La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
El País Valencià al capdavant en el dèficit autonòmic de l’any 2012 alhora que a la cua en el finançament territorial. La síndrome bipolar del PPCV en el seu discurs al respecte dins i fora del territori valencià.
Fa un parell de dies el ministre espanyol Cristobal Montoro confirmava que el País Valencià s’havia situat al capdavant del dèficit autonòmic l’any 2012.
La xifra, facilitada pel govern de Madrid, era escandalosa. Malgrat els mil i un retalls i atacs duts a cau pel Consell durant l’any passat , el dèficit valencià s’havia situat en un 3.45%, sobrepassant en 1.95 punts l’objectiu fixat per la CE i duplicant la mitjana del dèficit de la resta de CCAA de l’Estat.
A les poques hores de coneguda la dada, el Conseller d’Hisenda i Administració Pública valencià, Juan Carlos Moragues, va fer unes declaracions en què responsabilitzava del dèficit al finançament per càpita que rebia el País Valencià del govern central, alhora que assenyalava que si els valencians hagueren percebut la mitjana de finançament per càpita de les autonomies de 2010, sense comptar els territoris forals, s’haurien rebut més de mil milions d’euros d’ingressos.
“Si haguerem rebut el finançament per càpita d’altres comunitats autònomes de règim comú, com Catalunya, hauríem percebut prop de 2.000 milions més el 2012 i hauríem complert l’objectiu de dèficit”, va dir el conseller, que va afegir que si el finançament per càpita fora el mateix que Cantàbria, ascendiria a 4.000 milions i això hauria originat superàvit durant 2012, alhora que qualificava de fonamental la revisió del sistema de finançament autonòmic
Només dos dies abans de fer-se pública la xifra de dèficit, un altre pes pesat del govern valencià, el president de les Corts Valencianes Juan Cotino, en una xarrada donada al Fòrum Europa Tribuna Mediterrània a València, s’havia manifestat en uns termes semblants als de Joan Carles Moragues.
Cotino havia demanat a l’Estat la condonació del deute històric, segons ell de 11.000 milions d’euros fins al 2012, que el País Valencià arrossega per la “insuficient finançament” que rep del Govern central, alhora que senyalava que en el nou model de finançament que s’havia d’aprovar, l’índex corrector entre comunitats autònomes per habitant “no ha d’allunyar-se d’un 2% de la mitjana” (ara mateix entre el País Valencià i Cantàbria, per exemple, hi ha un 25% de diferència).
També va afegir que les comunitats autònomes han de rebre una transferència de l’Estat “per igual” per atendre l’educació, la sanitat i la dependència. L’Estat “ha d’assegurar a tots els espanyols per igual…”.
Per justificar les seues afirmacions, Cotino va aportar dades com que la mitjana de finançament per càpita a l’Estat espanyol ha estat de 2.319 euros i en el País Valencià de 2.153 euros, el que representava 166 euros menys de mitjana. Segons ell, si el 2012 s’haguera rebut el que correspon “s’hauria ingressat 1.050 milions d’euros més de finançament (…) El deficient finançament ha abocat a tindre que endeutar-se per no haver de deixar de prestar serveis” a la societat, va afegir.
Doncs bé, aquesta postura aparentment de denúncia del aberrant model autonòmic de finançament que manté al País Valencià en un estat d’indigència financera induïda per part del govern de Madrid, es va a tornar en una postura de conformisme i submissió al model vigent quan tots els diputats valencians del PPCV al Congrés espanyol van votar en contra, a l’uníson amb la resta de parlamentaris del Partit Popular, a una Proposta de Resolució que havia presentat el diputat valencià d’EUPV, Ricardo Sixto.
Aquesta proposta instava el Govern espanyol a que iniciara un procés de revisió de l’actual sistema de finançament de les CCAA per a corregir els desequilibris existents en el mateix, a efectes de “resoldre i compensar els dèficits de finançament de les CCAA que han estat i estan mal finançades, com és el cas de la Comunitat autònoma valenciana”.
La proposta instava també al Govern central a “valorar i compensar el deute històric de l’Estat amb la Comunitat autònoma valenciana derivada de la situació en el moment de l’inici de la transferència de competències”.
En la seua intervenció, el diputat valencià va recordar que tots els estudis publicats demostren que el País Valencià mostra “un saldo fiscal negatiu amb l’Administració General de l’Estat -n’aporta més del que en rep-, malgrat que té una renda per càpita molt inferior a la mitjana. És la demostració que el sistema de finançament autonòmic és injust i discriminatori per als valencians”
Aquesta proposta recollia les peticions de amplis sectors polítics, empresarials i socials valencians.
Però sembla ser que just en el moment en el què s’anava a produïr la votació de la proposta, un estrany i desconegut virus que provoca una síndrome de personalitat bipolar va afectar sobtadament i de manera unitària a tots els parlamentaris del PPCV a la cambra espanyola, i com se sol dir … “donde dije digo, digo Diego”.
Tots ells, sense excepció, van votar en contra de la proposta de Ricardo Sixto, manifestant així la seua conformitat amb el sistema de finançament actualment existent, responsable en bona part de la situació de fallida financera i de l’alt dèficit que pateix el País Valencià.
El mateix dia en que és presentava la proposta de Ricardo Sixto, el PSC va tindre la valentia de mantindre a Madrid el mateix discurs que a Catalunya, i va votar en contra del que va fer el PSOE i Carme (o serà Carmen?) Chacón pel que fa al Dret a decidir del poble de Catalunya.
El PPCV va tindre una oportunitat magnífica d’haver-ho fet també i d’haver mostrat coherència en el seu discurs i compromís en defensa dels interessos del seu poble, però no ho va fer. Van mostrar-se així, una volta més, servils i submisos davant els seus amos de Madrid, sense importar-les gens ni mica els interessos dels valencians.
Patraix, València (L’Horta), a 2 de març de 2013.