La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

ebay :”Es ven Generalitat Valenciana per 1 euro. En bon estat. Urgeix vendre… No s’accepten devolucions”

És un tòpic, però ben cert. Ho reconec fins i tot en mi mateix. L’humor valencià és sorneguer, àcid i irònic, però ben repartit: ens agrada tant riure’ns de nosaltres mateixos, fins de la nostra pròpia ombra, com dels altres. La sàtira fallera n’és un bon exemple.

La “coentor”, paraula tan valenciana i que tan bé descriu la manera de ser d’una part del nostre poble, és un dels temes recurrents de la nostra sornegueria. I en la política i la societat valenciana, en els nostres costums i en la manera de ser i de fer, n’hi ha i a tones.

I com a exemple del què acabe de dir, el que qualsevol es va poder trobar en ebay dilluns passat a l’entrar per cercar alguna bona oferta o algun producte interessant a preu de saldo.

Un usuari anomenat “albertofabra” anunciava el següent: “Es ven Generalitat Valenciana per 1 €. En bon estat. URGEIX VENDRE”.

Per després afegir-hi: “Ens queden quatre dies al càrrec i hem començat a subhastar tot. Començarem regalant la CAM i el Banc de València als catalans i Bancaixa als madrilenys, i després passem a liquidar RTVV (Ràdio Televisió Valenciana) i els seus 1.400 treballadors. Ara vendrem el poc autogovern que li queda als valencians. Per el que em queda en el convent, em cague dins”.

Realitat i ficció?

Si mirem bé l’informe anual de l’estat dels Comptes Públics de la Generalitat, què el passat desembre del 2012 el Síndic Major de Comptes valencià, Rafael Vicente Queralt, va lliurar al Consell, aquesta subhasta està molt més a prop de la realitat que de la ficció.

A l’informe hi havia una dada demolidora: la dels fons propis, que és la diferència entre el patrimoni de la Generalitat i els resultats dels exercicis.
Si en aqueix moment al Govern valencià haguera degut de vendre tot el seu patrimoni, encara li haurien mancat molts diners per poder pagar tot el deute acumulat que te.

Perquè el patrimoni de la Generalitat era de 2.867 Milions d’ euros, mentre que a els resultats en roig eren de 11.428 milions. Es a dir, la diferència entre uns i altres donava un resultat en negatiu de 8.561 milions per als fons propis.

Per tant, “albertofabra” hauria d’haver arribat a obtindre una xifra de 8.561 milions d’euros per la venda de la Generalitat per poder deixar els comptes valencians a zero.

La primera licitació s’havia produït el dilluns a les 14.05 h.
En poques hores els usuaris van fer fins a 34 ofertes i la subhasta va passar d’un euro inicial als 460 que en va aconseguir a mitjanit.

Segons avançava la matinada i la popularitat de l’anunci s’estenia per les xarxes socials, el preu de la Generalitat va anar augmentant fins a aconseguir més de 3.000 euros, encara molt lluny dels més de 8.500 milions d’euros necessaris. El portal es va retirar ahir al matí després de rebre desenes de licitacions…

Avui ficció, però… i demà qui ho pot dir, amb aquests lladres que ens van entrar per Almansa i s’hi han instal.lat?

Patraix, València (L’Horta), a 20 de novembre de 2013.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent