La paella mecànica
"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)
#14-NOVEMBRE#VAGA GENERAL# Aturem tots plegats el tsunami neoliberal que amenaça la nostra condició d’éssers humans en voler convertir-nos en esclaus de les corporacions.
Diu Eduardo Galeano que “el nostre enemic principal no és l’imperialisme, ni la burgesia, ni la burocràcia… és la por, i la portem endins”.
I deia Domitila Barrios, minera boliviana, una de les cinc dones que, amb la seua vaga de fam, va provocar el 1978 la solidaritat de tots i la caiguda de la dictadura boliviana: “No siguem babaus… juntem-se. Nosaltres, allà a Bolívia, ens ajuntem. Encara que siga per a barallar-nos, ens ajuntem. Perquè, dic jo, ¿hi ha dents si no s’ajunten a la boca? ¿Existeixen els dits si no s’ajunten a les mans?”….
Vivim moments de radicals contradiccions, aquells en els què Marx exigeix ??lluitar per la llibertat i la igualtat entre els homes, moments en els què la progressia de saló segueix a la babau dreta i, juntes, parlen de simples problemes conjunturals.
Intenten ocultar-nos que podem estar vivint el preludi de profunds canvis estructurals i, tots ells fidels còmplices dels terroristes neoliberals que van causar la crisi, pretenen reconstruir el món a la seua imatge i conveniència.
En temps d’abús i d’injustícia com els que vivim, la vaga és un dret davant de l’atropellament, n’és un arma irrenunciable que va nàixer de l’anarquisme i d’un Marx sense “ismes”… Caldria tornar a aquells temps, per a assabentar-nos que la vaga, arma poderosa i temuda pels poderosos, és incontrolable, n’és germen d’insurrecció algunes voltes, que provoca temors fins i tot en Engels.
Com va dir Rosa Luxemburg poc abans de ser assassinada, les vagues importants han de ser polítiques i buscar canvis estructurals.
És cert que els sindicats majoritaris són avui en dia part de l’aparell de l’Estat, però de segur naixeran noves lluites, i una a una, en fàbriques, barris, pobles, ciutats, escoles… es crearan noves estructures al seu voltant… És l’esperança.
Com va dir Walter Benjamin, filòsof marxista alemà, “la lluita de classes és la lluita per les coses tosques i materials, sense les quals no hi han coses fines i espirituals.
Convé ara també recordar al Mao que deia que una espurna és capaç d’incendiar un prat, i saber que la Vaga General, conquesta i arma obrera, no és un joc com avui sembla, i que, a falta d’una altra cosa i malgrat els que la convoquen, cal recolzar-la… i veure que passa.
Patraix, València (L’Horta), a 14 de novembre de 2012.