La paella mecànica

L’accident nuclear de Fukushima ha suposat un abans i un després en la manera amb el què la població mundial veu l’ús de l’energia nuclear.

Algunes de les conseqüències polítiques més destacades que va produir el succés, van ser les següents:

-A Alemanya Angela Merkel, després de reunir un gabinet de crisi, va comunicar que faria comprovar la seguretat de les 17 centrals nuclears existents al país.
Es va establir una moratòria de tres mesos sobre una llei que havia estat aprovada el setembre anterior per estendre una mitjana de dotze anys la vida de les centrals nuclears alemanyes. El dia 15 de març, Merkel va anunciar el tancament preventiu de set de les 17 centrals nuclears actives, totes les construïdes abans de 1980.

-El comissari europeu d’Energia, Günther Oettinger, va afirmar que havia de comprovar-se la seguretat en les centrals més antigues, sense descartar el tancament d’aquelles que calguera.

-A Suïssa, la ministra d’Energia, Doris Leuthard, va anunciar que el govern havia decidit suspendre tots els processos d’autorització de noves centrals nuclears fins que es examinara la seguretat de les ja construïdes.

-El govern d’Àustria (la constitució prohibeix la instal.lació de plantes nuclears al seu territori) va demanar que es dugueren a terme proves de resistència a totes les centrals nuclears europees per veure-hi els nivells de seguretat.

-A Veneçuela es va cancel.lar temporalment el programa d’instal.lació de centrals nuclears.

-A Itàlia, el partit Itàlia dels Valors i la Federació dels Verds va convocar un referèndum sobre l’energia nuclear.
Aquest es va celebrar el 13 de juny del 2011 (encara que havia estat convocat abans de l’accident de Fukushima). La població va rebutjar tots els temes plantejats amb una participació superior al 50% (amb rebuigs d’entorn del 95%), per la qual cosa les consultes van passar a ser vinculants per al Govern.

Aquest diumenge 10 de març, coincidint amb el 2n. aniversari de la catàstrofe de Fukushima, la plataforma Tanquem Cofrents ha realitzat una acció reivindicativa en un dels monuments emblemàtics de la ciutat de València: les Torres de Serrans.

Passe a reproduir el comunicat fet per la plataforma en la seua pàg. web: http://tanquemcofrents.blogspot.com.es/:

“La plataforma “Tanquem Cofrents”, que agrupa les principals organitzacions ecologistes del País Valencià, i també sindicats i altres organitzacions de la societat civil valenciana, ha realitzat en el matí del diumenge 10 de març una acció reivindicativa a la ciutat de València, coincidint amb el 2n. aniversari del desastre de Fukushima.

L’acció, en la qual han participat una quinzena d’activistes, ha consistit a despenjar dues pancartes gegants en la façana d’un dels monuments més emblemàtics de València, les torres de Serrans, en les quals s’expressaven els dubtes sobre l’estat de la central nuclear més pròxima a València (només 55 km), la central de Cofrents, i se n’exigia el tancament immediat. 

Pel que fa a aquesta qüestió, Tanquem Cofrents ha volgut recordar que la central ja du quasi 30 anys de funcionament, que acumula un ampli historial d’avaries i accidents que posen en dubte el seu nivell de deteriorament i que les proves d’esforç a què s’ha sotmés –com també la resta de les centrals europees– arran del desastre de Fukushima, a més de ser incompletes, les han dutes a terme els mateixos treballadors de la central, la qual cosa lleva credibilitat als seus resultats.

Durant l’acció, que ha sigut absolutament pacifica i no ha produït cap tipus de dany ni a persones ni al monument, s’han presentat una vintena de policies nacionals que han realitzat identificacions i escorcolls indiscriminats, fins i tot als ciutadans aliens a l’acció que passaven pels voltants del monument i han expressat la seua simpatia per l’acció i els seus objectius.

Aquesta acció s’emmarca dins d’una multitud de mobilitzacions simultànies durant el cap de setmana en diverses localitzacions de tot l’estat, coordinades per la CEAN (Coordinadora Estatal Antinuclear) per tal d’exigir l’abandó de l’energia nuclear, tal com ho han decidit altres països, com ara Alemanya, Itàlia, Bèlgica o Suïssa; i també la transició cap a un model energètic diferent, més just, sostenible i barat, basat en l’estalvi i l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables.
Aquestes accions a Espanya coincideixen també amb nombroses mobilitzacions en molts altres països per a “commemorar” l’accident de Fukushima i els enormes perjuís a la salut de la població japonesa, els centenars de milers de persones desplaçades, que han vist destruït el seu futur, i les gegantines despeses que suposen i suposaran en el futur la neteja de la contaminació radioactiva, les compensacions a agricultors, ramaders i pescadors que han vist la seua producció contaminada i per tant no la poden vendre, el reallotjament dels desplaçats i el desmantellament dels reactors destruïts, que es calcula que tardarà en fer-se 50 anys i per a la qual cosa caldrà desenvolupar noves tecnologies en robòtica i altres camps.

Tanquem Cofrents considera que el desastre de Fukushima va ser molt pitjor que el que es va voler vendre a l’opinió pública en un principi, dins de la política habitual d’opacitat i falta de transparència de les empreses nuclears, i ha posat de manifest, per si no hi havia prou amb la catàstrofe de Txernòbil, l’accident d’Harrisburg i molts altres accidents, que l’energia nuclear és summament perillosa.

Tanquem Cofrents també vol denunciar que l’energia nuclear és molt cara, com ho demostra el tancament de la central de Garoña l’any passat, o els de les centrals nord-americanes de Crystal River (Florida) i Kewanee (Wisconsin) aquest mateix any, totes les quals disposaven de llicència per a continuar operant i que tanquen per motius econòmics, i que els enormes beneficis que obtenen les empreses elèctriques nuclears són degudes a les enormes subvencions directes i indirectes que reben per part dels estats.

Així mateix, Tanquem Cofrents vol remarcar que a més dels problemes indicats anteriorment i altres, com la gestió dels residus i l’enorme consum d’aigua, les centrals nuclears són absolutament innecessàries ja que el sistema elèctric espanyol està absolutament sobredimensionat i, a més, es pot compensar la producció nuclear amb mesures d’estalvi i eficiència energètics i amb l’ús d’energies renovables.
Fins i tot les noves energies renovables ja produeixen més electricitat que la nuclear, com ho demostra un dada concreta: tot i el boicot del govern espanyol a les energies renovables, des de novembre, és a dir, 4 mesos consecutius i el que portem de març, una sola energia renovable, l’eòlica –i sense comptar l’aportació de la solar i la biomassa–, és la primera font de generació elèctrica a Espanya, molt per damunt de la segona, que ha sigut la nuclear; les energies renovables, en el seu conjunt, superen ja el 45% de la generació elèctrica total en el que portem d’any.”
(Plataforma Tanquem Cofrents)

Patraix, València (L’Horta), a 12 de març de 2013.