La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Publicat el 8 de març de 2013

Dramàtiques conclusions de la Conferència sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil.lenni (febrer 2013) sota la supervisió del Banc Mundial: mil milions de persones patiran pobresa extrema l’any 2015

Els passats 27 i 28 de febrer es va celebrar a Bogotà la Conferència Mundial anual sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil.leni (ODM), en la qual es van donar cita experts, professionals dels ODM i diferents personalitats, tant de governs com de la societat civil i de altres organismes de les Nacions Unides.

L’objectiu de la conferència era intercanviar punts de vista, coneixements i analitzar les evidències existents sobre el compliment dels ODM.

La directora global del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), Helen Clark, i el director gerent del Banc Mundial, Mahmud Mohieldin, van revelar en el primer dia de la conferència una dada realment esgarrifoses: unes mil milions de persones seguiran vivint sota el llindar de la pobresa extrema el 2015.

Aquesta estimació revisava a l’alça el càlcul que va fer el Banc Mundial el 2011, quan va preveure que un total de 883 milions de persones viurien amb menys de 1,25 dòlars al dia el 2015.

 

Les conclusions, però, semblen voler justificar el que és del tot injustificable, ja que des de la pròpia conferència es va dir que aquesta xifra no suposa un fracàs del compliment del primer dels ODM (que és la reducció a la meitat dels nivells de pobresa extrema que hi havia el 1990), ja que la meta prevista s’havia complert el 2010, cinc anys abans de la data límit per a la qual estava fixada.

El director del Banc Mundial va recordar que el 1990 un 43% de la població mundial subsistia amb menys de 1,25 dòlars al dia, mentre que les dades del 2004 van situar la pobresa extrema en el 22,4%, el que implicava un bon acompliment mundial, sota el seu punt de vista.

Alhora va afirmar que la previsió de la pobresa extrema per al 2015 suposa un repte per a la humanitat a partir d’aquest any, sobretot per als “Estats fràgils o en postconflicte”, que requereixen d’ara endavant un major compromís per part de els governs, la societat civil i el sector privat.
Tot un eufemisme de declaració que intenta amagar una de les principals raons que mantenen en la pobresa més absoluta a grans capes de la població de nombrosos països en vies de desenvolupament: la desigual guerra econòmica que mantenen els països i les institucions capitalistes del nord contra el països del sud.

La directora del Programa de Nacions Unides va destacar dues coses:

– El paper que han jugat els països d’Àsia oriental per aconseguir la meta, en concret la Xina, que “ha elevat les mitjanes mundials” en traure de l’extrema pobresa a 660 milions de persones.
Xina havia reduït a la meitat el seu percentatge d’extrema pobresa entre 2002 i 2008, ja que va passar de 363 milions en aquesta condició (28%) a 173 milions (13%).

– El “increïble procés” d’Amèrica Llatina per eixir de la pobresa en l’última dècada, després d’haver estat el continent més desigual del món, esforços destacats en els casos del Brasil i Mèxic.

Però, que són i quan es van crear els “Objectius de Desenvolupament del Mil.lenni”?

Els ODM van nàixer en una Conferència a Nova York l’any 2000, i van constituir el fruit d’un consens entre la comunitat internacional, en què es va acordar definir els vuit punts principals per garantir el desenvolupament humà a tot el món. A aquesta cimera van assistir aleshores representants de 189 estats, que van recordar els compromisos adquirits en la dècada de 1990 i van signar la Declaració del Mil.lenni.

En aquesta declaració s’arrepleguen vuit Objectius referents a l’eradicació de la pobresa i la fam, l’educació primària universal, la igualtat entre els gèneres, la reducció de la mortalitat infantil, la millora de la salut materna, el combat contra l’avanç del Sida i del paludisme i, finalment, garantir el manteniment del medi ambient.

Cada Objectiu es divideix en una sèrie de metes, un total de 18, quantificables mitjançant 48 indicadors concrets.

El Banc Mundial és el organisme que supervisa el compliment d’aquests objectius….És a dir, la rabosa vigilant els objectius del galliner!

Perquè hem de recordar què és el Banc Mundial i per protegir quins interessos desenvolupa realment la seua tasca.

El Banc Mundial va ser creat el 1944, i és un dels organismes especialitzats de les Nacions Unides.

Es defineix com una font d’assistència financera i tècnica per als anomenats països en desenvolupament. El seu propòsit declarat és reduir la pobresa mitjançant préstecs de baix interès, crèdits sense interessos a nivell bancari i suports econòmics a les nacions en desenvolupament.

Malgrat tan nobles propòsits, el BM forma part d’una troika de institucions (FMI, OMC i BM) que són els garants de l’aplicació de les doctrines econòmiques neoliberals arreu del món.

El Banc Mundial ha finançat projectes que han provocat desastres ecològics de considerable magnitud, com ara la represa Sardar a l’Índia o la colonització i desforestació massiva de la selva tropical brasilera, incomplint així amb l’objectiu vuitè del ODM.

El BM ha afavorit la exportació de residus perillosos dels països industrialitzats als països en vies de desenvolupament, afavorint així mateix la ubicació d’industries altament contaminants en aquests països.

Ha promogut la substitució de conreus locals per conreus industrials, provocant la ruïna, l’èxode massiu i la reubicació forçosa de comunitats senceres a Indonèsia i Brasil.

Ha prestat diners a governs que violen permanent els drets humans, com el Xile de Pinochet, l’Argentina de Videla o les Filipines de Marcos.

Les polítiques d’ajust imposades per aquest organisme i el Fons Monetari Internacional, al dictat de les grans corporacions industrials i financeres mundials, han suposat duríssims costos socials i humans sobre els grups de població més vulnerables als països en desenvolupament.

Així doncs, sentir parlar que un organisme com el Banc Mundial, servil a la ideologia capitalista neoliberal al món i als seus interessos de depredació dels recursos naturals i de maximització de beneficis a qualsevol preu, és el responsable de vigilar el compliment dels objectius de l’ODM, només pot produir vergonya i indignació.
Al meu parer, això etiqueta a la pròpia Conferència de la ODM com un instrument més de propaganda i de rentat de cara de les activitats de les Nacions Unides, organisme que es troba fortament condicionat en el tema econòmic i, conseqüentment, també en l’ideològic pels governs més poderosos del planeta i per les grans corporacions a les quals representen.

Patraix, València (L’Horta), a 8 de març de 2013.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent