La paella mecànica

L’atenció de tota Espanya estava posada en aquesta localitat de l’Alt Palància, en la qual una forta ofensiva de les tropes franquistes intentava vèncer l’enorme resistència de les posicions republicanes per tal d’obrir-se pas cap a la ciutat de València, punt clau i estratègic per als dos bàndols contendents, ja que el seu el domini era decisiu per determinar el final de la contesa.

L’excursió va ser guiada per l’historiador Ramon Juan Navarro (autor del llibre titulat “Resistir es Vencer: El frente de Viver en la Guerra Civil Española”) i per membres de l’associació “BCM. Patrimonio y  Arqueología”, com ara Blas Vicente Marco, els quals durant tot el recorregut ens van oferir detallades explicacions i curioses anècdotes de tot l’esdevingut fa 75 anys a la zona.

Cal dir què aquesta associació està realitzant una encomiable tasca de recuperació i difusió del patrimoni de la zona, comptant amb el suport del govern municipal del poble.
La seua activitat s’ha estructurat bàsicament en 3 línies de treball: una primera en l’adequació i conservació dels camins i accessos a les restes visitables, una segona relativa al treball de recerca i inventariat d’aquestes restes, i una tercera centrada en la seua difusió al públic, amb la realització de senyals i panells informatius en els llocs visitables.

Per a mi aquesta era la tercera vegada en què acudia a les convocatòries realitzades per l’Associació Valenciana per la Protecció del Patrimoni de la Guerra Civil (Apropat).
Les cròniques dels meus anteriors recorreguts amb aquesta associació les podeu trobar en sengles posts: “Una passejada dominical per les trinxeres republicanes què van defensar la ciutat de València els anys 1938-1939“ 

(http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/245883) i “Una passejada matinal ahir diumenge per l’impressionant llegat de la Guerra Civil que envolta la Vall d’Uixò (La Plana Baixa).” (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/247338), en els què també parl de la gran importància que va tindre en el discórrer de la Guerra Civil l’anomenada Batalla de Llevant (batalla sobre la qual hi ha un ampli consens entre els historiadors respecte a que en l’àmbit de la Guerra Civil no ha estat estudiada amb profunditat, al nivell d’altres fites de la contesa, què, tot i que van tindre una menor transcendència, sí que han estat estudiats profusament) i de la formidable resistència que va oposar la República a l’avanç de les tropes feixistes cap a la ciutat de València al llarg de l’anomenada línia XYZ, punt on l’exèrcit de Franco va romandre estancat just fins a la fil de la guerra.

Durant la primera part de la nostra excursió vam recórrer el que van ser les posicions franquistes, les quals van romandre inalterables durant vuit mesos, des de juliol de 1938 fins a finals de març de 1939, quan ja finalitzava la guerra.

L’ofensiva franquista, iniciada el dia 13 de juliol a la mola de Sarrión (Terol), va avançar ràpidament fins arribar el dia 16 de juliol a les portes de Viver. Allà es van trobar la 3a Divisió de Navarra i els Fletxes Blaves (brigades mixtes de soldats espanyols i italians) i les 68a. i 70a. Divisions republicanes. El dia 18 de juliol es va ordenar l’evacuació total de tots els habitants de la zona, però el moment més crític de la batalla en aquesta zona es va produir el matí del dia 20 de juliol, quan les tropes franquistes conquereixen les posicions republicanes i semblava que ja avançaven cap al sud. Però a la vesprada d’aqueix dia l’ofensiva republicana reconquesta aquestes posicions i torna a estabilitzar el front de guerra.

En primer lloc vam visitar en els alts del Ragudo dos observatoris del bàndol franquista, des dels quals dos observadors situats en cadascun d’ells, dotats amb potents prismàtics, retransmetien tot el que observaven en la línia XYZ republicana al comandament central. Aquesta informació servia al comandament per prendre decisions respecte de com continuar amb l’ofensiva.

L’aspecte dels observatoris era el de sòlids búnquers de ciment i formigó armat d’estructura rectangular, construïts a partir d’octubre del 38, molt característics de les construccions del bàndol nacional, enfront del dels seus homòlegs en el bàndol republicà, més modests i realitzats bàsicament a base de pedra i de construir refugis a la muntanya a base de pic i pala.

Els sostres d’aquests observatoris van ser destruïts deliberadament per ordre del govern civil després de finalitzar la guerra, per tal d’evitar que pogueren servir de refugi per al maquis. Els ferros dels derruïts sostres van ser recollits i venuts pels vilatans com a material de fosa per a la propera siderúrgica de Sagunt, el què constituïa una font addicional d’ingressos per a ells en el dur període de la postguerra.

Els guies ens van comentar que durant anys es van trobar a la zona nombroses bombes i mines sense explotar, les quals van causar algunes víctimes, com va ser la mort d’un agricultor de la zona mentre es trobava llaurant el seu camp amb una mula.

Després de la visita d’aquests observatoris, ens desplaçarem a visitar un búnquer que es trobava en molt bon estat de conservació (al costat d’un altre que es trobava en les proximitats), inclòs els seus sostres pràcticament intactes. El motiu pel qual aquests dos búnquers no van ser destruïts després de la guerra es deu al fet que allà es va instal.lar de forma permanent un lloc de la Guàrdia Civil, ja què era un indret estratègic on es creuaven les vies ferroviàries del tren miner d’Ulls negres a Sagunt, i el de passatgers de Terol a València, el qual requeria especial vigilància.
Em va cridar l’atenció el gruix del seu sostre, d’uns 80 cm., dissenyat per aguantar l’impacte de les bombes. En un dia de tan forta calor com el que vam tindre, la sensació tèrmica de frescor que varem experimentar al seu interior va ser realment alleujadora.

Desprès d’aquesta visita varem creuar la línia del front i ens varem dirigir a visitar el patrimoni existent al costat republicà, dins de la coneguda com a línia XYZ.

Allà primerament vam visitar el turó de Sant Roc, punt de gran importància estratègica del bàndol republicà des d’on es dominava una extensa vista que abastava des de la población de Viver, en primer pla, fins a la serra del Toro, penya Escabia i Penya Salada al fons, un altre important bastió de la línia XYZ en què també van tindre lloc duríssims combats.

En el turó de Sant Roc es van establir la 54a. i 101a. Divisions republicanes. Ací vam visitar les trinxeres de comunicació (rehabilitades per l’associació BCM), en què s’alternaven nius de metralladores, que al seu dia van estar blindats amb cobertes de troncs de pi, i coves excavades a la muntanya que servien de refugi davant els incessants bombardejos nacionals, tant de l’artilleria com de l’aviació.

Segons ens van explicar els nostres guies, la 54a. Divisió Republicana estava formada per nombrosos soldats artistes, que decoraven amb boniques pintures els refugis on s’allotjaven, i què en algun d’ells fins i tot van ficar dins un piano on interpretaven algun concert.

Després de visitar el turó de Sant Roc, ens varem dirigim al turó de Santa Creu, on alguns de nosaltres vam poder entrar i visitar la xarxa de túnels excavats sota de la muntanya, que servien de refugi i dormitori a la tropa que es trobava enllà atrinxerada. Aquests túnels, interconnectats entre si, comptaven amb diverses entrades.Tot i la total foscor existent dins d’ells, vaig poder recórrer un d’ells en bona part ajupit, i comprovar el bon estat en què encara es troba.

Va ser en aquest punt on varem finalitzar aquesta interessantíssima activitat, què una vegada més vaig compartir amb Enric Marco, veterà blocaire i actiu membre de +Vilaweb, autor l’excel.lent bloc d’Astronomia “Pols d’estels” (http://blocs.mesvilaweb.cat/polsdestels), disciplina de la qual tots dos compartim afició, Enric com a expert i professional a la matèria, i jo com aficionat a la mateixa.

Enric i jo vam convenir tornar-nos a trobar en successives activitats que organitze l’Associació Valenciana per la Protecció del Patrimoni de la Guerra Civil.

Per terminar, només m’agradaria dir que la de hui, a l’igual que les anteriors, va resultar ser una visita a un patrimoni molt interessant però malauradament molt escassament protegit, i que des d’aquest modest bloc vull reivindicar la seua posada en valor per què el públic interessat en general el visite, el conega i el valore com cal, i també com una mostra de respecte i de reconeiximent cap als nostres pares i iaios que varen lluitar, i molts d’ells varen morir, per defendre la legalitat de la República enfront del feixisme.

Patraix, València, a 21 de juliol de 2013.