La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Arcadi Oliveres i el Procés constituent ahir a Ca Revolta (València).

Ahir per la vesprada l’economista i president de l’entitat cristiana Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, va fer-nos una interessantíssima xarrada a Ca Revolta titulada ” Procés Constituent. Nous models de participació crítica”.

Arcadi, barceloní de naixement, té un dilatada trajectòria vital de lluita i compromís des de la seua època a la Universitat de Barcelona, on destacà pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista, on va ser fins i tot processat pel Tribunal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina.
Va pertenèixer a diverses associacions, tals com el Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari, l’Assemblea de Catalunya, Cristians pel Socialisme, fins a l’any 1981 què va començar a militar a l’organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau; en l’any 2001, va ser elegit president d’aquesta entitat, càrrec que manté en l’actualitat.

Des de ben jove ha participat en un seguit de campanyes i activitats: la de l’Objecció Fiscal a la despesa militar, la de la campanya contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió, la de la campanya de Justícia i Pau “Catalunya Solidària”, la de la campanya contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN (1986), entre moltes altres.

Al llarg d’uns 45 minuts de xarrada, amb un estil obert i àgil en l’exposició, esmentant constantment noms i dades concretes que ajudaven a entendre millor les seues idees i propostes, Arcadi ha demostrat ser una persona molt oberta i propera, i amb les idees molt clares.

El passat 10 d’abril, juntament amb la monja benedictina Teresa Forcades, va presentar un manifest “per a un Procés Constituent a Catalunya”, que a hores d’ara conta ja amb 46.000 adherits i una implantació en 105 municipis del Principat, segons dades donades durant la xarrada.
I aquest era el motiu que l’havia portat fins a València, exposar el seu projecte al Cap i casal.

El 7 de maig Teresa Forcades ja havia presentat per primera volta aquest projecte al País Valencià, en una magnífica intervenció al Paranimf de la Universitat literària de València a la qual també hi vaig poder assistir.
La crònica d’aquell esdeveniment la podeu trobar en aquest bloc, en el meu apunt: “Teresa Forcades ahir vespre al Paranimf de la Universitat literària de València” (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/245087).

Arcadi va escomençar la seua intervenció comentant que les mobilitzacions ciutadanes hagudes en els darrers dos anys han mostrat un alt índex d’insatisfacció de la ciutadania pel model de societat en què vivim, i amb ell el gran potencial de lluita social creixent existent. La qual cosa mostra amb claredat que l’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat, i que cal crear-ne entre tots un de nou.

Però, al seu parer, falta una cosa fonamental: la unió de tots, fonamentalment entre els ciutadans i organitzacions civils i polítiques d’esquerres que creguen en aquest projecte.
I per a això Arcadi ha definit el paper que es reserva el seu projecte: el de ser un catalitzador de totes les sensibilitats que des de l’esquerra vulguen fer un front comú per sumar-se’n.

L’objectiu, en clau electoral, que s’han proposat és el de presentar-se a les properes eleccions al parlament de Catalunya el 2016, fent un front comú d’esquerres i rupturista amb un propòsit clar: crear la República catalana independent i construir una nova constitució catalana, social i progressista.

Arcadi ha afirmat que un independentista mai ho pot ser pels diners:”Un català independentista per raons econòmiques, és un mal independentista“, va dir textualment.

Arcadi poc a poc ha anat desgranant al llarg de la seua xarrada els eixos fonamentals en què es basaria el procés constituent a Catalunya: un sistema republicà, sense exèrcit de cap tipus, amb un sistema econòmic diametralment oposat a l’actual basat en el consumisme exacerbat i en el poder de les finances, i un sistema empresarial basat en les cooperatives de treballadors.

El seu model de gestió d’empreses és el de l’autogestió, model que va estar en vigor a l’antiga Iugoslàvia del mariscal Tito.
Tito ho importà al seu país precisament d’Espanya, quan va estar lluitant en la Guerra civil enrolat en les brigades internacionals i va estudiar els processos de col.lectivització que va conèixer ací.

Arcadi s’ha mostrat oposat al model consumista i de creiximent material imparable que pateix actualment el planeta, què està esgotant els seus recursos naturals, proposant un model de decreixement material, molt més racional i respectuós amb la natura.

Amb respecte a la crisi econòmica actual, ha fet èmfasi en la necessitat de recuperar dos factors bàsics: l’ocupació i la conservació de l’estat del benestar.

Pel que fa a la feina, s’ha mostrat partidari de la seua redistribució entre tots els treballadors: treballar menys hores, però treballar tots.

Amb referència a l’estat del benestar, ha explicat la seua actual i progressiva desaparició com a conseqüència de la manca d’ingressos per part del govern.
Manca d’ingressos provocada pels 93.000 milions d’euros de frau fiscal existents actualment a Espanya (segons dades del sindicat d’inspectors d’hisenda GETHSA), especialment centrats en els grans bancs (Santander i BBVA com a majors responsables, amb les seues filials a paradisos fiscals), en les grans multinacionals (Google, Amazon i Samsung són les més defraudadores) i enles grans fortunes, que disposen de les SICAVs per tributar-hi a l’1 %.
Arcadi ha esmentat també quines són. al seu parer, les dues grans partides de diners que han deixat l’estat del benestar sense recursos:

– L’immensa despesa militar, xifrada en 52 milions d’euros diaris, despesa que s’ha vist incrementada en un 28 % l’últim any, tot i les retallades en la resta de ministeris.

– Els rescats bancaris, incomprensibles, ja que per llei el BCE garanteix fins a 100.000 euros els dipòsits dels seus clients.
A tal respecte, és partidari d’una banca pública i ètica, que aplique una política de total transparència respecte a les seues inversions.

En l’interessant col.loqui que ha tingut lloc després de la xarrada, i que s’ha estès al llarg d’una mitja hora, entre altres coses ha esmentat les grans afinitats que els uneixen amb les CUP, però també els dos punts de discrepància que han impedit fins ara que puguen formar un front comú: la insistència de la CUP a anar de moments sols i no coaligats amb cap altra força política, i l’àmbit territorial, que per les CUP s’ha de basar-se de manera innegociable en el conjunt del Països Catalans, mentre que per al Pocés constituent el seu àmbit d’aplicació volen que siga estrictament el del Principat.

Farem la revolució, i quan l’hagem acabat, la tornarem a fer”. Amb aquesta frase de la Teresa Forcades, Arcadi Oliveres va cloure la presentació d’un projecte il.lusionant i que sembla anar agafant poc a poc força al Principat.

La idea de poder realitzar alguna cosa similar al País Valencià es va comentar durant el col.loqui. Tant de bó! I davant tal possibilitat, Arcadi va mostrar la seua disposició a ajudar i col.laborar plenament en tot allò que calga.

Salut i molta sort per aquest magnífic projecte, Arcadi!

Patraix, València, a 21 de novembre de 2013.



  1. No existeix ni un sol independentista per raons exclusivament econòmiques.

    L’Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades tenen moltes dades dels “culpables” de la crisi (banquers, empresaris i el capitalisme internacional… Sols els hi manca al “poder jueu”, però tot vindrà, i sino temps al temps).
    El que no diuen ni critiquen -i si algú els hi fa memòria [seguint l’eslogan tant manit fa anys de “pensar globalment, actuar localment”] li diuen “demàgog” o “això ara no toca”-, són els privilegis que al nostre pais tenen molts “ex” polítics (sous vitalicis, cotxes, secretariats i despatxos pagats amb diners públics) i l’Església a la qual tots dos pertanyen (la catòlica romana).

    Jo això del Procés Constituent sempre he cregut que és un moviment per desmembrar encara més el moviment independentista, i un dels molts intents fets realitat per el nacionalcatolicisme/jesuïtisme per no perdre pistonada i per continuar xupant poder.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent