La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
De províncies ocupades a País gran. El Sénia ja no és frontera.
Deien que no passarien de 500 a Vinaròs, però es van apuntar 1.200, i a la fi han estat uns 3.000 els valencians que han estat allà per donar la mà als catalans del Principat i continuar la cadena de la llibertat per un territori com és el País Valencià a on estem bastant escassos d’ella.
Perquè avui ells, els nacionalistes espanyols, ens tenien molta por. Sempre ens han tingut por, i molta com assenyalava en el meu post d’ahir (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/250958).
I això es fàcilment perceptible en la manera grollera i sempre desproporcionada que tenen d’actuar contra nosaltres, però contra tots nosaltres, no només contra el Principat.
No es pot entendre, sinó, perquè els governs valencià i espanyol volien prohibir l’acte per tots els mitjans al seu abast, fins que el TSJ valencià els ha deixat en ridícul i ho ha permés, quan en quasi 100 països d’arreu del món s’havien format cadenes catalanes en els darrers dies.
Ni perquè no ens han deixat ni un pam més dels 400 metres concedits perquè els 3.000 valencians allà congregats formaran la cadena longitudinament, ni tampoc perquè dues persones, Alfons López Tena i Maiol Sanahuja, han estat detingudes a la cadena valenciana, enmig d’un desplegament policial completament desproporcionat i amb intencions de carregar contra els centenars de valencians que s’hi estaven manifestant pacíficament i en un ambient completament lúdic i festiu.
Com tampoc s’explica d’una altra manera perquè ahir a Guardamar, davant les 20 o 30 persones que van formar una cadena en una plaça per tancar simbòlicament al País Valencià pel sud, es van mobilitzar 6 furgons de la Policia nacional i més de 40 agents.
Però malgrat tots ells, avui valencians i catalans ens hem agafat de la mà.
I quan han arribat les 17.07 h. i les 17.14 h., respectivament, dos himnes que simbolitzen les ànsies de llibertat de dos pobles que són tot un han sonat i escampat les seues notes al vent, aqueix vent de llibertat que cantava Raimon, la Muixeranga i Els Segadors, i que avui novament ens han agermanat davant de la major cadena per la llibertat i la independència de la història recent .
La frontera artificial i administrativa del riu Sénia es va esvaint per anar fent-se el país gran, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer.
Una frontera, com s’ha demostrat hui, cada volta més mental que física, què només roman en les ments d’aquells que viuen a gust en un estat de pandereta, políticament esgotat, format per províncies ocupades i autonomies intervingudes.
Així hi reivindica el grup folk Pepet i Marieta, un grup format per músics de banda i banda del riu Sénia, quatre de Benicarló i tres d’Ulldecona, que han posat música a l’esperit transfronterer de les terres de l’Ebre i del Sénia. «El riu és la frontera natural entre el País Valencià i Catalunya, però nosaltres tenim una cançó que es titula El Sénia no és frontera perquè pensem que frontera potser hi haja una, la política, però una frontera sociocultural no existeix. La unitat entre tots els pobles de les dues ribes del Sénia no existeix en altres llocs on no hi ha frontera».
Per la llibertat i la independencia //*//
Patraix, València, a 12 de setembre de 2013.