El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Vespre ruixat

Deixa un comentari

Una taula,
dues copes,
tres plats
quatre espelmes.

La son no vol venir i, estirat al llit com sóc, em miro el sostre i, seguidament, el seu bell rostre de marbre suau i adormit.

La son no vol venir i miro el rellotge i ja són les dues del matí.

La sento respirar i em tranquil·litza, però la son no vol venir i els ulls, oberts com plats, repassen l’estança i volten pels llençols i s’enganxen a les parets i es fixen en la roba penjada a l’armari i… les orelles intenten sentir el soroll del carrer, però només es fixen en un rossegar curiós que el cervell no sap identificar.

De cop, un conill!

Un conill que puja al llit, se’m planta davant del nas i em dona la bona nit.

El conill porta un barret de copa alta i ulleres de pasta gruixuda. A la mà, un contracte, i, quan tanco els ulls un instant, sento el seu alè a frec de llavis.

En obrir de nou els ulls, el conill ha fugit i em giro de nou un xic, per trobar la bella imatge d’aquell rostre de marbre suau i adormit que, amb els ulls tancats, m’asserena l’ànima.

A les tres del matí, m’aixeco a fer el pipi. I torno al llit i m’acotxo. Els ulls, que no volen tancar-se encara, miren el meu cos estirat al llit. Se’l miren des de les alçades del sostre de la cambra.

Ella, al meu costat, dorm un son dolç i infantil. Se la veu despreocupada i tranquil·la, mentre un servidor vola pels aires. I ara és en una paret i ara se’n vola fins una altra i ara, parat a la gatzoneta, s’ho miro tot ben dret i amb ulls d’àliga.

Després, penjat del sostre, observo de nou el seu bell rostre adormit i li tinc un punt de sana i enamorada enveja. Per què no puc dormir jo? Per què m’envolo com un fantasma?

Caic damunt seu amb suavitat, sense arribar ni tant sols a tocar-la. I m’entaforo de nou dins del cos per, tot sentir l’escalforeta del llit, retornar-me els sentits i enroscar-me al cos que em fa perdre l’alè i l’ànima.

Amb ulleres de pam, li dono el bon dia i me’n vaig a la dutxa, i la son, ara sí, sembla que no vol fugir. Me n’hauré de tornar al llit?

Aquesta entrada s'ha publicat en 10b. Calaix de sastre el 19 de febrer de 2010 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.