleugerir les llistes d’espera; la privatització de les ressonàncies magnètiques, denunciat per la Sindicatura de Comptes valenciana fa pocs mesos; i les concessions administratives dels hospitals a les UTEs.

Actualment un 20 % de la població valenciana és atesa per aquest model misto públic-privat.

María José va denunciar la bombolla sanitària que s’ha creat arran de la implantació d’aquest model, els màxims exponents de la qual a València són el gegantí hospital de la nova Fe i l’Hospital de Llíria, acabat i sense funcionament, com l’aeroport de Castelló.
El model sanitari a Europa aposta per la reforma i ampliació dels hospitals existents, no per la creació de nous i gegantins centres.

A continuació va prendre la paraula Marciano Sánchez Bayle.
Entre altres coses va assenyalar que la contrareforma sanitària empresa pel govern espanyol ens està endarrerint a l’època de la beneficència i de l’escassa seguretat social.
Fets com l’establiment de copagaments per medicaments, per les pròtesis o pel transport sanitari demostren el discriminatori d’aquest nou model sanitari, ja que exclou cada vegada a més persones amb escassos recursos econòmics.
Segons els seus càlculs, sis milions de persones quedaran fora del sistema de cobertura sanitària, a les quals caldria sumar-ne les 800.000 que s’han deixat sense targeta sanitària.

Sanchez Bayle va assenyalar també que, al seu parer, són tres els motius que amaguen la privatització de la sanitat pública espanyola: la ideologia dels fonamentalistes del mercat, que creuen que aquest resol tots els problemes de la societat, incloent-hi els sanitaris; els interessos de les empreses multinacionals, que han vist la sanitat com un negoci molt rendible per als seus interessos; i per últim els interessos personals d’alguns polítics, que es poden resumir en la teoria de la “porta giratòria”.

El gran negoci de les empreses sanitàries està en la baixa qualitat de les prestacions sanitàries que realitzen, i en desviar l’atenció pública dels casos mèdics que generen alts costos.

Sanchez Bayle va destacar dos fets rellevants produïts en la sanitat de Madrid: la gran mobilització dels sanitaris i la gran mobilització de la ciutadania, fets que representen indicadors clars de que la població percep la privatització de la sanitat com una cosa perjudicial a l’interès general.
La persistència d’aquestes grans mobilitzacions, juntament amb un desitjat canvi polític que s’hauria de produir en les properes eleccions, són al parer de Sánchez Bayle les tres condicions que s’han de donar per acabar amb aquesta bogeria privatitzadora a l’Estat espanyol.

En paraules d’ell mateix en el llibre, “el servei nacional de salut durarà mentre hi haga gent disposada a lluitar per ell”.

Patraix, València, a 29 d’octubre de 2013.