La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Dades i reflexions al voltant de la Sanitat valenciana, la pitjor de tot l’Estat espanyol.

El passat 6 de setembre va ser presentat el darrer informe elaborat per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP). Aquesta federació realitza aquests informes sobre la situació sanitària de les comunitats autònomes des de l’any 2004 amb una periodicitat anual. L’últim presentat suposa el desè d’aquests estudis.

La necessitat de la realització d’aquests informes, segons declara la pròpia federació, naix arran de la finalització de les transferències sanitàries a les CCAA en 2001 i del fet que les seues polítiques sanitàries són bastant diferents, la qual cosa repercuteix en què hi hagen diferències significatives en els recursos sanitaris i en l’accés a les prestacions sanitàries segons cada territori.

Els informes pretenen detectar aquestes potencials diferències i avaluar si s’incrementen o redueixen amb el pas del temps, així com fer una classificació dels serveis sanitaris de les CCAA.
Aquesta tasca és assumida per ells davant l’absència d’una avaluació realitzada per part del Ministeri de Sanitat, la qual cosa fa palés un desistiment de les seues funcions d’autoritat sanitària i de garantia de la qualitat de l’atenció sanitària que rep la població, segons reconeix la mateixa federació.
 

Abans d’entrar a comentar el que han estat els desastrosos resultats obtinguts en l’avaluació, un any darrere d’un altre, de la sanitat valenciana, m’agradaria fer una breu exposició dels criteris i dels paràmetres sobre els quals es realitza aquesta avaluació.

L’informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública analitza 21 paràmetres estructurats en cinc grans àrees.

 

logo fadsp

 

 

 

 

En la primera d’elles, la del finançament, recursos i funcionament es mesura, entre altres coses, la despesa per càpita en 2013 calculada a partir dels pressupostos aprovats per les comunitats per a enguany, el nombre de llits i de professionals sanitaris per habitant o la població adscrita per metges d’Atenció Primària.

 

En l’àrea de política farmacèutica s’analitza la despesa total, el creixement en relació a l’any anterior i el percentatge de la despesa farmacèutica en medicaments genèrics. 

La valoració dels ciutadans és la tercera de les àrees que analitza l’informe i en la mateixa es mesura el grau de satisfacció, el percentatge de persones que opinen que el sistema sanitari funciona bé o bastant bé o la valoració global dels que consideren bo o molt bo el funcionament de la consulta d’Atenció Primària, les consultes externes d’especialitats, la urgència o l’hospitalització, entre d’altres.

Respecte a les llistes d’espera l’informe mostra el percentatge de ciutadans que va rebre la cita amb l’especialista en menys de 15 dies i el que rep la cita d’atenció primària en 24 hores, així com el d’aquells que pensa que han millorat les llistes d’espera.

I finalment, s’analitza la incorporació de fórmules de gestió privada i l’existència o no de la dedicació exclusiva per part dels professionals sanitaris.

 
La puntuació màxima possible que pot arribar a una CCAA és de 78 punts, i la mínima de 19.

 L’any 2013 la puntuació mitjana obtinguda per les CCAA ha estat de 48 punts, sent aquesta la classificació: 

1) CCAA amb millors serveis sanitaris:

• Navarra: 65

• Aragó: 60

• Astúries: 59

• País Basc: 55

• Castella i Lleó: 54  

2) CCAA amb serveis sanitaris acceptables:

• Galícia: 53

• Cantàbria: 49

• Andalusia: 48 

3) CCAA amb serveis sanitaris regulars:

• Extremadura: 47

• La Rioja: 47

• Catalunya: 46

• Madrid: 44

• Castella-la Manxa: 43 

4) CCAA amb serveis sanitaris deficients:

• Balears: 41

• Múrcia: 41

• Canàries: 32

• País Valencià: 30 

 I ací està la comparativa de puntuacions dels últims 5 anys:

 

2009

 

2010

 

2011

 

2012

 

2013

 

Extremadura

País Vasco

Navarra

Castilla- León

Cataluña

Andalucía

Cantabria

Aragón

Asturias

Castilla-LM

Galicia

Baleares

Murcia

La Rioja

Madrid

Canarias

Valencia

 

Navarra

Asturias

Castilla-LM

Castilla-León

Aragón

Baleares

Extremadura

País Vasco

La Rioja

Andalucía

Cantabria

Cataluña

Murcia

Madrid

Galicia

Canarias

Valencia

 

Navarra

Asturias

Castilla- León

Aragón

País Vasco

Castilla-LM

Cantabria

La Rioja

Extremadura

Cataluña

Baleares

Andalucía

Murcia

Galicia

Madrid

Canarias

Valencia

 

 

Asturias

Navarra

País Vasco

Aragón

Castilla-León

La Rioja

Andalucía

Extremadura

Castilla-LM

Cantabria

Baleares

Galicia

Cataluña

Madrid

Murcia

Canarias

Valencia

 

Navarra

Aragón

Asturias

País Vasco

Castilla-León

Galicia

Andalucía

Cantabria

Extremadura

La Rioja

Cataluña

Madrid

Castilla-LM

Baleares

Murcia

Canarias

Valencia

 

L’informe del 2013 i l’històric resulten demolidors per a la Sanitat valenciana. Un any més ocupa l’últim lloc.Un indicador que bé podria utilitzar-se com el més representatiu de la qualitat del sistema sanitari com és la despesa sanitària per càpita, ofereix el desolador resultat de 965 euros per a la sanitat valenciana, el més baix de totes les comunitats autònomes, que contrasta per exemple amb les despeses per sobre de 1.400 del País Basc i de Navarra, les dues comunitats més ben finançades.

A la resta de paràmetres, i tot sense ocupar l’últim lloc, els índexs se situen sempre en els grups de serveis regulars o deficients.

En l’informe es destaca també que el País Valencià és el territori on s’ha avançat més en la gestió privada de la sanitat pública, el que implícitament es podria considerar com un element determinant de la lamentable classificació del nostre sistema sanitari públic. 

La meua conclusió, vist aquest informe l’estat de la Sanitat valenciana i la situació de fallida financera que pateix la nostra Generalitat, és clara: els valencians, tant en el tema de la sanitat com en el d’altres serveis públics, estem patint la tempesta perfecta: una sinèrgia fatal que combina les ànsies privatitzadores i de demolició dels serveis públics que té el PP valencià i l’infrafinançament estructural que patim com a conseqüència de l’espoli fiscal sistemàtic consagrat en l’actual model de finançament autonòmic.

Patraix, València, a 23 de setembre de 2013.



  1. El español es perseguido por tipos como tú
    No se puede enseñar a los habitantes de lengua castellana en catalunya (la mitad de la población)
    No hay un solo teatro en español en catalunya, ni una sola TV local en español. Las licencias las da la Generalitat, unos fascistas.
    Casi los mismo que en USA donde cada uno puede tener laa TV que les apetece y los medios que les da la gana.  
    En Valencia quien habla valenciá   (lengua respetable como el catalá – son la misma cosa) el saber valenciano vale más en unas oposiciones (médico, enfermera y empleados (para mí desempleados que chupan del régimen) Tiene más méritos que una tesis doctoral.
    Verguenza os tenía que dar
    Tú hablas catalán y déjame a mi hablar lo que me de la gana, pero…no me persigas y sobre todo no saques ventaja

    Fascista y malnacidos como los que sostenían a Paco    

Respon a abaltasar Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent