El Cau de l'Ós Bru de Taradell

L’europeisme, de fondes arrels culturals, sempre m’ha semblat d’un desfermat snobisme burgès.

I és que les seves arrels sempre es fixen en l’alta cultura d’un continent pagat d’ell mateix, però farcit de sobrepujats egocentrismes estatals, empresarials i personals, si m’apures.

Els estats, aquest invent industrial que va substituir els antics reialmes, segueixen batallen pels seus interessos en el si d’un monstruós conglomerat institucional que es diu europeu, però el funcionament del qual respon més a  pressions interessades de qui remena diner que no pas a les necessitats comunes de la gent de peu pla.

Només cal passejar pel barri europeu de Brussel·les per veure que Europa és dels grups de pressió i que el dia a dia de la direcció continental és a les antípodes de les quotidianitats de les persones que vivim dins d’aquest mal-anomenat vell continent. O és que el continent europeu és més antic que els altres? Potser nosaltres som l’autèntica pangea i la resta parracs de terra navegant a la deriva?

Aquestes reflexions venen a tomb d’un parell d’informacions d’aquesta setmana:

La primera és l’arribada de Pegida a Catalunya, essencialmisme desbocat, el retorn de la caça de bruixes contra veïnes i veïns del continent, sota l’excusa d’un terrorisme global engreixat en les clavegueres de la diplomàcia internacional pels mateixos grups de pressió que alimenten aquesta Unió Europea feta des de dalt, des de les mateixes elits que l’alimenten culturalment des de fa segles.

La segona és el cicle de conferències que el Born Centre Cultural va iniciar aquesta setmana picant l’ullet a aquesta Alta Cultura Europea amb un títol que veu directament d’un d’aquests cosmopolites que, beneurats som els seus lectors, il·lumina la nostra Europa Unida al mateix nivell que els prohoms que serveixen d’excusa per reflexionar sobre la Catalunya actual i els seus reptes de present.

Europa ha de renéixer des de baix, abandonar el seu elitisme i construir-se a peu de carrer. D’altra manera, el discurs dels seus dirigents només servirà per atiar la por al diferent i, per aquesta via, alimentar la putrefacta Europa de pegides, plataformes i el més barroer dels sentiments nacionals: aquell que es creu ‘elegit’ d’entre els pobles de la terra com el millor i més excels de tots.