Ahir al vespre vaig assistir al Centre Octubre de València a la presentació i posterior col.loqui sobre un interessant llibre escrit pel Diputat al Parlament de Catalunya per part d’ICV, Jaume Bosch: “De l’Estatut a l’autodeterminació”.
L’autor va estar acompanyat per Eliseu Climent i pel membre de la Coalició Compromís Pasqual Mollà.
Les intervencions realitzades durant la presentació, tant per part de Jaume Bosch com d’Eliseu i Pasqual, van aportar referències i refrescar memòria a tots els assistents respecte del procés que, des de l’aprovació del primer Estatut d’autonomia, ha arribat fins als nostres dies amb l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Declaració sobiranista (impugnada pel TC) i la Comissió pel Dret a decidir.
Jaume Bosch va aclarir davant els assistents un dubte que sempre sobrevola sobre un partit polític com és ICV, en què conviuen autonomistes, federalistes i independentistes…
Jaume es va declarar independentista. El seu vot serà favorable a la independència en la consulta sobre l’autodeterminació de Catalunya, tot i matisar que aquesta declaració la feia a títol individual i no com a representant del seu grup polític.
.jpg)
Durant la seua interessant exposició, Jaume Bosch va assenyalar els dos punts d’inflexió que ha patit recentment Catalunya abans de posar rumb clar cap al dret a decidir i l’autodeterminació.
Aquests punts van ser la sentència del TC anul.lant punts importantíssims d’un Estatut que havia estat aprovat per una majoria del poble català (i què va donar lloc a la primera gran manifestació d’indignació i repulsa per aquesta antidemocràtica decisió del tribunal espanyol) en l’any 2010, i el segon i, sense dubte més rellevant, va ser el de la manifestació de la passada Diada de l’11 de setembre.
Una manifestació, l’assistència i transcendència de la qual va fer capgirar sobtadament el rumb del govern d’Artur Mas (inicialment ancorat en la reivindicació del concert fiscal davant el govern de Mariano Rajoy) cap a la reivindicació del dret a decidir i el de l’autodeterminació.
Una manifestació vigorosa de la societat civil, que va passar per damunt de tots els partits polítics i sindicats, i va obligar a tots a posicionar-s’hi, sense ambigüitats, davant del nou procés democràtic cap a la independència que estava demanant al carrer la ciutadania de Catalunya.
Una manifestació que va trencar el PSC, entre aquells que es van mantindre immobilistes i fidels al PSOE espanyol, i aquells que es van sumar al sentir majoritari del poble mostrat en la manifestació.
Els processos de Quebec i d’Escòcia van ser enaltits per Jaume com a referents del què s’ha de seguir a Catalunya (no així el de Kosovë, perquè va arribar després d’una guerra), però la problemàtica particular ací és què el govern espanyol es nega rotundament a acceptar qualsevol tipus de via democràtica per avançar en el procés, contràriament a com ho han fet els governs del Canadà i del Regne Unit.
Jaume Bosch va fer una consideració molt important: hi ha mecanismes legals vigents en l’actual Constitució espanyola per què el govern espanyol convoque la consulta per l’autodeterminació, o bé per què delegue al Parlament de Catalunya aquesta facultat. No és, doncs, un problema jurídic, és un problema exclusivament de voluntat política.
Finalment Jaume va parlar de les seues perspectives respecte del futur de la nació completa, dels Països Catalans.
Es va mostrar obertament partidari que el procés sobiranista al Principat no oblide a la resta dels territoris de llengua i cultura catalanes, i va advocar per què es tendissen ponts sòlids entre tots els nostres territoris, potenciant tot allò que ens uneix, mostrant el seu respecte sobre les peculiaritats particulars de cada un d’ells, però sempre amb la idea què la nació catalana sencera no acaba en les fronteres estrictes del Principat, sinó que aplega a Guardamar, a Salses, a Fraga i fins l’Alguer.
L’acte va cloure amb un breu però animat col.loqui en el qual, entre d’altres, va intervindre Josep Guia, qui va fer una intervenció en la què jocosament va celebrar la retallada que el TC va fer de l’Estatut el 2010, ja que això va representar “una fàbrica de fer independentistes”, amb la qual tots els assistents varem assentir entre rialles i bon humor.
En resum, un acte interessantíssim, esperançador i d’una gran oportunitat, donat el moment que s’està vivint al Principat i també a la resta dels Països Catalans.
Patraix, València (L’Horta), a 14 de maig de 2013.
.jpg)