El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Diuen els mitjans que en Saura s’ha entestat en lluitar contra la contaminació reduint la velocitat dels vehicles que circulen pels voltants de Barcelona i que això ha generat un cert rebombori en la classe política (Mas, Nadal, …) i en els usuaris que utilitzen les vies d’accés afectades per la mesura.

Jo no hi entenc gaire de contaminació, tampoc sóc un expert en circulació, i menys encara en velocitat, però si que visc fora ciutat i baixo a la capital dia si i dia també per exercir la meva activitat laboral, per uns, i professional, per altres.

Tradicionalment, baixava a ciutat en transport públic. Ara ho faig menys i estic optant cada cop més pel transport privat. El motiu: Vivim al segle XXI i les distàncies no es mesuren per quilòmetres sinó per minuts i, fins i tot, segons. Què vull dir amb això?

Doncs que he hagut d’esdevenir contaminador compulsiu per tal de guanyar els trenta minuts que separen una anada a Barcelona en vehicle particular d’una baixada amb tren. Eps!
Sempre que la línia funcioni i sense comptar l’horeta que haig d’estar
esperant a ciutat abans que un comboi em retorni de nou a l’Estació de
Balenyà.

Una via d’una sola línia, una mala gestió del tram interurbà de RENFE
Rodalies, problemes tècnics cada dos per tres, … converteixen el
desplaçament en una aventura. Una aventura que, ara, a l’hivern, et fa
arribar a casa amb el cotxe –únic mitjà per arribar a l’estació
corresponent – ben glaçat perquè no hi ha aparcaments sota cobert que
et permetin guardar-lo i aïllar-lo del fred.

Sé que RENFE Rodalies no és competència de
l’administració que gestiona les limitacions de velocitat a les
carreteres, sé que s’estan fent mans i mànigues per fer-se amb el
servei i millorar-lo, sé que els programes polítics són curtplacistes
per definició (vés a saber si d’aquí a quatre anys encara hi serem, val
més que treballem amb aquest horitzó i no anem més enllà), …

Però també sé que el transport públic és, si no vaig equivocat,
l’aposta menys contaminant possible; i també sé que la seva bona gestió
depèn de l’acció política i d’una micona de reflexió:

>> Per què tots els trens de la línia de Vic o de Manresa han de baixar fins l’Hospitalet?
Hi ha una estació farcida de vies – Montcada Bifurcació- on podrien
acabar el recorregut els trens de les línies esmentades. Allà es
podrien establir sistemes d’accés a ciutat (allargar la línia del metro
que arriba a Ciutat Meridiana? Trens llançadora que travessin Barcelona i que agrupin usuaris de diversos combois de les esmentades línies?
Autobusos llançadora fins a la xarxa de transport urbà més propera?
…) i d’aquesta manera evitar la saturació actual de la xarxa
subterrània i interurbana de Barcelona.

>> Per què no es milloren les zones d’aparcament de les estacions fora dels terrenys de la RENFE, si cal?
Si la facilitat d’aparcament fos bona a les estacions, possiblement es
reduiria l’accés amb vehicle particular a ciutat, ja que hi hauria un
bon servei a totes les estacions i baixadors de les línies.

No sé, però el tema de la velocitat em sembla el “recurs fàcil” a un
problema mal definit: el de la contaminació i els col·lapses de les
vies d’accés a Barcelona. La mateixa definició que fa que les
carreteres cada dia tinguin més carrils, però que es continuïn col·lapsant i calgui reampliar-les de nou. Per això, m’han vingut aquestes reflexions en veu alta d’un usuari combinat de tren, autobús i cotxe particular.