La paella mecànica

El juliol de 2009, l’Ajuntament d’Alboraia va decidir suprimir de cop l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià.

L’Ajuntament d’Alboraia va adoptar aquest acord dins l’anomenat “Pla de Millora i Sanejament Econòmic i Financer”, en al.legar dificultats econòmiques i necessitats d’ajust pressupostari. La justificació que va oferir aleshores per a suprimir la dita Oficina, així com la plaça de Tècnic lingüístic era, a més de l’econòmica, la de què la població d’Alboraia i els funcionaris municipals “ja coneixen amb suficiència el valencià”.

Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i diverses entitats cíviques, partits polítics i sindicats denunciaren immediatament aquest acte, ja que aquesta mesura incomplia el que diu la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, l’Estatut d’Autonomia valencià i anava just en direcció contrària de les recomanacions realitzades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va formular un recurs contra l ‘Ajuntament d’ Alboraia, conjuntament amb l’associació d’Alboraia “Dimonis de l’Avern” i la persona que fins el 2009 era la Tècnica de Promoció de l’Ús del Valencià a l’ajuntament, na Laura Rubio.

Aquesta decisió va fer palés de manera evident que el primer i principal destinatari de les retallades econòmiques del consistori, aleshores presidit pel Partit Popular, era la normalització lingüística i la promoció del valencià, àmbit en el qual la corporació municipal volia deixar d’invertir recursos públics i personal i, per tant, de realitzar accions concretes i activitats de normalització.

Però les agressions del govern municipal del PP a l’Ajuntament d’Alboraia contra la llengua pròpia no van parar ací.

L’any següent, el 2010, l’ajuntament va aprovar en un ple rebaixar el nivell de valencià requerit com a mèrits específics d’accés a les places d’interventor i secretari. Amb “entendre” el valencià ja n’hi havia prou…

S’ha hagut d’esperar 3 anys, però a la fi la Secció Segona de la Sala Contenciós-Administrativa del TSJ del País Valencià ha dictat sentència per la qual s’anul.len parcialment els Acords adoptats per l ‘Ajuntament d’ Alboraia a l’any 2009 sobre el Pressupost General, la modificació de la relació de llocs de treball i la modificació del Reglament per a la Promoció i Ús del Valencià.

El Tribunal, en la seua sentència, accepta la legitimació activa per a pledejar de les Associacions i persones recurrents sobre aquesta matèria (la protecció del valencià), però no sobre la totalitat dels acords impugnats (per això l’estimació dels recursos és parcial).

Així, una vegada restringit l’àmbit dels acords a la protecció del valencià, el Tribunal ha recordat l’obligació que té el municipi d’Alboraia te, per mandat legal, de “promoure la recuperació del valencià i fomentar el seu ús a tots els àmbits de la vida ciutadana” i ” fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’Administració local i el municipi d’Alboraia “.

A més a més, el Tribunal estima que la supressió del crèdit pressupostari per a mantindre l’Oficina, la seua desaparició i alhora l’amortització del lloc de treball de Tècnic Lingüístic que el Reglament de Normalització municipal preveia, no asseguren de forma concreta i específica el compliment, per part del Consistori, d’aquestes obligacions cap a la llengua pròpia.

Aixi, segons la Sala, “No acredita l’ajuntament que la promoció de l’ús del valencià, després de la supressió de l’Oficina de Promoció, s’haja seguit realitzant a través d’altres mitjans, de manera que cal concloure que aquesta supressió i amb ella l’amortització de la plaça de Tècnic de Promoció lingüística, suposen una vulneració de les obligacions que pesaven sobre la Corporació i són, en conseqüència, contràries a dret, pel que procedeix anul.lar-la i deixar-la sense efecte”.

ACPV, així com la resta de recurrents, valoren molt positivament la sentència, especialment en aquest context de crisi, perquè clarament determina que les Administracions Públiques han de continuar finançant la protecció i la defensa dels serveis i les Polítiques Públiques de normalització lingüística, en tant que aquesta tasca és una obligació legal indefugible.

ACPV valora també la Sentència com a un precedent important que pot evitar actuacions similars en altres ajuntaments que podrien conduir a la desaparició de les Oficines de Normalització Lingüística i els seus tècnics.

Un altra xicoteta batalla guanyada per la llengua pròpia!

Patraix, València (L’Horta), a 24 de novembre de 2012.