Islàndia hui no apareix a cap portada de cap mass media que estiga al servei de les corporacions… però el què està passant aquest cap de setmana enllà a mi em sembla una noticia extraordinària.
Perquè un país en el que la pressió dels seus ciutadans ha aconseguit tombar un govern, ficar en presó als banquers que provocaren la seua crisi i redactar una constitució plenament democràtica, deuria de ser noticia quasi permanent de portada a tots els mitjans de comunicació d’un món normal.
– Sobre el paper dels recursos naturals del país.
– Sobre el paper de l’església nacional.
– Sobre el futur sistema democràtic de l’illa.
– Sobre sobre la possibilitat de celebrar referèndums per iniciativa ciutadana.
– Sobre el model de votació en les eleccions
– Sobre si la futura Constitució s’ha de basar en el projecte que els ha estat presentat.
Aquestes sis preguntes van ser elegides per una comissió de 25 ciutadans corrents elegits el 2010 per revisar la constitució. Entre abril i juliol de 2011, aquest grup integrat per 25 persones de diferents condicions i nivells socials treballà en el projecte abans de penjar-ho a internet, per a què els seus conciutadans respongueren i enriquiren la proposta de text constitucional. Centenars d’ells el van fer.
El què té d´extraordinari aquest model de democràcia participativa a Islàndia és que es produeix en un món actual on els dictats d’una minoria s´imposen sobre els desitjos i els anhels d’ una immensa majoria d’habitants del planeta, un món que es troba sota el domini d’unes elits econòmiques i empresarials amb uns interessos contraposats als de la immensa majoria dels ciutadans que habitem aquest món.
Islàndia és hui en dia, sense cap dubte, l´esperança per al endemà dels ciutadans i dels pobles europeus.
Patraix, València (L’Horta), a 20 d´octubre de 2012