Una rectificació: no es tracta de Justícia Valenciana, aquesta per ara no l’hem vista, més bé es tracta d’ (In)Justícia espanyola aplicada en València. Diguem les coses pel seu nom: govern colonial espanyol.
La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Publicat el 26 de setembre de 2013
Justicia valenciana? Xé, quina fartà a riure!
Despús-ahir es va fer públic l’acte del TSJ valencià:
La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha decidit no imputar l’expresident de la Generalitat Francisco Camps i a l’alcaldessa de València, Rita Barberá, en el cas Nóos, en considerar que en la seua actuació no hi han indicis suficients dels delictes de malversació de fons públics, prevaricació, frau a l’Administració i falsedat que sí va apreciar el jutge José Castro. En el seu acte, els jutges del TSJPV admeten que en diversos convenis signats per organismes del País Valencià amb l’institut d’Urdangarin, pel qual Nóos es va embutxacar més de 3 milions d’euros, hi han indicis clarament delictius, però no aprecien proves que Camps i Barberá hi tingueren una intervenció “personal, directa i voluntària”.
El TSJCV recull els clars indicis delictius que existeixen, per exemple, en la contractació de Nóos per organitzar les tres edicions del València Summit (2004-2006) per l’entitat Ciutat de les Arts i les Ciències, dependent de la Comunitat Valenciana, i la Fundació Turisme Valenciana Convention Bureau (de l’Ajuntament de València).
La conclusió és que les “institucions públiques van efectuar un important desemborsament econòmic, de més de 3 milions d’euros, en pagament d’un servei el valor real i utilitat és profundament discutible”. Però el tribunal insisteix que no està provada la participació personal i directa de Camps i Barberá que estimen necessària per imputar, ja que les persones que van tancar els acords asseguren que no van ser pressionats per ells per signar-los.
És a dir, el jutge conclou que hi han clars indicis de delicte per tot arreu , però sembla ser que el delicte el va cometre l’Esperit Sant, ja que hi ha delictes, però no hi han delinqüents… Cas sobresegut!
Es tanca el teló, rialles de fons: ha ha ha ha ha ha ha ha…i aplaudiments: plas, plas, plas, plas, plas…! S’acaba de consumar un nou acte de la tragicomèdia en què s’ha convertit d’uns anys ençà la suposada Justícia valenciana, la qual només esmentar-la fa més riure per no plorar.
Però no, no és aquest l’únic cas. La (in)justícia valenciana és prolífica, molt prolífica en dictaminar actuacions, des-imputar imputats, absoldre delinqüents polítics i sobreseure casos de corrupción cantats fins per al seny del més simple dels mortals. Tot un esperpent!
A continuació faré un xicotet repàs d’alguns d’ells a vola ploma, sense dedicar més temps a aprofundir-ne, la qual cosa multiplicaria sense dubte el nombre de relats tragicòmics protagonitzats per la “Justícia (sic) valenciana”:
Juliol de 1991. Rafael Blasco, conseller d’Obres Públiques i Urbanisme de Joan Lerma, és denunciat per la llavors directora d’Urbanisme, Blanca Blanquer, en tindre sospites que s’havia ofert a canvi de 500 milions de pessetes per a una re-classificació urbanística a les Salines de Calp.
Arran de la intervenció dels telèfons es descobreixen converses que apuntaven a un possible tripijoc en la venda d’una parcel.la del Ivvsa a Paterna, treta a concurs a un preu molt inferior al de mercat.
Blasco i cinc persones més van acabar asseient-se a la banqueta dels acusats del TSJCV en una causa per presumpta corrupció. Però el tribunal va absoldre tots els acusats.
En la sentència absolutòria va ser clau la decisió de la Sala Civil i Penal del TSJCV d’anul.lar les gravacions en entendre que la forma en què un jutge va ordenar punxar els telèfons de la conselleria vulnerava els drets dels ciutadans. Sense cintes, que eren la principal prova, el cas es va enfonsar. Un any abans el jutge instructor, Juan Climent, havia validat les gravacions i rebutjat els recursos que li van plantejar les defenses , entre ells Javier Boix, l’advocat que va defensar a Camps en el judici dels vestits Gürtel. Boix va ser també el lletrat dels acusats en el cas Naseiro -sobre el presumpte finançament irregular del PP – i, com en l’assumpte de Blasco, va aconseguir que el Suprem invalidés l’enregistraments al juliol de 1992.
Es tanca el teló, rialles de fons: ha ha ha ha ha ha ha ha… i aplaudiments: plas, plas, plas, plas, plas…! El temps ha mostrat Blasco qui és.
Juliol 1992. La Sala Segona del Tribunal Suprem dicta sentència del cas Naseiro, en què declara absolts al diputat Àngel Sanchis, a l’ex regidor Salvador Palop, l’ex encarregat de finances del PP, Rosendo Naseiro i l’empresari José Balaguer, en declarar nul.les les cintes magnetofòniques en què la policia va gravar amb autorització del jutge valencià Luis Manglano les converses en què Palop, Sanchis i Naseiro parlaven de percebre comissions per al partit a canvi de concedir llicències d’obres o adjudicacions de contractes a potents empreses de la construcció.
La Sala Segona del Tribunal Suprem va declarar que aquestes converses havien estat gravades amb vulneració del dret fonamental al secret de les comunicacions i eren nul.les de ple dret, pel la qual cosa, segons el tribunal, les cintes havien de ser destruïdes.
Es tanca el teló, rialles de fons: ha ha ha ha ha ha ha ha… i aplaudiments: plas, plas, plas, plas, plas…! La farsa judicial contínua.
Any 1995. Judici contra els assassins de Guillem Agulló, assassinat d’una ganivetada l’11 d’abril de 1993 a Montanejos a mans d’un grup de joves feixistes.
En el judici del cas el jutge va condemnar un dels acusats i autor confés de les ganivetades, Pedro Cuevas, a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre la resta del grup. Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas només va complir 4 a la presó.
Els jutges de l’Audiència Provincial de Castelló van rebutjar l’al.legació de l’acusació que s’havia tractat d’un assassinat polític i van reduir l’agressió a una baralla juvenil, d’ací que la sentència només fora de 14 anys de presó. No obstant això, segons un testimoni posterior els agressors, després de perpetrar l’assassinat, van cantar el Cara al Sol i van fer la salutació feixista.
Després d’eixir de la presó després de complir només quatre anys de la condemna per bona conducta, Pedro Cuevas es va presentar a les eleccions municipals de maig de 2007 com a candidat a les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional (AN) per Xiva. I un altre dels implicats, Manuel Canduela, en l’actualitat presideix del partit polític ultradretà Democracia Nacional (DN).
Es tanca el teló, llàgrimes i crits d’impotència. Els assassins de Guillem al carrer i en la política activa!
Març de 2007. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana arxiva la causa penal per la mort de 43 persones el 3 de juliol de 2003 a l’accident de metro de València.
La jutge d’instrucció número 21 de València va entendre que no hi havia més responsabilitat que la del conductor, que circulava al doble de la velocitat permesa, pel que entén que, en morir aquest en el sinistre, s’ha extingit la responsabilitat.
Els informes assenyalen que el conductor “va incórrer en una clara infracció del deure objectiu de cura” quan circulava a 81 quilòmetres per hora en un tram en què existia una limitació de velocitat de 40, tal com s’anunciava en un senyal col.locada abans de la corba en què es va produir l’accident.
A més conclou que les caixes i les instal.lacions estaven en perfectes condicions, pel que eximeix Ferrocarrils de la Generalitat de 43 homicidis imprudents i delictes de lesions per imprudència.
Es tanca el teló, novament llàgrimes i crits d’impotència pels 43 morts i 47 ferits de la tragèdia. Ningú, excepte un mort, n’és culpable dels fets.
Febrer 2009. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valencina acorda exculpar Luis Díaz Alperi, exalcalde d’Alacant i diputat autonòmic del PP, de la causa oberta sobre el desfalc de sis milions d’euros en l’empresa pública Mercalicante.
El forat s’havia descobert en 2002, amb Díaz Alperi al capdavant del consell d’ administració de l’entitat. Juan Montero, magistrat instructor de la Sala Civil i Penal del TSJ, va dictar la interlocutòria de sobreseïment parcial de Alperi, havent necessitat només 7 dies per pronunciar-se sobre un sumari que, segons recull el seu propi acte, té “10.866 folis en les diligències prèvies i amb sis caixes de documentació i una maleta”.
La jutge i el fiscal, el titular d’Anticorrupció d’Alacant FelipeBriones, havien coincidit a imputar Alperi pels delictes societaris i de malversació de cabals. El TSJ, per contra, no hi va veure “indicis” d’aquests delictes en l’actuació de l’exalcalde.
Es tanca el teló, rialles de fons: ha ha ha ha ha ha ha ha… i aplaudiments: plas, plas, plas, plas, plas…! La farsa judicial contínua i se supera.
Desembre 2010. La secció segona del penal de l’Audiència Provincial de Castelló va declarar prescrits quatre dels cinc delictes fiscals que pesaven sobre el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. L’acte sobreseure la causa oberta contra el president de la Diputació de Castelló per suposats impagaments fiscals entre els anys 2000 a 2003 en considerar que no es va produir un acte d’interposició que interrompés la prescripció d’aquests delictes. L’acte indica que els delictes fiscals suposadament comesos per Fabra i la seua dona entre els exercicis 2000 i 2004 s’han de considerar “prescrits”, atès que no ha existit denúncia ni acte d’interposició judicial respecte a ells.
Es tanca el teló, rialles de fons : ha ha ha ha ha ha ha ha … i aplaudiments: plas, plas, plas, plas, plas… !. La farsa judicial contínua, sembla no tindre límits.
Març 2011. El jutjat d’Instrucció número 3 de València va aixecar provisionalment les imputacions a cinc dels imputats en el cas de les factures falses del parc temàtic Terra Mítica de Benidorm.
El magistrat va considerar que Luis Esteban, Miguel Navarro, Justo Valverde, Antonio Rincón i Miguel Ángel Izquierdo, tots ells responsables de diferents àrees de Terra Mítica han de quedar apartats de la causa.
El jutge va considerar que en el fet que a Terra Mítica repercutís l’IVA de quasi 200.000 euros “no hi ha cap indici que aquesta quantitat fos satisfeta per aquest concepte a terceres persones que van haver d’haver ingressat a Hisenda”.
El magistrat reconeix que “és possible que les obres no s’han realitzat”. I, en aquest cas, Terra Mítica “només podria ocupar la situació de perjudicada”.
Es tanca el teló, rialles de fons: ha ha ha ha ha ha ha ha .. i aplaudiments: plas, plas, plas, plas, plas…! La farsa judicial contínua, sembla superar-se a si mateixa.
Gener 2012. L’expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps, és absolt per un jurat popular amb cinc vots a favor i quatre en contra del delicte de suborn passiu impropi del qual estava acusat des de feia tres anys per haver acceptat vestits i altres peces de vestir de l’ trama corrupta Gürtel. També va ser absolt l’ex secretari general del PP valencià Ricardo Costa, per la mateixa majoria.
Les motivacions del jurat van incloure algunes afirmacions cridaneres. Va assenyalar, per exemple, que la relació entre Álvaro Pérez, El Bigotes, i Camps (que li cridava “amiguet de l’ànima”) havia estat merament “comercial”.
Respecte a alguns dels documents incriminatoris, com la llista manuscrita elaborada en una de les botigues (en què figuren els acusats al costat de peces i preus), o les confiscades a la trama amb anotacions similars, el jurat va considerar que no tenien valor.
Els cinc jurats que van declarar a Camps i Costa innocents (és el mínim que exigeix ??la llei, mentre que la condemna requereix set vots) no van tindre en compte que dos dels imputats en el seu dia en la causa, l’exvicepresident de la Generalitat Víctor Campos i l’excap de gabinet en Turisme Rafael Betoret, van ser condemnats després d’acceptar que van cometre el delicte.
Ni que el mateix advocat de Camps, Javier Boix, arribara a presentar al tribunal un escrit de conformitat amb les acusacions en la setmana de juliol de 2011 en què l’expresident va acabar dimitint.
Tampoc els va convèncer la declaració de cinc empleats de les botigues de les que van eixir les peces, a part del sastre José Tomás, que van declarar que, sense cap dubte, es feien peces per a Camps i Costa i que les pagava el lloctinent de la trama, PabloCrespo, al costat de les seues pròpies, les d’Álvaro Pérez i les de l’expresident de Ràdio Televisió Valenciana Pedro García.
Es tanca el teló, estupefacció, riallades, sens dubte el major espectacle de la temporada amb els seus “t’estimo un ou” i “amiguet de l’ànima”: ha ha ha ha ha ha ha ha… i aplaudiments: plas, plas, plas, plas, plas…! La farsa judicial se segueix superant, fins a on?
Abril 2013. El titular jutjat d’instrucció número 6 de València va arxivar la causa oberta contra l’ex conseller d’Hisenda, José Manuel Vela, per la suposada filtració d’un document judicial al diputat del PP Rafael Blasco, imputat en el ‘cas Cooperació’.
El Ministeri Públic va sol.licitar l’arxiu de la causa després de determinar que els fets investigats no van suposar la comissió d’un delicte. Finalment el jutge va dictar la interlocutòria de sobreseïment.
Diversos mitjans de comunicació van retratar al diputat popular, Rafael Blasco -imputat en aquesta causa- mentre llegia un document sol.licitat pel jutjat a la Conselleria d’Hisenda.
En aquestes imatges es podia veure, a més, al llavors titular d’aquest departament segons abans lliurant un sobre amb documents a Blasco. Encara que José Manuel Vela sempre va defensar la seua innocència en al.legar que els papers no tenien res a veure amb l’informe judicial, les fotografies de la premsa van provar la filtració.
Es tanca el teló, més rialles de fons: ha ha ha ha ha ha ha ha … i aplaudiments: plas, plas, plas, plas, plas…! Les càmeres dels periodistes de les Corts evidencien el delicte comès pel llavors conseller d’Hisenda. Ni encara així és suficient perquè hi haja un imputat!
Abril 2013. La Sala Penal del Tribunal Suprem va confirmar la decisió del Jurat popular d’absoldre l’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i l’ex dirigent regional del PP Ricardo Costa del delicte de suborn impropi del qual els van acusar la Fiscalia Anticorrupció i el PSOE valencià (PSPV).
Després de la deliberació dels cinc magistrats que han revisat el veredicte absolutori, el Suprem ha desestimat el recurs del PSPV al no apreciar cap tatxa que pogués donar lloc a la nul.litat.
El recurs dels socialistes argumentava que la majoria per la qual els jurats van rebutjar els fets desfavorables a Camps i Costa -cinc vots davant de quatre- era insuficient d’acord amb la Llei del Jurat, que exigiria, en la seua opinió, set vots.
L’acusació popular exercida pel PSPV també va al.legar que la justificació de la inculpabilitat dels acusats era contradictòria i arbitrària, al no haver tingut en compte les proves de càrrec i haver interpretat erròniament altres, com l’informe pericial que va seguir el rastre dels pagaments dels vestits suposadament regalats als dos polítics per la trama.
Es tanca el teló, més estupefacció entre sonores rialles. Es confirma que és el major espectacle de la temporada: ha ha ha ha ha ha ha ha… i aplaudiments: plas, plas, plas, plas, plas… ! La farsa judicial definitivament no té límits.
Abril 2013. La secció tercera de l’Audiència Provincial de València va confirmar l’absolució d’un agent de la Policia Nacional denunciada per una manifestant que va assegurar haver patit intimidació, assetjament i cops a les cames en el transcurs d’una manifestació a València el 20 febrer 2012, en el marc de la coneguda com a Primavera Valenciana.
La sentència del jutjat d’Instrucció número 10 de València va absoldre l’agent de la manca de maltractaments i precisava en el relat de fets provats que en el marc de la intervenció policial realitzada aquest dia la denunciant va ser retinguda quan intentava envair la vorera en un cèntric carrer de València, qui la va tractar de portar cap a la vorera seguint el protocol policial d’intervenció establert la finalitat era evitar l’ocupació de la via pública i restablir la circulació del trànsit.
A més indicava que la denunciant no va ser filiada ni detinguda i que el 23 d’ abril de 2012 va formular una denúncia en què manifestava haver patit intimidació, assetjament i cops a les cames per agents del Cos Nacional de Policia però sense fer cap identificació.
Maig 2013. El Jutjat d’Instrucció número 12 de València va absoldre un agent del Cos Nacional de Policia imputat per la falta de maltractaments i vexacions a un menor durant les protestes estudiantils de la Primavera valenciana.
Segons la sentència el denunciant va ser arrestat per colpejar i mossegar l’agent. A més en els vídeos aportats al jutjat s’observa que la reducció i posterior detenció del menor es van dur a terme “netament”. Per això el fiscal va demanar la lliure absolució de l’agent de policia, a causa de la manca d’evidències que existiren maltractaments i vexacions al menor i, per tant, manca de fonament per a una condemna.
Es tanca el teló, novament crits d’impotència. Les dures imatges de la repressió policial durant aquells dies de febrer de 2012 a València són a la memòria col.lectiva de tothom.
El record de les càrregues, dels cops de porra i de la violència emprada pels policies contra alumnes armats amb llibres van donar la volta al món gràcies als mitjans de comunicació, igual que les declaracions de la direcció superior de la policia a València, Antonio Moreno, referint-se als estudiants com “l’enemic”.
Setembre 2013. El Jutjat d’Instrucció número 21 de València va desestimar la petició de la Fiscalia de reobrir el cas de l’accident del metro de València del 3 de juliol de 2006, en què van morir 43 persones, per no complir amb els requisits legals.
La jutge va creure que la Fiscalia no havia aportat “cap argument nou” (per a què va servir el programa de Jordi Évole?) per reobrir la causa per l’accident de Metrovalència, com exigeix ??el Suprem.
La jutge, Neus Molina, ja havia arxivat la causa en febrer de 2008 a l’entendre que la responsabilitat penal havia quedat extingida amb la mort del conductor del comboi accidentat, decisió que va ser ratificada dos mesos després per l’Audiència Provincial.
La jutge reconeix que en l’històric de la unitat sinistrada facilitat per FGV al perit judicial no es va recollir informació sobre els tres descarrilaments previs (en 1992 , 1994 i 2003), procedir que qualifica de “reprotxable” .
Es tanca el teló , novament llàgrimes i crits d’impotència pels 43 morts i 47 ferits de la tragèdia dels que ningú és responsable, excepte el conductor del tren mort!
Setembre 2013. S’anuncia que vuit dels joves detinguts durant la primera jornada de la “Primavera Valenciana” fa més d’un any i mig seran jutjats a la Ciutat de la Justícia de València.
Si bé va ser la detenció d’un estudiant de l’IES Lluís Vives va ser la que va desencadenar el moviment, les detencions d’aquesta primera jornada de protestes van ser les que van contribuir a augmentar la indignació dels manifestants que, al llarg d’una setmana, van protestar per la alliberament de les persones detingudes i per un ensenyament públic i de qualitat, protagonitzant un dels episodis de mobilització més destacats de la història recent del País Valencià.
I mentrestant els policies que van ser acusats d’actes de maltractament als estudiants, immortalitzats en desenes de fotografies i de vídeos, han estat absolts.
Justícia valenciana? Xé, quina fartà a riure!
Patraix, València, a 26 de setembre de 2013.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent