La paella mecànica

Aquestes declaracions s’uneixen en intenció a les que va realitzar fa només unes setmanes al diari El País el president de l’Associació Valenciana d’empresaris (AVE), Vicente Boluda, en què denunciava obertament el tracte “injust i inacceptable” del govern espanyol en matèria de finançament i demanava el concert econòmic per als valencians, en termes d’igualtat amb el que tenen bascos i navarresos.
Recordem les seues paraules exactes: “Si els bascos i els navarresos tenen una cosa que es diu concert, jo també ho vull. Ni més ni menys… Així com l’Estat espanyol recapta i reparteix els diners a les comunitats, jo vull recaptar i pagar a l’Estat espanyol la meua quota. Tots la mateixa quota, o amb la referència que siga necessària, com a població. Si jo sé exactament quant he de pagar, no un percentatge sobre la recaptació, la resta ja veuré en què faig la despesa i sabré gastar-me-ho molt millor“.

Declaracions com aquestes ens fan veure com, afortunadament, l’empresariat valencià ha canviat radicalment d’actitud i de discurs en els últims anys. 

Lluny queden ja els temps en què la patronal valenciana es mostrava submisa i complaent amb l’expresident de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, a canvi de gaudir de totes les facilitats per fer negocis fàcils i lucratius.
Era una època en què la societat civil valenciana mirava amb cert descrèdit a una classe empresarial que, fins uns anys abans, s’havia mostrat com el principal pilar en la construcció de la identitat econòmica, bàsicament productiva i exportadora, del País Valencià.

L’arribada a la presidència de la CIERVAL de Rafael Ferrando va suposar ja un gir important en l’actitud complaent amb el poder mostrat fins aleshores per aquesta organització cap a postures no submises i més crítiques, però va ser l’arribada de José Vicente González el 2011 la que va acabar de completar aquest gir.

Crec que paga la pena fer un breu repàs de les interessants declaracions que va fer el president de CIERVAL a La Vanguardia:

-Referint-se al Corredor mediterrani i a no acceptar com a definitiu el succedani del “tercer carril” que construirà el Ministeri de foment espanyol, va dir: “Però això no és el corredor (el tercer carril), és una part del corredor, que ja estava així en el projecte original. Però no podem renunciar al corredor en la seua totalitat perquè és la solució total i necessària. Per això hem d’estar vigilants i reivindicatius que això no es retarde, i pressionant perquè s’aborde el corredor amb les seues dues vies independents, una per a passatgers i una altra per a mercaderies. Hem aconseguit la unanimitat en la societat civil i hem d’evitar, des de la societat civil, que l’objectiu es relaxe: a finals de gener ens reunirem en una cimera a CIERVAL amb tots que signàrem la declaració de València, amb empresaris de Catalunya, Múrcia, València i les Illes Balears”.

–Referint-se a possibles sinergies entre les societats valencians i catalana, va opinar: “Crec que aquesta col.laboració i impuls de la societat civil no s’hauria d’acabar amb el tema del corredor. Em sembla que hi ha moltes coses en què hem remar en la mateixa direcció, com el finançament autonòmic, que és molt injust“.

-Referint-se l’actual model de finançament autonòmic, va declarar: “Mire, portem 20 anys amb aquest assumpte i el problema segueix sense resoldre. Em sembla increïble. A Espanya hi ha quatre autonomies que són contribuents netes: Madrid, Barcelona, ??València i Balears. Però hi ha una diferència important entre aquestes quatre: tres tenen renda per càpita superior a la nacional, i València la té menor, amb el 88,4%. No puc entendre que puga ser contribuent net, hauria de ser receptora, això és el que diu el sentit comú, és una obvietat. Està previst que el 2014 es produïsca la revisió i crec que cal abordar-la amb rigor. A València no hem no demanar, sinó exigir aquest finançament i a més ens hem de embarcar tots en una tasca pedagògica per fer-los veure la raonabilitat de la nostra exigència, perquè si no hi ha acord entre tots serà difícil canviar el model“.

-I en referir-se al necessari canvi que s’ha de realitzar en la política econòmica valenciana, va dir: “Jo crec que hem d’avançar tornant a la Comunitat Valenciana a alguna cosa que teníem abans de la febre de la bombolla immobiliària, es tracta del repartiment del pes específic que tenia cada sector en l’economia. Era un repartiment equilibrat, on la indústria tenia el 20% del PIB. Hem de generar riquesa i ocupació, i tornar a fabricar coses“.

D’aquestes declaracions amb molt de trellat, es desprèn una coincidència plena amb el que va reivindicar Vicente Boluda, a l’hora d’identificar els elements claus per impulsar el desenvolupament econòmic de la societat valenciana: el model de finançament, la inversió estatal i el Corredor mediterrani.

I el que no va dir José Vicente González, però sí ho va fer Vicente Boluda… qui hauria de ser el que liderara aquestes reivindicacions: el President de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, de qui va dir que li agradaria que la reclamara “amb més vehemència“.

Senyor Fabra, escolte i prenga bona nota del què li diuen els seus empresaris, i deixe ja de portar-se com un indigne subordinat de Madrid!

Patraix, València (L’Horta), a 27 de gener de 2013.