La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

Publicat el 14 d'abril de 2013

Així no, senyors de CDC. És un error renunciar a la construcció de la nació completa.

Avui La Vanguardia es feia ressò de la notícia que el Govern de la Generalitat i Convergència i Unió havien pres la decisió de reduir el “activisme catalanista” (sic) en les comarques catalanes del Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir, Alta Cerdanya i la Fenolleda (aquesta última de llengua occitana), que conformen el departament francès dels Pirineus Orientals.

El motiu principal per haver pressa aquesta decisió: establir una millor relació amb París i afavorir una més fluida cooperació amb la República Francesa en els plànols diplomàtic, econòmic i cultural.

 

Això implica que Convergence Démocratique de Catalogne, federació de CDC a Catalunya Nord, serà dissolta, sota el paraigua dels dolents resultats electorals obtinguts fins a hores d’ara. “Un desastre. L’intent d’obtenir representació electoral a França ha estat un veritable fiasco”, assenyalava per a La Vanguardia un alt dirigent de CDC.

El diari també apuntava que CDC havia suggerit a ERC que fera el mateix amb la seua organització a la Catalunya Nord, per “evitar l’animadversió de l’Estat francès i simplificar les línies d’actuació del projecte sobiranista”.

La delegació de la Generalitat a Perpinyà continuaria funcionant, però es convertiria en una subdelegació de l’oficina de la Generalitat a París, segons van assenyalar a aquest diari fonts del mateix govern català.

El diari segueix assenyalant que el propòsit del Govern de la Generalitat és el de llançar a París senyals clares i evidents que el projecte sobiranista català es circumscriu al Principat, sense enfocament irredemptista. “Ni cap al nord, ni cap al sud”, segons paraules textuals d’un membre del Govern a La Vanguardia.

Aquest fet i aquestes declaracions van en la mateixa línia del que va ser l’eliminació de la corresponsalia de TV3 a Catalunya Nord i Andorra fa unes setmanes, o el veto a la inclusió en la Declaració de Sobirania aprovada el gener passat al Parlament del Principat d’una declaració molt més nítida i contundent del que és i representa la unitat nacional del territori que s’estén des de Salses a Guardamar i des de Fraga a l’Alguer.

No se… potser siga un pas tàctic pensat i repensat a la cuina de CDC en la idea d’enfortir relacions i aplanar el camí cap a aquest primer objectiu que seria el de la formació del segon estat català després d’Andorra, el del Principat de Catalunya.
Però seria un error estratègic fatal de conseqüències letats per a tots nosaltres, inclòs el Principat, oblidar l’objectiu global, el veritable i únic “objectiu” que no pot ser un altre més que el de la unió de tots els nostres territoris sota formes de governs sobirans i lliures del vassallatge actual a Espanya i França, i a Itàlia en el cas de l’Alguer.

Joan Fuster ho va deixar molt clar: “O ens recobrem en la nostra Unitat, o serem destruïts com a poble”.

I Lluís Llach ho va descriure a la perfecció en al.ludir a Fuster amb aquestes paraules: “Nosaltres estàvem acostumats a ser catalans petits, i ell ens va obrir la porta d’una catalanitat molt més complexa, molt més àmplia, molt menys egoista, molt més plural, molt diferent. […] Molts catalans del Principat no s’adonen que el nostre projecte, només català, sense els Països Catalans, és molt pobre, s’acaba molt aviat. En canvi, el projecte de futur dels Països Catalans és molt engrescador, perquè és més complex i més ric. I el mestratge de Fuster és cabdal.”

La independència del Principat no pot ser considerada més que com el primer pas cap a l’alliberament i la independència del conjunt del Països Catalans.

Patraix, València (L’Horta), a 14 d’abril de 2013 (dia de la República espanyola)

 


  1. si totalment d’acord, però mentre a valencia i balears tinguin majoria absoluta del PP no hi ha res a fer no?, això també és democracia, si ells no volen no els poden pas forçar oi?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent