La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Espanya retratada en un parell de titulars, ahir en La Vanguardia.

Ahir, fullejant la portada digital del periòdic La Vanguardia, vaig poder llegir un parell de titulars que hi havien coincidit per pur atzar junts, però que sense pretendre-ho descrivien a la perfecció la situació social d’aquesta pantomima democràtica que es diu Espanya.

Un d’ells formava part de la secció de “economia”, i l’altre de la de “vida”.

En el primer d’ells es podia llegir el següent: “Les empreses de l’Ibex van pagar quasi 6.000 milions en imposts fins a setembre, un 8,4 % menys que l’any passat”.
El segon hi deia: “Cada vegada hi ha més famílies afectades pels impagaments dels subministraments. Un milió de catalans no poden encendre la calefacció aquest hivern per no poder pagar-la”

En punxar la primera notícia, vaig poder llegir el següent: “(…) D’aquesta manera, les grans companyies cotitzades van consignar aproximadament el 23 % dels seus guanys bruts al pagament de l’impost sobre beneficis entre els passats mesos de gener i setembre, set punts per sota del tipus de l’impost de societats, que se situa en el 30 %. A més, quatre empreses van anotar en els comptes dels nou primers mesos imports positius en el capítol d’imposts, ja siga per bonificacions, crèdits fiscals o altres causes…“(!?).
Per després continuar informant que el Banc Santander, Telefónica i Repsol havien pagat un 33.6 %, un 18.6 % i un 21.7 % menys en imposts que l’any passat, respectivament.
 

En la segona de les notícies es podi llegir el següent: “Els ajuts que Càritas Diocesana de Barcelona destina a pal.liar la pobresa energètica de les famílies s’han disparat un 326% en dos anys (…) L’augment de les famílies que acudeixen a Càritas perquè no poden pagar els subministraments o estan a punt de perdre el seu habitatge és “cada vegada més preocupant i no sembla tindre fi”, ha dit la responsable de l’entitat, que ha urgit a les companyies que no tallen la llum, l’aigua i el gas a usuaris sense recursos, especialment a l’hivern (…) Segons l’organització social Fundació Acció, Benestar i Desenvolupament, un milió de catalans no poden encendre la calefacció aquest hivern perquè no poden assumir el seu cost, de la mateixa manera que tindran dificultats per pagar la llum , l’aigua i el gas. L’entitat ha xifrat en un 13% la pobresa energètica que actualment hi ha a Catalunya, un augment de cinc punts respecte a l’hivern anterior, quan se situava al voltant del 8 %”. 

Després de llegir les dues notícies, em va vindre al cap un parell d’articles de la Constitució espanyola, a la qual tan cínicament al.ludeixen constantment molts polítics i ciutadans espanyols, sobretot ara quan es tracta d’impedir el legítim dret del poble català a decidir lliure i democràticament el seu futur.

Però callen quan s’incompleixen articles com el 31 1, que diu que “Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seua capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori“, o l’article 128 que diu: “Tota la riquesa del país en les seues diverses formes, i siga quina siga la titularitat, resta subordinada a l’interès general”.
No, sobre l’incompliment sistemàtic d’aquests dos articles, no en diuen mai res. 


I ara em pregunte: com es mengen aquests dos articles de la sacrosanta Constitució espanyola, amb les dues notícies que l’atzar havia ajuntat a la portada digital de la Vanguardia?

Com es mengen en aquesta Espanya dels 500 desnonament diaris, dels 93.000 milions d’eures de frau fiscal anual (una bona part d’ells provinents de les empreses de l’Ibex que cada volta paguen menys impostos), dels 52 milions diaris de despesa militar, dels privilegis consagrats de l’església catòlica, apostòlica i romana i dels paradisos fiscals on precisament les empreses de l’Ibex hi evadeixen a través de filials creades ex-processo?

Doncs, senzillament, de cap manera.
Perquè aqueixa constitució es pura retòrica i mentida, embolicada en maquillatge institucional, redactada per donar aparença democràtica a un estat democràtic fallit un cop i un altre des de la primera constitució liberal de Cadis en 1812.
Perquè tot això no és més què el reflex d’un estat fet a la mida de les elits financeres extractives que han posat el sistema de la “partitocràcia” com a substitut de la “democràcia”, per a defensa dels seus interessos de poder i domini sobre la ciutadania.

Tan senzill, esperpèntic i demolidor com això. Res més.

Patraix, València (L’Horta), a 25 de novembre de 2013.



  1. Vistes i conegudes aquestes dades, és per plorar quan escolto a algu de les anomenades esquerres (sobretot liders d’ICV, i algun que altre sindicalista subvencionat per l’Estat) parlar de les “polítiques d’austeritat” que comporten els pressupostos estatals, autonòmics o municipals…

    Quan diran “polítiques de retallades socials” i no malmetrant un concepte tan important com és “austeritat” per foratigar la crisi de valors (i econòmica, i de model, i de moral) que patim? De ben segur la seva predica ve donada pel fet que això de l'”austeritat” els hi deu sonar a música “calvinista nortenya”; molt lluny de la seva concepció catòlico-romana de la responsabilitat (“tota la culpa és de l'”altre””) i acostumats a viure estirant més el braç que la maniga.

    Tangencialment, molt d’acord amb el què vostè escriu sobre això de les “constituciones españolas”. La Pepa (la liberal del 1812), té un articulat on es diu que la religió de l’Estat és la catòlica romana (“la única verdadera”), i que les demés son prohibides. Aquesta és la llibertat espanyola: la imposició i la opressió.

    Atentament

  2. A mí no em donen ganes de plorar em donen ganes de fer-li mal a uns quants que tots sabem com els diuen …

    El tractament que hi fem sobre l’asunt de l’església és un poc irregular. Jo trobe que se’ls hauria de fotre més canya que ells en quan poden apreten. No són tan tol·lerants com diuen per molt que hagen canviat al cap. Sense anar més lluny l’Oliveres estava en aqeust bloc fa un parell de dies.

    Doncs a mí no em convences ni ell ni la col·lega que va sempre amb l’uniforme.

    Fins aviat.

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent