La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Ara es compleixen 3 anys del terratrèmol d’Haití… però la devastació del país va començar fa segles!

Ara fa 3 anys, el 12 de gener de 2010, un devastador terratrèmol va sacsejar Haití.

Tres-centes mil persones van morir en el sisme, hi va haver innombrables ferits i altres dos milions més van quedar sense llar.

El trist aniversari ha passat una mica de puntetes en la majoria dels mass media, només limitant-se a traure algunes fotografies de les condicions en les que segueixen vivint molts milers d’haitians i fent-se ressò d’algunes denúncies sobre la seua situació realitzades per organitzacions humanitàries internacionals, com Amnistia Internacional, Creu Roja o Metges Sense Fronteres.

Perquè efectivament, la realitat és que passats tres anys del terratrèmol, només s’han construït sis mil noves habitatges, i encara hi han 347.000 haitians que viuen, o millor dit malviuen, en 496 campaments temporals. Segons Amnistia Internacional, les condicions en aquests campaments són de “manca d’accés a l’aigua, sanejament i eliminació de residus”, i les dones i els xiquets estan exposats a “agressions i violacions”.

A més, segons denuncia l’organització, “molta gent (s’estima que unes 80.000 persones) d’aquests campaments improvisats també viu sota el constant temor a ser desallotjats per la força (de terrenys privats). L’actual política d’habitatge del Govern sembla estar més enfocada a evitar que la gent visca en les places públiques que a oferir habitatges segures”.

Amnistia Internacional, que juntament amb Creu Roja van confirmar la situació catastròfica en que viuen els desplaçats pel sisme, van dir que les condicions de vida als camps de refugiats són hui en dia pitjors que les de fa 3 anys.

Entre 2010 i 2011, 60 països de tot el món es varen comprometre a aportar més de 9.900 milions de dòlars per a la reconstrucció de l’illa en un termini de deu anys. Poc més del 50% de la suma promesa, 5.300 milions de dòlars, han estat lliurats fins ara i el gruix dels diners ha estat invertit en el pagament d’aliment i menjar per als supervivents.

Metges Sense Fronteres, l’organització que s’ha fet càrrec del gruix de les víctimes de l’epidèmia de còlera que ha matat més 7.500 haitians des d’octubre de 2010, també ha assenyalat la devastació existent en el sistema nacional de salut. “El procés de transició ha estat massa lent. Les institucions haitianes són febles, els donants no han mantingut les seues promeses, i el govern i la comunitat internacional han fallat en establir prioritats clares”, va declarar un portaveu de l’organització al país.

Coneguts aquests fets, inevitablement m’assalten algunes preguntes.

Com, per exemple, la de si algú pot imaginar que si el terratrèmol haguera afectat amb aquesta magnitud a un país com ara Alemanya, Estats Units o Canadà, la situació de les persones que hagueren quedat sense llar en aquests països seria similar a la que pateixen hui els haitians, tres anys després de la catàstrofe.

És evident que Alemanya, EUA i Canadà són països immensament més rics i amb una estructura constitucional moltíssim més consolidada que la que té Haití, però independentment d’això, algú pot imaginar que 350.000 alemanys, nord-americans o canadencs estarien vivint en campaments transcorreguts 3 anys, si aquesta catàstrofe haguera passat en els seus respectius països?

La resposta al perquè els haitians segueixen estant com estan és més complexa que la de recórrer als típics tòpics de la immensa pobresa que pateix el país, o la manca d’interès o de solidaritat internacional, que per suposat també.

Perquè, al meu entendre, la devastació a Haití va començar moltíssims anys abans del terrible terratrèmol de fa 3 anys, una devastació històrica en la què el colonialisme i els seus successius governs titelles han tingut molt a veure, com ara a continuació hi exposaré.

La tragèdia succeïda a Haití i el perquè segueixen hui estant en la situació en què estan, transcorreguts ja 3 anys des que va succeir, ens fa rememorar coses que fàcilment oblidem o que desconeixem, o que deliberadament els mass media ens oculten o ens fan oblidar.

Haití és el país més pobre del continent americà i un dels més pobres del planeta.

No obstant això, potser molts no sàpiguen que Haití va ser el primer país independent d’Amèrica sorgit d’una revolució duta a terme per esclaus, aqueixos esclaus que els europeus vam arrencar de casa seua al continent africà i els portaren a Amèrica en condicions infrahumanes a treballar en les plantacions de canya de sucre, i que, a força d’intensificar els conreus per extreure el màxim benefici, varen acabar amb un sòl abans molt fèrtil.

Haití era en el seu moment la colònia més rica de França, la qual cosa li va valdre el nom de “la Perla de les Antilles”.
La cobdícia insaciable de la metròpoli acabà de convertir-la en un erm, deixant una herència per a generacions futures de pobresa i desolació.

El monocultiu de la canya de sucre va produir la sobreexplotació de la terra per sobre de la capacitat de reposició del sòl en els seus nutrients, el que unit al pagament del Deute extern i les polítiques d’ajustament estructural a canvi de crèdits concedits pel BM i l’FMI en condicions molt desavantatjoses, va portar al país i a la seua població a la misèria més absoluta.
Aquesta situació va conduir als haitians a haver de cercar la llenya per poder cuinar els seus aliments a les muntanyes més properes, el que va provocar la desforestació dels seus rics i abundants boscos i la posterior desertització d’una bona part del país.

Cancel.lar aquest Deute extern, molt superior al que el país rep en ajuda, constitueix realment una obligació moral.

Però es que a més un sentit de la justícia més ampli ens obligaria, no només a cancel.lar-la, sinó a assumir i pagar el deute ecològic contret amb el poble d’Haití per tanta natura exhaurida com a conseqüència de llargs anys de barbàrie colonial.

I també seria de justícia reconèixer l’enorme deute contret pel antic món colonial i esclavista cap els esclaus negres, per un treball arrencat per força amb moltíssima violència i sofriment, i que constitueix un gran deute històric que Occident té amb el poble d’Haití per tants anys d’humiliació, de saqueig i de genocidi continuats.

Però encara tenim més deutes amb aquest país.
Tota Amèrica i el món sencer devem a Haití l’abolició de l’esclavitud, arran de la seua independència arrencada al Govern francès el 1804, la qual va constituir la primera revolució d’esclaus que va triomfar al món.

El Govern de la jove i xicoteta República d’Haití va enviar naus, armes i soldats a Simón Bolívar quan aquest li va demanar ajuda el 1816 en el seu aixecament contra la Corona espanyola, amb l’única condició que en tots aquells països que s’anaren alliberant s’abolíra l’esclavitud, condició que, per cert, no sempre es va complir.

I a més hi ha coses que no se saben perquè no es diuen, com per exemple que la immensa pobresa d’aquest país té el seu origen pel gran deute que va haver de pagar durant més d’un segle al Govern francès com a preu a la “gosadia” de rebel.lar-se contra el jou colonial i esclavista, deute que li va asfixiar en moments tan importants com van ser els de la seua naixent independència.

Perquè les potències occidentals van veure en el triomf de la revolució d’esclaus a Haití un perillós exemple que podria contagiar a la resta del continent. I per això van decidir aïllar i no reconèixer diplomàtica ni políticament la nova República lliure.

França, la seua antiga metròpoli colonial, va condicionar el seu reconeixement al pagament d’una indemnització de 150 milions de francs or, el que era completament inassumible per al jove país.
El pagament del deute es va acabar de fer el 1938… 134 anys després del seu alliberament! A canvi d’aquesta fortuna, França va reconèixer a la República d’Haití, però no ho va fer cap país més.

En aquells dies, el país ja no pertanyia des de feia molts anys a França… sinó als bancs nord-americans!

Perquè abans que acabara el pagament d’aquest deute, els marines nord-americans havien desembarcat al país el 1915 per quedar-se fins l’any 1934. I el primer que van fer quan van envair el país va ser ocupar la duana i l’oficina de recaptació d’imposts, i van retenir el salari del President haitià fins que aquest va acceptar signar la liquidació del Banc d’Haití, perquè passara a convertir-se en una sucursal del Citibank de Nova York.

Quan els soldats nord-americans es van retirar del país, van deixar-hi una Guàrdia Nacional perfectament instruïda per impedir qualsevol tipus de reforma social o democràtica que poguera atemptar contra els seus interessos.

El llarg saqueig colonial durant segles i l’extenuació del les seues fèrtils terres, el inassumible deute que li va imposar la seua excolònia, l’aïllament i boicot internacionals que van seguir a la seua independència, l’ocupació militar nord-americana que va perpetuar el saqueig de les seues riqueses i va impedir qualsevol tipus d’avanç social i de democràcia, les posteriors dictadures mantingudes per Estats Units, com van ser les dels Duvalier pare i fill durant quasi trenta anys, o els governs titelles com va ser el de Jean Bertrand Aristide, l’ex-salesià populista que es va deixar comprar pel FMI i el BM, i que va sembrar el caos al país… aquestes són les veritables causes de la devastació d’Haití, molt més fins i tot que el gran terratrèmol que va succeir fa tres anys.

I més recentment, Haití va haver de fer front a una greu crisi alimentària que va provocar fam en gran part de la seua població, com a conseqüència de la pujada del preu de l’arròs.
L’arròs era un dels aliments bàsics de subsistència dels haitians, i del qual vivien bona part dels seus camperols. Però un dia aquests es van veure obligats a deixar perdre els seus camps, en no poder competir amb els preus del cereal subvencionat que entrava al país procedent dels Estats Units. Aquesta situació perversa i irreversible, que podríem qualificar de terrorisme econòmic institucionalitzat permès per l’Organització Mundial del Comerç (OMC), va portar a molts d’ells, després d’abandonar les seues plantacions i casa al camp, a instal.lar-se al voltant de la seua capital, on vivien ja prop de tres milions de persones amuntegades en un xicotet territori.

Coneguts aquests antecedents, podem imaginar en quines condicions de misèria vivien els haitians que habitaven a la capital Port-au-Prince i als seus voltants el dia que es va produir aquell terratrèmol de magnitud 7.3, i quina seria la feblesa dels seus habitatges, normalment auto construccions sense fonaments.

Un terratrèmol d’aqueixa magnitud haguera produït, sense dubtes, danys importants a qualsevol ciutat del món on hi haguera ocorregut, però en absolut una devastació i l’enorme tragèdia humana que va produir a Haití, on centenars de milers de febles habitatges es van desplomar com un castell de cartes sobre els caps dels seus mísers habitants.

Haití va nàixer pobre, però amb la dignitat dels que es rebel.len contra la injustícia i no es deixen aixafar, però pobra, tremendament pobra. 

Haití va nàixer pobre per atrevir-se a no ser esclava, com va dir Eduardo Galeano.

Patraix, València, a 14 de gener de 2013.

                                             



  1. Si a açò afegim la, espere, propera reemissió de la TV3 a través dels repetidors d’ACPV després de la sentència del Tribunal Suprem, l’avanç sobiranista que s’està produint a Catalunya que podria provocar un cert efecte “contagi” entre certs sectors polítics i socials valencians

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent