La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

El País Valencià s’afona en la pobresa (segons dades de la Fundació del BBVA i del IVIE).

Tot i malgrat viure en societats tècnicament molt avançades, amb tot tipus de mitjans tecnològics, materials, logístics, alimentaris, etc… al seu abast, les diferències materials entre els éssers humans que vivim en aquesta societat cada vegada són més grans.

Fa uns dies vaig fer un apunt en què parlava dels índexs de Gini i el del llindar de la pobresa, referits als Països Catalans amb una comparativa amb alguns valors de països europeus.

El País Valencià, tot i mostrar un valor molt positiu de l’index de Gini (amb un valor de 0.17, enfront de valors de 0.28 per a Dinamarca, 0.25 per Benelux, 0.30 per Suïssa, per exemple) (veure dades senceres en apunt: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/256809), el corresponent al del llindar de la pobresa era molt negatiu.
Aquest índex havia augmentat un 46.4% entre els anys 2007 i 2012, mentre la mitja a l’Estat espanyol per al mateix període era d’un augment del 28.8%.

Un recent estudi publicat per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) alertaven de l’augment de les desigualtats a l’Estat espanyol després del tsunami de la crisi i demanaven a les administracions públiques que el futur creixement no siga excloent.

Segons aquest informe, la renda disponible es va reduir a l’Estat entre 2008 i 2012 un 14%, però la caiguda ha estat especialment dura al 10% de les llars amb menys ingressos que han vist retrocedir la seua renda disponible per càpita a un ritme anual de quasi el 10% des de 2007.
Al País Valencià, segons les estadístiques oficials, hi ha mig milió de pobres amb perfils diversos i poques perspectives de trobar feina. Estan per sota de la meitat de la renda mitjana espanyola. Aquesta borsa podria enquistar-se si la seua eradicació no es converteix en una prioritat del govern.

L’índex de pobresa severa al País Valencià és superior a la mitjana estatal, situant-se en un 7,9% enfront del 7,1% de l’Estat.

Com assenyala l’informe de l’IVIE, el gran responsable de tot aquest deteriorament social ha estat l’atur, la destrucció d’ocupació.
Les llars amb menys ingressos són les grans víctimes de la crisi.
El 20 % de la població més rica controla ara el 40 % dels ingressos totals, mentre el 20% de població més pobre té en el seu poder només el 6,78%, amb un retrocés notable, sobretot del grup de pobres severs.

El maig del passat 2013 l’institut valencià mesurava l’evolució de la pobresa a Espanya i concloïa que les Canàries i el País Valencià lideraven la taula de comunitats més pobres.

L’Índex DEC 2013 que confeccionen cada any els responsables dels serveis socials espanyols sobre el desenvolupament dels mateixos, fa saltar encara més les alarmes.
La valenciana és una de les autonomies que ha millorat el seu pressupost en serveis socials de 2009 a 2012, concretament un 15 %, però “la seua feble posició de partida” , diu l’informe, “fa que tant els seus indicadors de despesa com la seua oferta de prestacions estiguen molt per sota de la mitjana estatal“. De fet apareix en el grup d’autonomies amb un índex de desenvolupament dels seus serveis socials què es considera “irrellevant“.
El País Valencià ha passat de gastar 662 milions d’euros l’any 2009 a 759 en 2012 en aquest capítol. O el que és el mateix, si fa tres anys la despesa era de 129 euros per habitant, l’any passat era de 151 euros enfront dels 275 de mitjana estatal. Però no semblen suficients.

Segons aquest document, un dels seus punts febles és la pobresa de la legislació autonòmica a l’hora de reconèixer els drets subjectius en matèria de serveis socials de la seua població.
Ha millorat sensiblement en el reconeixement de la dependència i en l’extensió de les rendes mínimes d’inserció -en 2010 el rebia un de cada 567 valencians. i l’any passat un de cada 295-, però ha empitjorat en acolliments familiars a menors, en la ràtio de treballadors de plantilla per habitant a la xarxa de serveis socials, en l’extensió de l’atenció a la dependència, en la quantia de les rendes mínimes d’inserció i a les places residencials per a grans.

En l’apartat de recomanacions, l’informe DEC aconsella reforçar la xarxa de serveis socials, millorar els serveis d’atenció a la dependència, estendre el servei d’ajuda a domicili i també la cobertura de la renda mínima d’inserció.

Espoli fiscal i balafiament de diners públics. Com arreglem açò?

Patraix, València, a 30 de gener de 2013.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent