El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Yabal Sulayr (5ª part: Mulei Ben Hassen)

Deixa un comentari

El sol s?aixeca tard en aquesta raconada del Sulayr. Els dos errants rodamóns, també. Poc a poc, la llum de l’astre rei va guanyant terreny a les ombres de la nit. Ells, posen el seu llit al sol. És tot blanc de glaç i gebre.

Fan un mos a redós d?unes roques i emprenen el camí que els ha de permetre superar la Loma de la Alcazaba, un terreny tan erm i ressec com el que han vist en el jorn anterior. Un cop dalt, el camí es perd i un ramat de cabres salvatges que fugen com esperitades, sorprenen el pas dels dos errants cavallers que s’aturen a mirar-les.

Tornats a la realitat del camí, els dos errants s’aturen per estudiar el terreny mapa en mà. Davant seu, reconeixen el <i”>Culo Perro. Per la part més baixa d?aquest llom, és per on l?han de salvar. Camp a través van apropant-se a l?indret, tot creuant un menut rierol clapejat de les minses senyals de vida que hi ha en aquests cims a la tardor. Sembla ben bé un altre món. Tant diferent al seu! Tant contrastat amb els daurats i rogencs colors del seu Pirineu!

De cop, retroben traces de camí i un oasi de vida enmig del no res. Són a Laguna Hondera i el trànsit de persones que pugen de Trevélez els sobta. Havien estat tan sols fins aquest moment!

<i”> S?aturen, i el panxut errant aprofita per satisfer la sed que el seu greix li provoca. Donen un tomb pel lloc, xerren amb aquells que són de les vores del seu país, segueixen les passes d?alguns dels nouvinguts i, abans d?emprendre el fort desnivell que els separa de la Cuerda del Resuello, es miren el grup de rocs que conformen el Bivac de Siete Lagunas.

Al cim del Mulhacén una Mare de Déu assenyala l?ancestral tomba de Mulei Ben Hassen, el rei enamorat i és que:

Fa molts i molt anys, aquests cims eren cau de pastures i llegendes, llegendes d?una gent que havien travessat mars i muntanyes per a ser-hi presents. Diuen els que hi van ser que, en aquells temps tan i tan reculats, governava amb bona mà un assenyat manaire a qui anomenaven Mulei Hassen. Ai, però! L?ordre i el seny es perden quan apareix l?amor en la vida dels homes i aquest va suposar la fi d?un dels millors governants del Regne de Garnata.

Un dia que Mulei Hassen va anar a visitar la seva esposa Haixa, els seus ulls es van creuar amb els de la dolça i bella donzella Isabel de Solís, esclava cristiana del seguici d?Haixa. Pobre rei! Havia caigut en les arts d?una cristiana! Com podria oblidar aquells ulls? Com podria deixar aquella perla en tant lamentable situació?

Mulei Hassen no va poder dormir cap més nit des d?aleshores i, sempre, l?albada el trobava despert i amb els ulls fits als estels. Resolt com és un monarca, Mulei Hassen va convertir Isabel a l?Islam amb el nom de Zoraya (estel de l?albada), la va fer la seva muller i, no content amb això, va declarar-la la seva favorita i la va farcir d?atencions i de carícies.

Que en són de maldestres les arts de l?amor! Abstret amb la seva jove perla, no va veure com el país començava a anar de mal borràs empès per la seva rebutjada Haixa. L?astuta mestressa va aixecar la cort en contra seu i els enfrontaments i les disputes van acabar en una acarnissada guerra civil al Regne de Garnata.

Derrotat, Mulei Hassen va haver de fugir de la seva ciutat. Què trist és per un rei deixar Granada! Lluny del seu país, lluny de les belleses que havia viscut amb la seva estimada, el mandatari va morir a la fortalesa de Mondújar.

Zoraya, la seva estimada, i un grup de fidels partidaris van pujar les seves despulles al cim més alt de la serralada que envoltava els seus dominis. I, allà, en aquell indret privilegiat, a la vista de tots els seus antics súbdits, encara avui reposa el cos i l?ànima que han donat nom al cim més alt de la Península: Mulei Hassén Mulei Hassen Mulei Hasen Mulei Hacén. Mulhacén, l?inesborrable penyora a qui renuncia al seu reialme per amor!

Seguim?


  1. Fa uns 15 any, aquí vaig aprendre què és el "xotofritso". Vaig trigar una miqueta en entendre-ho… "Sí, hombre, er xoto, er hiho dela xota, fritso!". Ah! vaig pensar… d’aquí el que "Etá como una xota!".
    Bona passejada, Ós Brú!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.