El passat 6 de setembre va ser presentat el darrer informe elaborat per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP). Aquesta federació realitza aquests informes sobre la situació sanitària de les comunitats autònomes des de l’any 2004 amb una periodicitat anual. L’últim presentat suposa el desè d’aquests estudis.
La necessitat de la realització d’aquests informes, segons declara la pròpia federació, naix arran de la finalització de les transferències sanitàries a les CCAA en 2001 i del fet que les seues polítiques sanitàries són bastant diferents, la qual cosa repercuteix en què hi hagen diferències significatives en els recursos sanitaris i en l’accés a les prestacions sanitàries segons cada territori.
Abans d’entrar a comentar el que han estat els desastrosos resultats obtinguts en l’avaluació, un any darrere d’un altre, de la sanitat valenciana, m’agradaria fer una breu exposició dels criteris i dels paràmetres sobre els quals es realitza aquesta avaluació.
En la primera d’elles, la del finançament, recursos i funcionament es mesura, entre altres coses, la despesa per càpita en 2013 calculada a partir dels pressupostos aprovats per les comunitats per a enguany, el nombre de llits i de professionals sanitaris per habitant o la població adscrita per metges d’Atenció Primària.
En l’àrea de política farmacèutica s’analitza la despesa total, el creixement en relació a l’any anterior i el percentatge de la despesa farmacèutica en medicaments genèrics.
La valoració dels ciutadans és la tercera de les àrees que analitza l’informe i en la mateixa es mesura el grau de satisfacció, el percentatge de persones que opinen que el sistema sanitari funciona bé o bastant bé o la valoració global dels que consideren bo o molt bo el funcionament de la consulta d’Atenció Primària, les consultes externes d’especialitats, la urgència o l’hospitalització, entre d’altres.
Respecte a les llistes d’espera l’informe mostra el percentatge de ciutadans que va rebre la cita amb l’especialista en menys de 15 dies i el que rep la cita d’atenció primària en 24 hores, així com el d’aquells que pensa que han millorat les llistes d’espera.
I finalment, s’analitza la incorporació de fórmules de gestió privada i l’existència o no de la dedicació exclusiva per part dels professionals sanitaris.
L’any 2013 la puntuació mitjana obtinguda per les CCAA ha estat de 48 punts, sent aquesta la classificació:
1) CCAA amb millors serveis sanitaris:
• Navarra: 65
• Aragó: 60
• Astúries: 59
• País Basc: 55
• Castella i Lleó: 54
2) CCAA amb serveis sanitaris acceptables:
• Galícia: 53
• Cantàbria: 49
• Andalusia: 48
3) CCAA amb serveis sanitaris regulars:
• Extremadura: 47
• La Rioja: 47
• Catalunya: 46
• Madrid: 44
• Castella-la Manxa: 43
4) CCAA amb serveis sanitaris deficients:
• Balears: 41
• Múrcia: 41
• Canàries: 32
• País Valencià: 30
I ací està la comparativa de puntuacions dels últims 5 anys:
2009 |
2010 |
2011 |
2012 |
2013 |
Extremadura País Vasco Navarra Castilla- León Cataluña Andalucía Cantabria Aragón Asturias Castilla-LM Galicia Baleares Murcia La Rioja Madrid Canarias Valencia |
Navarra Asturias Castilla-LM Castilla-León Aragón Baleares Extremadura País Vasco La Rioja Andalucía Cantabria Cataluña Murcia Madrid Galicia Canarias Valencia |
Navarra Asturias Castilla- León Aragón País Vasco Castilla-LM Cantabria La Rioja Extremadura Cataluña Baleares Andalucía Murcia Galicia Madrid Canarias Valencia
|
Asturias Navarra País Vasco Aragón Castilla-León La Rioja Andalucía Extremadura Castilla-LM Cantabria Baleares Galicia Cataluña Madrid Murcia Canarias Valencia |
Navarra Aragón Asturias País Vasco Castilla-León Galicia Andalucía Cantabria Extremadura La Rioja Cataluña Madrid Castilla-LM Baleares Murcia Canarias Valencia |
A la resta de paràmetres, i tot sense ocupar l’últim lloc, els índexs se situen sempre en els grups de serveis regulars o deficients.
En l’informe es destaca també que el País Valencià és el territori on s’ha avançat més en la gestió privada de la sanitat pública, el que implícitament es podria considerar com un element determinant de la lamentable classificació del nostre sistema sanitari públic.
La meua conclusió, vist aquest informe l’estat de la Sanitat valenciana i la situació de fallida financera que pateix la nostra Generalitat, és clara: els valencians, tant en el tema de la sanitat com en el d’altres serveis públics, estem patint la tempesta perfecta: una sinèrgia fatal que combina les ànsies privatitzadores i de demolició dels serveis públics que té el PP valencià i l’infrafinançament estructural que patim com a conseqüència de l’espoli fiscal sistemàtic consagrat en l’actual model de finançament autonòmic.
Patraix, València, a 23 de setembre de 2013.
No se puede enseñar a los habitantes de lengua castellana en catalunya (la mitad de la población)
No hay un solo teatro en español en catalunya, ni una sola TV local en español. Las licencias las da la Generalitat, unos fascistas.
Casi los mismo que en USA donde cada uno puede tener laa TV que les apetece y los medios que les da la gana.
En Valencia quien habla valenciá (lengua respetable como el catalá – son la misma cosa) el saber valenciano vale más en unas oposiciones (médico, enfermera y empleados (para mí desempleados que chupan del régimen) Tiene más méritos que una tesis doctoral.
Verguenza os tenía que dar
Tú hablas catalán y déjame a mi hablar lo que me de la gana, pero…no me persigas y sobre todo no saques ventaja
Fascista y malnacidos como los que sostenían a Paco