La paella mecànica

El portaveu adjunt d’EUPV, Ignacio Blanco, va defensar la conveniència de posar aquestes limitacions per a evitar casos com el de l’arquitecte Santiago Calatrava, a qui la Generalitat ha pagat i ingressat més de 94 milions d’euros pels “sobrecosts” de la Ciutat de les Arts i les Ciències (ocultes?) en un compte bancari a Suïssa. “No ens sembla procedent, des d’un punt de vista ètic, que la Generalitat, com a Administració pública, contracte amb empreses que tenen la seua seu a països estrangers quan poden fer-ho en territori valencià, per a eludir així el compliment de la normativa fiscal vigent“, va dir Blanco.

Però el diputat del PP, Rubén Ibáñez, va qualificar aquesta proposició no de llei de “mediàtica i política”, sense base jurídica, ja que la llei de Contractes del sector públic permet contractar amb empreses situades en països estrangers.?
Fins is tot Ibáñez va acusar Ignacio Blanco de mentir en dir que Suïssa és un paradís fiscal (sic), perquè no està inclòs com a tal a la llista oficial de l’Agència Tributària, per la qual cosa, des del seu punt de vista, “la Generalitat mai ha contractat amb empreses en paradisos fiscals”… Potser el senyor Ibáñez té mala memòria i no recorda que la Generalitat també va pagar al cantant Julio Iglesias a Bahames i a les Illes Verges.

Però aquesta vergonyosa postura del PP d’empar i de posar tota mena d’entrebancs per investigar o frenar els fluxos monetaris eixint de l’Estat espanyol cap als paradisos fiscals, no és en absolut nova.

Només cal recordar que fa tan sols poc més de tres mesos, concretament el 20 de novembre de 2012, la Comissió d’Hisenda i Administracions Públiques del Congrés dels Diputats a Madrid va rebutjar la creació d’una subcomissió per tractar específicament l’harmonització fiscal, la lluita contra el frau tributari i els paradisos fiscals, a proposta del PSOE.
Aquesta iniciativa va ser també rebutjada per la majoria del PP, com va passar la setmana passada en el Parlament valencià, mentre que la van recolzar els grups parlamentaris socialista, de CiU, d’Esquerra Plural (IU, ICV i Cha) i d’UPyD.

Els arguments esgrimits pel portaveu parlamentari socialista d’Hisenda, Pedro Saura, eren bastant clars: va dir que era “crucial” per al país oferir propostes concretes al Govern per “aturar el frau internacional“, tal com es fa en “molts” parlaments de països desenvolupats.
El portaveu del PSOE va apuntar també algunes coses que han estat repetidament publicades i denunciades: que els recursos existents en paradisos fiscals fluctuen entre 21 i 31 trilions de dòlars -la meitat del PIB mundial-, que el 86% de les empreses cotitzades en l’Ibex-35 té filials en ells i que l’Estat espanyol només té 9 convenis amb ells per intercanviar informació i amb 25 no en té cap, el que li semblava “insuficient”.
Totes aquestes eren “raons de fons” per crear la subcomissió, i considerava la hisenda un tema fonamental per a la eixida de la crisi.

El parlamentari valencià Ricardo Sixto d’EUPV, en nom d’Esquerra Plural (IU, ICV i Cha), va recolzar en aquell moment la seua creació, encara que li va recordar al PSOE que en la passada legislatura tingué temps sobrat per constituir-la, però no ho va fer.

Però la realitat és que aquesta iniciativa va posar al descobert, una vegada més, quins són els interessos que realment defensa el PP… i que també ha defensat el PSOE durant els anys en què ha governat.

I quins són aquests interessos?

Per saber-ho només cal veure quines són les empreses que, tot i la brutal crisi que afecta la major part dels ciutadans, no han parat d’incrementar els seus beneficis, gràcies a haver estat extraordinàriament beneficiades per les diferents contra reformes fiscals que, tant PP com PSOE, han dut a cau en els últims anys, així com per la permissivitat que han mantingut aquests governs cap al immens flux de capitals que ha fugit des de l’estat espanyol cap a multitud de paradisos fiscals.

Segons afirma un informe de l’Observatori de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), el 82% de les empreses de l’Ibex-35 tenen empreses filials o participades en paradisos fiscals, i el 18% restant té entre els seus accionistes més importants companyies que estan domiciliades en paradisos fiscals.
El document assenyala que les empreses de l’Ibex-35 amb major nombre de societats domiciliades en paradisos fiscals són: Repsol YPF, Banco Santander, BBVA, Ferrovial, Gas Natural, Abengoa, Abertis, Inditex, Banc Sabadell i Telefónica.
De les 35 empreses que integren el principal selectiu de la Borsa espanyola, 28 van comptar en l’exercici del 2009 amb 272 participades domiciliades en paradisos fiscals com Illes Caiman, Jersey, Països Baixos, o l’estat de Delaware.

Els dos grans bancs espanyols, el Santander i el BBVA, se situen al costat de Repsol com les majors companyies de l’Ibex-35, l’índex que agrupa les empreses cotitzades més grans pel que fa a nombre de societats obertes en paradisos fiscals.

L’entitat d’Emilio Botín disposa de 34 societats operatives en països com Bahames, Suïssa, Panamà, illes Caiman o Luxemburg, mentre que en el cas del BBVA, el nombre de filials obertes en aquest tipus d’enclavaments es xifra en 23. Aquestes societats tenen com a objecte social tant els serveis financers com les centrals de compra i gestores de drets de marca i franquícies.

Vist tot açò… algú pot encara dubtar que les oligarquies financeres i empresarials espanyoles són les que realment governen l’Estat espanyol, a través dels seus titelles residents a la Moncloa, als parlaments autonòmics i, per suposat, també a la Zarzuela?

Em resulta realment indignant veure la vergonyosa permissivitat existent per part dels nostres polítics (i pels de més enllà de les nostres fronteres) cap a aquest soscavament de la democràcia i de la justícia social que són els paradisos fiscals.

PP i els paraïsos fiscales cantant tots dos a cor: “Amigos para siempre, means you´ll always be my friend…”.

Patraix, València (L’Horta), a 5 de març de 2013