El Cau de l'Ós Bru de Taradell

La platja de Santa Marta no és una platja closa, ans al contrari és un tram de la immensa i sobreocupada playa La Costilla, un dels indrets més concorreguts de Rota.

Rota és, per molts, la platja de Sevilla, tot i que el seu renom internacional li ve donat per la Base Naval que l’exercit dels Estats Units hi tė ubicada.

La Base és el principal motor econòmic d’aquesta vila andalusa, el nom de la qual, és tan militar com el seu històric present i passat. Si més no des dels temps dels romans!

Crec però que Rota ja fou objecte d’un apunt del Cau. Per aixó deixo els seus tresors ben servats en aquell apunt i em giro cap a la immensa mar salada que l’envolta i l’enriqueix.

Avui doncs em centraré en la platja que tinc a peu d’apartament i que és la royal crown del turisme familiar sevillà.

Aquí, la densitat de la capital andalusa, es reprodueix en l’arena i en les primeres ones d’un oceà que és més calmat que a l’est de Cadis.

L’estret de Gibraltar resta lluny i això fa que no sovintegin tan les piscines a la sorra com a La Fontanilla i que la quitxalla, fins i tot la més menuda, pugui tocar mar amb seguretat. Eps! Si el llevant no brama i aixeca l’onatge, és clar.

La mar, aquí, és clara, cristallina i, a una certa distància de la costa, presenta uns roquissars que fan les delicies dels amants del tub, les ulleres i les aletes.

Pels més agosarats, unes plataformes artificials ubicades a distància prudencial, serveixen de trampolí i esbargiment de gallito adolescent.

Tota la platja ės espigolada de xiringuitos on els pares s’escapen a fer el got de dia i els sagals fan les primeres amoretes d’estiu tan bon punt es fa de nit.

El passeig és el paradís dels avis i els pares novells. Uns i altres van de l’espigó de vila a les envistes d’un encisador paratge natural, niu protegit de l’escàpol camaleó i privilegiat circuit pels runners estivals.

Tot això i un xic més és el què hom troba a La Costilla de Rota, és el què l’home innocent, o el que té estòmac suficient, es troba darrera la cárcel del Puerto, es troba més enllà de les reixes d’una presó que viu de la ilegitima dispersió dels presos vascos.

Una combinació que em fa sentir Ray Liotta als crèdits de goodfellas, ‘uno de los nuestros’, la pel·lícula dels cràpules reinsertats..

🙂

Tipic pentinat de sal i llevant a Rota