La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
Al PP valencià li crien pèl les granotes: Montoro i Monago reconeixen l’existència del “País Valenciano” i dels “Països Catalans”!!
Ahir escrivia un apunt en aquest bloc en el qual, en un to a mig camí entre jocós i sorneguer, em referia al fet que el ministre d’Hisenda espanyol, Cristobal Montoro, en una entrevista que li varen fer a la TV3 el passat dimarts, en un moment donat, parlant de la vaga de farmàcies que tingué lloc a Catalunya, havia esmentat textualment el terme “País Valenciano”: “Ahora estamos hablando de los farmaceúticos de Catalunya, pero la hemos tenido igual en el País Valenciano, o no se acuerda? …” declarava el senyor Montoro.
“País Valencià”… una de les expressions que la inquisició del Partit Popular valencià ha estat perseguint amb més acarnissament i rancúnia des de l’època de la “Batalla de València”, pel que de suggeriment de pertinença al projecte dels “Països Catalans” hi implica, segons l’esquizofrènica interpretació dels seus inquisidors, entre ells el diputat a les Corts Valencianes Rafael Maluenda.
En el meu apunt donava compte de la irada reacció del diputat popular al seu Twitter, en el qual admetia sentir-se “avergonyit” del “desconeixement” de Montoro i demanava “perdó a tots els valencians” per haver eixit de la boca del ministre semblant afront.
Recordava jo que aquest cavaller era el que deia haver hagut de prendre’s una “pastilla” per la impressió que li havia produït el visionat de l’exposició que la Generalitat va realitzar l’últim 25 d’abril, per la gran quantitat de “quatribarrades” i d’expressions de “País Valencià” que hi contenia.
Doncs be, si no vols caldo… pren-ne dues tasses!
Perquè ahir mateix, un altre destacat dirigent del PP espanyol, en aquest cas el President d’Extremadura Jose Antonio Monago, gens sospitós de catalanista, per cert, en fer unes declaracions al voltant del model de finançament fiscal espanyol, va englobar el País Valencià dins del seu veritable marc nacional: els “Països Catalans”, i a més dit així textualment, en català, potser en voler fer gala que ell també, com Aznar, parla “català en la intimitat”.
Aquestes van ser les paraules textuals de Morago: “Si Extremadura y Portugal tuvieran la red de cercanías, el tren de alta velocidad y los ejes de transporte de mercancías hacia Europa, tendríamos una economía no solo más grande que la de Cataluña, sino que la de todos ‘els Països Catalans’…”. El president extremeny no s’equivocà i sabia molt bé el que volia dir, ja que d’una banda esmentava a Catalunya i per un altra a “els Països Catalans” de manera textual. No es pot atribuir, doncs, a un error en les seues declaracions, en voler referir-se només a Catalunya a l’emprar aquest terme, com els hauria agradat excusar-li els seus col.legues del PPCV.
Si despús-ahir el senyor Maluenda devia prendre una altra pastilla per poder suportar la impressió d’escoltar al seu ministre espanyol el mot “País Valencià”, no em vull ni imaginar quina serà la seua reacció en escoltar les declaracions de Monago Probablement deixarà esgotades de pastilles totes les farmàcies de València!
I és que malgrat tot el seu aparell inquisitorial i propagandístic, el PP valencià no és capaç ni de convèncer al seu propi partit de l’evident realitat nacional que constitueixen els Països Catalans.
Independentment de les impresentables declaracions de Monago en referir-se als suposats “privilegis” en les comunicacions que tenim a Catalunya i als Països Catalans, potser el sorprenent esment d’aquest terme per la seua part obeïsca a un intent de “cabrejar” dialècticament al president Fabra davant les repetides al.lusions que ha realitzat darrerament, en parlar d’aquelles comunitats que s’estan beneficiant del model fiscal espanyol (com ara Extremadura, entre d’altres) en detriment de les finances valencianes, a les quals el president extremeny ha respost, també repetidament, negant cínicament aquesta evidència i acusant catalans i valencians de voler trencar el principi de “solidaritat” interterritorial consagrat en la Constitució espanyola, és a dir, l’espoli institucionalitzat.
I és que fins i tot ells mateixos s’han adonat que nosaltres i ells (els espanyols) som incompatibles.
Patraix, València, a 15 de novembre de 2013.
PD: Ací vos deixe els vídeos d’aquestes dues intervencions.
Supose que aquells que defenen els “països catalans” tindran alguna base mes enllá que la de una cultura propera i una lleungua comuna, si no, podriem aleshores entrar a debatre la pertinensa a una unitat política de la majort part de sudamérica amb España en uns hipotètics “Paises Españoles”
Gràcies per la resposta i disculpa el meu valencià (soc castellanoparlant).