Viure ric
Deixa un comentari
En la vida, si tens la sort de treballar dignament, pots accentuar el camí amb moments memorables.
Aquest cap de setmana ens ha tocat posar un sublim punt i seguit en la nostra vida en comú.
La quitxalla amb els avis i nosaltres a una horeta llarga de casa, encimbellats d’alt d’un turó i gaudint d’una de les habitaciones especiales de Paradores.
En arribar al palauet amagat dins de l’immens castell de Cardona, una cafetera i els estris per a fer la beguda sense embrutar-te les mans. Damunt d’una tauleta, una deliciosa plata de fruita neta i tallada i una ampolla, en fresc, de cava brut, bombolletes justes i un sabor fenomenal.
L’Habitació Cardona del Parador de Cardona és un espai on el món fa twmps que es va aturar. Parets immenses, finestrals amagats rere cortines estampades que fan joc amb el dosell d’un llit on cal tenir voluntat de trobar-se i no perdre’s entre els llençols.
La tarda és de whisky i rom a la cafeteria de la Minyona. Al plasma gegant Nova Zelanda venç Sud-àfrica en l’esport ovalat.
I el Restaurant? L’Abad és un saló gòtic que fa les delícies dels historiadors. El sopar que ens hi serveixen desvetlla papil·les gustatives que creiem mortes. Els vins són tan rics com propers. Vins del Bages, caldos de Cardona mateix que semblen parits per acompanyar les menges que arriben a taula amb la lentitud dels bons sopars.
Hem entrat a quarts de nou i, quan ens n’adonem, les deu fa estona que han passat a millor vida.
Al matí, uns trucs a la porta. L’esmorçar que ens porten, amb el diari per companyia, podria alimentar un regimen d’infanteria. Ella menja un xic i torna al llit, jo m’explaio amb el menjar i, estirat al sofà, faig el cafè tot repassant la premsa i pensant que fàcil és acostumar-se a la vida de ric.
Per nosaltres, un instant, una nit, una desersió fugaç de la nostra classe social, dels nostres origens pagesos i menestrals.
Desconnectats del dia a dia i reconnectats als plaers més mundans, retornem a casa i retrobem uns menuts riallers que, en veure’ns tan calmats, se’ns fonen entre els braços. Tot plegat ens marca futures fugides de la nostra beneurada realitat