La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Allà on la “mercadona-tècnia” de Juan Roig no hi arriba.
Fa uns dies un estudi de Deloitte, la primera firma privada de serveis professionals del món, va publicar un estudi ‘Global powers of retailing’ en què Mercadona apareixia en el lloc número 42 de les majors empreses de distribució per vendes minoristes al món, per davant fins i tot d’Inditex o d’El Corte Inglés.
El seu president, Juan Roig, apareix a la revista Forbes com la segona fortuna de l’Estat espanyol amb més de 5.800 milions d’euros acumulats, un home que sempre que parla en públic ho fa per exigir que treballem més, amb menys salaris i menys cobertures socials, tal i com ho fan els xinesos.
L’any 2011 superava per primera vegada en xifra de facturació a El Corte Inglés.
Aquestes i altres notícies relacionades amb la imparable expansió de l’empresa de Juan Roig són titulars freqüents en els mitjans de comunicació. Una empresa que la “mercadona-tècnia” ha convertit en modèlica, fonamentalment en quan a les relacions laborals amb els seus empleats.
Per què hi ha una altra realitat molt menys divulgada i deliberadament amagada pels mitjans d’informació generalistes, que té a veure amb mobilitzacions que és produeixen per part dels treballadors contra la direcció de l’empresa.
Els sindicats convocants solen ser la CNT o la CGT, i els motius solen estan relacionats amb acomiadaments i sancions de persones crítiques contra la seua política de recursos humans.
Pràctiques com les de eliminar tota competència i la de derivar bona part de l’explotació social a les seus empreses proveïdores, formen part de la seua visió estratègica.
La seua política de fidelització de la clientela, l’anomenada SPB (Sempre Preus Baixos), es basa en aconseguir els preus més baixos possibles de les empreses proveïdores sense rebaixar substancialment la qualitat estàndard. I això te un alt cost social. Allò que els empresaris deixen de guanyar amb les seues relacions comercials amb Mercadona, l’han d’extraure de l’única forma possible: explotant les seues persones treballadores al màxim.
De Juan Roig afirma el digital “El Economista”: “L’empresari ha construït el seu model de negoci quasi com una religió, amb uns manaments dels quals és únic autor, però també el principal predicador per garantir que no s’obre cap escletxa en la fe exigida a la seua comunitat de fidels amb els treballadors i els proveïdors com a protagonistes”.
Malgrat la seua considerable plantilla, és molt difícil trobar treballadors disposats a donar un testimoni crític del que passa a l’empresa. Hi ha molta por entre els treballadors, no només pel seu lloc de treball, sinó també per si l’empresa poguera prendre represàlies contra algun familiar que “està dins”.
El que passa a l’interior de cada un dels centres de treball sol quedar dins de l’àmbit “privat”. Però afortunadament els és impossible controlar la dissidència, o la gent que ha eixit de l’empresa i compta lliurement el que hi ha vist i viscut.
Així, per exemple, per accedir a la paga anual de beneficis, cal sotmetre’s a una avaluació que demostre que s’han complert tots els requisits, i no tindre actes per haver fet alguna cosa malament. Negar-se a passar aquest examen constitueix un incompliment de les normes de la botiga i és una cosa mal vist per l’empresa. No superar aquest examen durant dos anys consecutius és motiu d’acomiadament, i el de tindre tres actes, també.
En cas de malaltia, s’està obligat a acudir al metge d’empresa, qui tracta de convèncer que, en comptes d’agafar la baixa, s’agafen dies de descans. Qui tot i així agafa una baixa, passa a estar mal vist dins de l’empresa. A més hi ha una gran pressió per part dels companys perquè no s’agafen baixes, ja que “repercutiria negativament en el col.lectiu”.
Hi ha una gran competència entre les diferents botigues “per ser la més modèlica, la que més productes ven”. Davant el descens de vendes s’accentua la pressió sobre tots els treballadors. Els coordinadors són amenaçats i, al seu torn, aquests amenacen els treballadors al seu càrrec, els quals es veuen obligats a aclaparar els clients per donar eixida als productes peribles.
Les conseqüències del “mètode Mercadona” sobre la plantilla són molt perjudicials per als seus treballadors. Sotmesa a una gran pressió, són freqüents l’estrès, les depressions, les ruptures de parella, les malalties psicosomàtiques, etc.
De fet Mercadona té contractat a través de la mútua una extensió del servei amb especialistes en salut mental. Segons un metge psiquiatre psicoanalista que va treballar per a Mercadona durant uns anys, “el volum de treball era molt considerable, es guanyava molts diners… Els pacients arribaven a la consulta molt necessitats de teràpia”.
Aquesta és solament un part de la cara oculta de la Mercadona que no es veu i que es censura, més enllà dels tòpics de l’empresa modèlica i de la imatge d’empresari triomfador de mirada serena, d’àmpli somriure i de braços creuats que ha estandaritzat Juan Roig.
Patraix, València (L’Horta), a 19 de novembre de 2013.