Xarxes complexes
Deixa un comentari“Tot és relació. I qui s’ho mira amb ment oberta pot esdevenir un artista de la relació” [1]
En la dinàmica Xarxa de Biblioteques, el lector pacient, pot trobar-hi algunes joïes ciientífiques i literàries que ajuden a situar-se en el món d’avui.
Una d’aquestes joïes és “Xarxes complexes. Del genom a internet” de Ricard Solé. Una obra que posa a l’abast del lector agraït un corpus de coneixements que enllaça el genoma amb la neurona, i la natura amb internet. ¿Sabies que el cervell humà és tant complexe com l’univers i que el llenguatge és tant ric com la nostra galàxia?
Entendre el què som i el què ens envolta és la proposta condensada del manual d’en Ricard.
Aquest doctor en Física i professor d’Universitat, que, per la manera d’escriure, sembla no ser presoner del dialecte de les universitats, ha fet un titànic esforç de reflexió pedagògica per a servir-nos un conjunt de coneixements que, complexos per definició, s’apropen a la gent de peu pla, fent-nos partíceps d’uns descobriments que ens ajuden a entendre el món on som enxarxats.
Xarxes complexes ens mostra, amb un farciment d’exemples notables, com, superat el mecanicisme dirigit a satisfer un objectiu predeterminat, ens veiem abocats a seguir les ensenyances de la natura i el seu caos aparent. Un caos que esdevé complex i ordenat a base de còpia i la reutilització d’elements existents per a aconseguir un nivell d’eficiència i economia de recursos que sembla impossible de construir.
D’aquesta manera, la constatació empírica d’el doctor Solé desmenteix aquella afirmació cabreriana que diu que
“la Història, quan entra en detalls, perd volada èpica”
perquè la èpica de la Història rau en el fet que, encara que no ens ho sembli, tots estem connectats i ningú està sol. Aixó sí, la dinàmica fa que les connexions no siguin sempre les mateixes.
I és que, més enllà del 2.0 tant de moda aquests dies, ens trobem davant d’un teixit ric i viu que s’autoconstrueix dia rere dia i que, si segueix evolucionant, aprendrà a adaptar-se a qualsevol situació, això sí, sempre que pugui innovar a còpia de còpia i reutilització, tal com fan el nostre cervell o el propi llenguatge que utilitzem.
En parlar d’un teixit ric i viu, no em refereixo pas a Internet. Internet, o qualsevol altre xarxa digital, és només una peça de la malla que compartim. I és que, com diu Zygmunt Bauman,
“ara la societat és una xarxa enlloc d’una estructura: es percep i es tracta com una matriu de connexions i desconnexions”
i cadascun de nosaltres som un nus d’aquesta matriu dinàmica i ens connectem i desconnectem constantment d’altres nusos o nodes de la xarxa, en una societat líquida i veloç com no n’hi ha hagut mai cap abans…
… o potser si!