La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Publicat el 28 de juny de 2015

Crònica de la veritable presa de Ximo Puig ahir com a nou President als carrers de València.

He de confessar que mai havia vist una cosa com la que vaig veure ahir als carrers de València. Va ser durant la presa de Ximo Puig com a nou President de la Generalitat Valenciana, en el recorregut que discorre entre les Corts i el Palau de la Generalitat.

Portes obertes de bat a bat per a què la ciutadania entrara lliurement als palaus de les Corts i de la Generalitat. Unes portes que el PP havia tancat al poble fins ara amb pany i clau.

Ahir hi havia milers de persones en el recorregut que Ximo Puig i Mónica Oltra van fer entre el Palau de Benicarló i la Generalitat. Un recorregut que habitualment no costa de fer més enllà de tres o quatre minuts a peu, ahir va costar de fer quasi una hora. Milers d’abraçades, petons, somriures, paraules d’emoció i de llàgrimes, sobretot de gent major que portava molts anys esperant que arribara aquest moment. I també molta esperança en un canvi que el País Valencià esperava de manera pacient però també molt desesperada durant dues dècades.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ahir, als carrers, on abans els ciutadans sentien desdeny i menyspreu per part d’uns polítics acostumats a la prepotència, la gent vam veure proximitat, diàleg, empatia i contacte, molt de contacte humà. I vam entrar a la nova residència del President de la Generalitat, no davant ni darrere, sinó al seu costat. I amb ell la nova vicepresidenta Mónica Oltra i bastants dels 55 diputats de les tres formacions polítiques que van formalitzat el Pacte del Botànic. Un pacte que dibuixa el País què volem.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

I mentrestant fora del Palau, en la plaça Manises, tot un referent de la música popular valenciana, Pep Gimeno “Botifarra”, un artista fins ara proscrit per part del PPCV pel seu compromís amb la terra i la llengua dels valencians, delectava a la nombrosa gent que allà es trobava donant un concert de benvinguda al nou govern.

El recital es va tancar amb una abraçava a Mònica i a Ximo Puig en un gest d’evident complicitat de Pep amb els que van a ser els dos actors principals del nou govern valencià. Un gest que esdevenia tot un símbol de retrobament de la normalitat, de la música feta per valencians i en valencià que tant odiaven els ja anteriors inquilins del Palau de la, ara sí, nostra Generalitat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

El desembarcament de gent de Madrid a l’acte també va ser notable.El ministre Margallo, Jose Luis Rodriguez Zapatero, Pedro Sanchez, Ángel Gabilondo, Cesar Luena, …. A banda de tindre que estar presentes en el rigorós protocol, supose que tambe varen baixar de la capital de la metròpoli, quilòmetre zero, per donar-se un passeig per la perifèria, en aquesta cas per la seua colònia a llevant per intentar traure algun rèdit polític dels aires de canvi que es respiren per ací.

Alguns crits de nostàlgics de “President, president” a Rodriguez Zapatero, i Pedro Sanchez a lluir el seu palmito: desenes de mans estrenyades, de petons, d’abraçades i de selfies, sobretot de públic majoritàriament femení. El secretari general del PSOE ahir semblava més ser un actor famós de Hollywood que un polític de Madrid, encara que molt a sovint resulta impossible discernir el teatre i la sobreactuació de la política de saló i de màrqueting que solen practicar aquests actors polítics, o polítics actors, tant s’hi val a dir.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERA

La conclusió de la jornada d’ahir és que és evident que les formes de fer política, d’actuar i d’interaccionar amb la ciutadania dels nous governants han capgirat 180º. La gent ho ha percebut i ho agraeix moltíssim després de tants anys de tirania i de prepotència d’uns polítics que vivien en una bombolla allunyats de la realitat dels carrers i dels problemes de l’immensa part de la gent.

Però ara, a partir de demà, comença una nova cursa. Un nou camí cap a un nou País. Serà ja el moment de passar de les formes i les paraules al fons i els fets, a les polítiques de veritat, a les que han d’arribar a la gent.  I això serà el que tots nosaltres haurem de valorar amb exigència i sentit crític als nous polítics que van a dirigir aquesta nau de 5 milions de persones que és el nostre País, el País Valencià.

Hem esperat massa en el passat. I ara esperem molt del futur.

Totes les fotografia de l’apunt van ser realitzades amb la meua càmera.

València, a 28 de juny de 2015.



Respon a Maria Irene Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent