La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Felip VI i la solidaritat dels valencians.

Difícilment un govern que diu representar a un poble pot arribar a cotes més altes d’indignitat i de deslleialtat cap a aquest poble. Però el govern del PP valencià s’hi esforça i sembla aconseguir-ho. I no només ho aconsegueix, sinó que cada dia que passa s’hi supera.

Divendres passat molts valencians vam veure atònits com Felipe VI, un personatge descendent directe d’aquell que en 1707 va anul·lar els nostres furs i va decretar la nostra desaparició com a poble i la nostra adhesió a les lleis de Castella, rebia de les mans del president de la Generalitat Valenciana l’Alta Distinció d’aquesta institució, segons van dir “en reconeixement al compromís assumit per contribuir a un espai de convivència renovat, responsable i solidari” (sic).

Per la seua banda en el seu discurs el Rei d’Espanya va manifestar, supose que mirant a la cara d’Alberto Fabra i de Rita Barberà, la seua admiració pels valencians, als quals considera “un exemple i un estímul per al conjunt d’Espanya en el seu camí de progrés i de futur“. Certament, per a l’hereu de Felip V, el caloret de Rita Barberà, l’Orange market, el cas Brugal, el cas Cooperació, els 13 imputats que han format part de governs valencians… es a dir, la corruPPció i el malbaratament sistèmics i institucionalitzats als nostre País per la classe política governant, són d’admirar i un estímul per a la resta dels seus ara reduïts dominis territorials, si els comparem amb els que ostentava el seu gloriosos avantpassat, Felip V.

I certament als seus ulls ho deuen de ser perquè va destacar dels valencians el seu caràcter “emprenedor, dinàmic, solidari i compromès amb Espanya” ….Sí, efectivament, va dir de nosaltres que tenim un caràcter compromès i solidari, ja que malgrat estar molt per sota de la mitjana espanyola en renda per càpita, n’aportem a l’estat i no en rebem com caldria, en el que podem qualificar d’un espoli fiscal insofrible i inèdit a tot Europa, que ens ha dut a la fallida financera i a l’empobriment econòmic i social.

No, senyor Felip de Borbó, els seus espanyols no som tots iguals.

N’hi ha de primera, de segona i fins i tot de tercera categoria, i en aquesta estem els ciutadans valencians als que vostè qualifica de ser exemple i estímul, de ser solidaris i d’estar compromesos amb la resta d’Espanya. Però el pitjor de tot això, per a molts de nosaltres, no són les seues paraules, fal.laces i interessades, sinó la indignitat dels nostres governants que li lloen, li complimenten i a sobre el distingeixen amb la màxima distinció de la institució més representativa del nostre poble.

Perquè clar, el que vostè segur que pensa però no diu, com sí va dir en 1625 el Comte-duc d’Olivares, valid de Felipe IV, es que «tenim els valencians per més molls». I que per si això encara fora poc, malgrat tot i gràcies als nostres governants que tant li estimen i li distingeixen, volem seguir “ofrenant noves glòries a Espanya“.

A regnar i a manar, en Felip de Borbó, que per a això ací té vostè governant els seus vassalls i lleials, però traïdors i deslleials al seu poble.

València, a 28 de febrer de 2015.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent