La paella mecànica

“Perquè va alfabetitzar a 2 milions de veneçolans que no sabien llegir ni escriure, encara que vivien en un país que té la riquesa natural més important del món, que és el petroli.

Jo vaig viure en aquest país alguns anys i vaig conèixer molt bé el que era. L’anomenen la “Veneçuela Saudita” pel petroli.

Tenien 2 milions de xiquets que no podien anar a les escoles perquè no tenien documents. Ací va arribar un govern, aquest govern diabòlic, demoníac, que fa coses elementals, com dir “Els xiquets han de ser acceptats a les escoles amb o sense documents”. I ací va caure el món: això és una prova que Chávez és un malvat malvadísim.

Ja que té aquesta riquesa, i gràcies a que per la guerra de l’Iraq el petroli es cotitza molt alt, ell vol aprofitar això amb fins solidaris. Vol ajudar els països sud-americans, principalment Cuba.

Cuba mana metges, ell paga amb petroli. Però aquests metges també van ser font d’escàndols. Estan dient que els metges veneçolans estaven furiosos per la presència d’aquests intrusos treballant en aquests barris pobres. En l’època en què jo vivia allà com a corresponsal de Premsa Llatina, mai vaig veure un metge. Ara sí que hi ha metges.

La presència dels metges cubans és una altra evidència que Chávez està a la Terra de visita, perquè pertany a l’infern.

Llavors, quan es llegeix les notícies, s’ha de traduir tot. El demonisme té aquest origen, per justificar la màquina diabòlica de la mort.”

(Eduardo Galeano) 

En molts mitjans de comunicació s’està utilitzant la mort de Chávez per dir d’ell que va malgastar les rendes petroleres i que va utilitzar malament els recursos.

Alguns periodistes com Pamela Sampson i Pau Gorondi, comentaristes de negocis a “The Associated Press” (una de les agències de premsa més importants dels EUA, la informació de la qual arriba a més de 1.000 milions de persones a través de 1.700 diaris i 5.000 emissores de televisió i de ràdio), no paren de repetir-ho:

“Veneçuela, membre de l’Organització de Països Exportadors de Petroli, va augmentar el producte intern brut una mitjana del 2,8 per cent entre 1999 i 2011, segons xifres del Fons Monetari Internacional.

Aquestes dades indiquen que el país es va veure superat per tots els altres membres de l’OPEP, excepte Líbia. Fins i tot l’Iraq, devastada per la guerra, va registrar major creixement.

Chávez es va tornar cada vegada més en contra dels Estats Units, tot i la seua dependència d’ells pels ingressos del petroli. Els enviaments de petroli als EUA es van reduir de 49 milions de barrils al mes, quan Chávez va assumir el poder, a 31,9 milions d’barrils al febrer de 2011.

Citgo Petroleum Corp. (empresa refinadora de petroli i comercialitzadora de gasolina, lubricants i petroquímics als Estats Units, és la major filial de l’estatal veneçolana PDVSA fora del territori veneçolà), opera amb tres refineries a Texas, Louisiana i Illinois, i ven combustible a través de milers d’estacions de servei.

Citgo ha estat utilitzada per Chávez per distribuir combustible per a calefacció amb descompte a les famílies pobres dels Estats Units, en un programa d’alt perfil per exercir una crítica sobre l’acostament de Washington als més necessitats.

Chávez va invertir la riquesa petrolera de Veneçuela en els programes socials, incloent-hi els mercats d’aliments estatals, beneficis en efectiu a les famílies pobres, clíniques gratuïtes de salut i programes d’educació.
No obstant això, aquests èxits van ser escassos en comparació amb els projectes de construcció espectaculars que les riqueses del petroli van estimular en brillants ciutats de l’Orient Mitjà, incloent l’edifici més alt del món a Dubai i els plans per a noves seus dels museus del Louvre i Guggenheim a Abu Dhabi“. (Little Reaction In Oil Market To Chavez Death, The AP, march 05, 2013).

Perquè efectivament, això és el que hauria d’haver fet Hugo Chávez i el seu govern amb els diners del petroli, segons els portaveus de les grans agències de (des)informació del món: grans i luxosos gratacels i espectaculars construccions per als rics, i no haver-se gastat els diners en els miserables, en programes per portar la calefacció a les famílies necessitades dels EUA o en programes que tragueren de la misèria a àmplies capes de la població veneçolana.

Si ho haguera fet així, ara dirien d’ell que va ser un gran estadista i un líder honorable.

Dedicant els diners als pobres, Chávez es va convertir en un autèntic dimoni, tal i com va dir Eduardo Galeano. 

Llarga vida a la revolució boliariana!

Patraix, València (L’Horta), a 9 de febrer de 2013.